TRANSMARESME 2013

Una més. Avui 5 INDEPENDENTS ens hem ajuntat a Sant Adria del Besos. La ruta a seguir era linial fins a Santa Susana. Total 84 km i més de 2700m desnivell acumulat.

La sortida com sempre apretant les dents. Bona estira dels grups. Junts amb l.Eloi i en Cristian em anat pasant els primers km. L' Arnau ja estava lluitant per posicions d'altres nivells. 

Pasant per corriols coneguts i pistes tipiques dels nostres entrenos. 

Anava passant els km, en Cristian ja ens deixava una distancia que no retallariem i l'Eloi no estava per gaires coets. Hi és que ahir es va cardar 130 km de road.

Total que faig la ruta a la meva, veient que vaig en tot moment força alt. 

Espero que rodar tnte hores per sobre del 85% serveixi per tenir un punt de sacrifici a mesura que passin els mesos. 

Comentar que els últims km anava resrvant per por de agafar unas rampes de campionat. Hi ja van dos setmanes, aquesta i a la Ports que acabo amb una sensació de que em quedare enremaot de bessons. Hauré de possar remei.

Resumint, de nou satisfet amb el resultat, acostomant el cos a patir pel que vindrà, i amb la sensació de fer bé les coses i anar progressant.

Felicito a l'Arnau pel nivell que demostra any rera any. Al Pasku del A.C.Teià pel carreron. I a la resta  de IBT que compartim tants bins moments.

A falta de classificacions definitives

Arnau Soler 19è, 4:16 min, 
Cristian 45è, 4:38, 
Jordi Alberch  54è 4:46, 
Eloi Sanchez  58è 4:58. 
Jordi Sanchez sense temps encara...600 participants

PORTS DEL MARESME

Avui he patit i disfrutat com feia temps.
El lloc ha estat a la 2a Ports del Maresme. Organitzada per Muntbikes.
Ens hem ajuntat una bon colla d.Independents. Cada un més fort que el següent.
A les 8 i poc donaven la sortida. Nosaltres un pel erera però ràpid hem agafat un bon ritme.
La pujada pel pollastre i Collsacreu ha estat increïble. Un ritme com mai. Tots 7 a gas.
Un cop coronar, baixada cap a Sant Celoni, on sempre perdo uns metres amb els companys. Aquest cop però, només tenia al Arnau i al Cristian per davant.
Tenia molt bones sensacions i rodar junt a aquest parell encara em donava més força.
De pujada a la Costa del Montseny ja m.han posat a lloc i els he perdut.
Aquí he rodat junt al Marc de Teià.
De nou baixada, en Xevi i en Comelles em passen però aviat els agafo.
Ens ajuntem un grup molt bo, amb ganes de fer mal. Creuem palautordera i anem a buscar la c.35. Ningú pren la responsabilitat de tirar. En Xevi i jo comentem de que podem apretar i un cop parlat comwncem  fer relleus. Tots s.animen i volem plegat direcció Parpers.
A la pujada el grup segueix intacta però ja es nota que les cames estan a tope.
Abans de la següent pujada, Bordoi, tinc el meu error de novato. Vaig sense aigua i li comento al Comelles que em deixi un bido. Fem el canvi i ens separem del grup.
En Xevi i la resta marxen, i ens quedem 3, en Comelles, en Marc i jo.
La veritat és que le pujat més lent que mai.
De nou a la c.35 per encarar ja Collsacreu. Em pren un gel i fa efecte. Anem agafant cadavers pel Camí, però els 2 últims km a collsacreu sem fan molt durs.
Estic buit i en Marc i en Comelles marxen uns metres fins al creuar meta.
Arribo amb 3.29 amb una mitja de 33km,h i posició 97.
A sigut un dua fantàstic. Dur però amb ganes de més. I és que això del ciclisme o t.agrada patir o mes val que ni ho intentis.
Felicitats a tots els companys de l.equip

ARA BÉ LO BÓ!!!

I és que sembla mentida però ja he acabat la base. Dos mesos de més o menys relax.
Molt de rodillo...sortides planetes... i 2 regals
Un quan per fi van venir els INDEPENDENTS a rodar vora el mar. Bueno això és un dir perque la ruta que vaig triar va ser tirant cap al Vallès i Montseny.
Acabem això si per la costa fins calella i tornar. Van sortir 5h i casi 140km.

I la setmana següent, amb pronòstic de pluja i al últim moment. Vaig agafar la frago i cap a Torelló. Érem uns 15 i la sortida va ser guapa guapa. Un parell de portets del que es son de bon fer però si vas amb qui vas acabes un pel collat.
Els últims km. Des de Sant Joan de les Abadesses va ser impresionant. Fent relleus a 40-50km/h. Total 120km amb 4.20h.

Els números van sortint.
2 mesocile

5 setmana
10h 223km

6 setmana
11.30h 319 km

7 setmana
11h 310 km

8 setmana
9h 260 km

ACTUALITZEM BLOG, NO? TEMPORADA 2013, YEAH!!!

Això ja era de jutjat de guàrdia, fa pena mirar la data de l'última entrada, però entre una cosa i una altre sempre feia mandra. Eh! que aquí no em parat eh!

Comencem amb mooooltes ganes aquest 2013, intentarem repetir reptes ( Terra de Maquis) i retornar al meu primer dels GRANS ( Pedals de Foc Non Stop). Algo de carretera i... anar pensant, encara que soni de boixos en el 2014, on potser ens plantegem la TRANSPYR.

Primer Mesocicle: 
36,40 hores i 882 km

1 Setmana:
 6,20 hores i 170 km

2 Setmana:
10,30 hores i 240 km

3 Setmana:
9,20 hores i 180 km

4 Setmana:
8,40 hores i 232 km 

Tot i que dos findes hem agafat la btt per motius meteorològics, la introducció del rodet en els entrenos m' esta ajudant molt a mantenir una constància bona.
Anem bé no?
 

INDEPENDENTS PER LA SERRALADA MARINA

Fa dies...mesos, que anava insistint a la colla que vinguessin a fer una sortida per la meva zona. 

Es van fer de pregar, però tot i no tenir les millors previsions meteorològiques, divendres 12 van accedir.

Van venir sols 3 IBT, l' Aranua, en Jordi petit (Eloi) i el Presi (Cristian). De la zona, En Jordi i jo. I una especial sorpresa...ens acompanyaria en Jaume Ribosa, no cal dir qui és. Tot un privilegi rodar amb ells.

El traçat feia dies que ja el tenia pel cap. Intentaríem passar pels màxim corriols possibles. Sortien uns 50 km i més de 1800 md +. Casi res, però aquesta gent, tot i que diuen que venen a fer una bunyolada, els i has de donar filet, sinó no s'atipen.

De bon matí, ja sentim el primer ruixat. Encara no havia sortit de casa i ja plovia. Però aquest dia, el temps no seria l'important.

A les 8.30 sortíem de Vilassar de dalt. Pugem per la part seca, un tros de pista... i cap als primers senderillos de pujada. 

Seguidament fem el Vietnam... punts blanc....un tros de pista i de nou corriols fins al gold de Vallromanes.

Tot i saber que estarà una mica enfangat, els faig pujar per la porta verda...Seguim er corriols direcció Sant Bartomeu direcció la trialera de la Oreneta.

Aquí demostren del nivell que estan per sobre de nosaltres...passen els trams més tècnics amb una facilitat envejable. Us felicito!!!

Fem un Stop and GO a la pedra de l'Orente i seguim de nou, direcció a Sant Bartomeu. Creuem la carretera... i ara si...toca un descens ràpid i molt divertit direcció la Roca del Vallès.

 Me'l conec força bé i dono tot el que tinc i més...l'Arnau em segueix com un boig i em fa posar les piles en un moment...

Després de força estona amunt i avall, en Jordi S. i en Jaume ens han de deixar.

Nosaltres fem algun corriol més direcció Orrius. Les forces ja hem fallen i a l'última pujada els i cometo de retallar corriols i anar directes cap l'última baixada. La Granota i els Cactus.

Finalment i comentant la jugada, en parem a fer un entrepà a Cal Lluís.

Espero que hagueu disfrutat de la meva zona i que torneu aviat

Fins aviat cracks!!!

100 x 100 TONDO

La 100 x 100 TONDO és un memorial a aquest gran ciclista, fent passar la marcha per on ell solia entrenar.

Ens vem ajuntar una gran colla....Arnau, Cucu, Eloi, Cristian Vidal, Koki, Pro, Xevi, Agusti, Jordi S i un servidor.

La marcha surt de St. Joan les Fonts, passant per Castellfollit de la Roca, Besalú, Banyoles, St. Pau, Olot, Camprodon, Setcases i Vallter.

Passats uns minuts de les 9 del matí, es dona la sortida. Intentem anar tota la colla junts, però aviat ens anem separant. Jo intento agafar-los però a la que ve una baixada els perdo.

El ritme, tot i ser una memorial, és molt alt. Anem amb un grup a una mitja de 36, i els kms van passant volant.

El recorregut és enganyós. És una mena de puja i baixa trencacames que tart a d'hora anirà passant factura.

Arribant al primer port, engancho amb en Jordi S. Com era d'esperar no a pogut aguantar el ritme dels pros. I és que estan a un nivell molt alt.

Arribem al primer AV. Mieres. Amb un ambientillo del bo. Tot de gent animant i un grup de timbalers i tot.

Ens rejuntem una estona amb la grupeta, però aviat tots al seu lloc.

Direcció a Olot, es separen les dues opcions, llarga i curta. Nosaltres seguim els 5 junts. (Arnau, Eloi, Cristian, Jordi i jo).

Toca pujar Capsacosta. Els tres primers ens van deixant mica en mica. En Jordi i jo tenim una altre historia. Avui em sento bé i intento apretar. Vaig passant un bon grapat i en Jordi es va quedant enrera.
Als tres maquis els tinc a 100 metros però aquesta distància la mantenim fins al AV.

Aquí ens trobem amb en Cucu. Ens reagrupem, i mentres uns fan el burro...en Jordi i jo decidim anar tirant. Si ve baixada segur que ens agafant ràpit i si toca pujar també...jaja

Coincidim amb uns companys de Vilassar (TRIBIKE). És una parella. I dubto de qui està més fort, si ell o ella. Deu n'hi do com pedalant els dos.

Direcció a Camprodon poso la directa. Inicio un grup d'uns 10. En Jordi el tinc a roda. Em comenta que afluixi, que queda molt.

Durant una estona li faig cas. Però les cames estan fresques i em volen demostrar que estan més bé del que el meu cap pensa.

Mica en mica anem passant grupets. Alguns agafen roda i d'altres no.

Per sort el company del TRIBIKE, es posa al cantó . I junts anem fent fins a Setcases a un gran ritme.

En Jordi a quedat despenjat, però jo a la meva que quan abans acabi millor.

Li comento al company si para al AV. Em diu que no i seguim ja a encarar el QUE de la marcha.

Però...passat un km del AV....PLACK!!!! sento un soroll com si hagués rebentat de cop. Miro la roda i no esta punxada però uns metres endavant la roda del radera em queda bloquejada. És el meu final.

Amb molta mala fortuna, em quedo a les portes del millor de la marcha. El peculiar i dur port de Vallter.

He trencat un raid i no se si algo dels rodaments sense saber ni com. Minuts més tart passen els altres Independents. En Cristian, com sempre, s'atura interesanse per la meva situació. Malauradament em confirma el que em temia. No té solució. Haig d'abandonar.

De camí al AV, veig passar en Jordi, li dic que plego. La seva cara ho diu tot. I jo començo a pensar en el que hagués pogut passar. Pel que m'han dit la puja a Vallter és molt dura però les meves sensacions i sobretot el meu cap em feia pensar que acabaria força content. Petat però satisfet del plantejament de tota la marcha.

Ara, la espera al AV, mentres els organitzadors decidien com tornava a Sant Joan, ha sigut un "cachondeo".

La gent anava pujant amb unes cares que feian dubtar al mes obtimiste. Molts paraven i començaven a estirar. Altres ja ni s'ho plantejaven. Alguns més valents pujavent i al cap d'una estona ja recolaven i tornaven al AV. Un d'ells en Vidal, que gràcies als seus dèbils bessons...jiji...em va fer passar el meu estat d'inputència... a una constant rialles de les bones. Quin paio!!!! Gràcies crack!!!

COSTA BRAVA BTT EXTREM

Aquest Diumenge s'ha disputat la 1ª Costa Brava Extrem. Organitzada per Freebike de Blanes.

Una cursa de llarga distància. 90 km i poc més de 2500md+.

Ens plantem a Blanes en Jordi i jo. Allà ens trobem als 3 incansables Independents. Arnau Cristian i Eloi.

QUE SE METE PACO!!!

Esperant el moment de la sortida, i fen un cop d'ull al voltant. Et dones conta del nivell que hi ha. Roberto Heras, Cristian Collado (ESTEVE), Ever, Salamero, Portilla (equip OKI-ORBEA),algun pro de Tomas Bellès, Ribosa (MONTBIKE), Pruna, Marti, (C.C.ARENYS DE MUNT). Ja ni dir els nostres dos cracks....Cristian i Arnau (INDEPENDENT BIKE TORELLÓ)

El Top 20 estarà més que disputat...la resta...a fer el millor que poguem.

Es dona la sortida amb uns minuts de retard. Fins la primera meitat, uns 40 km, el ritme és de boixos. El traçat no te dificultat i és molt rodador. 

Arribem al AV abans d'encarar la pujada de Cadiretes amb poc menys de 2 hores. Una mitja de 20km/h i el pols un pel alt.

Comparteixo bona part del circuit amb en Carlos Castro (TOMAS DOMINGO). La pujada és dura i el sol apreta de valent.  Em baixat una mica el ritme, per força més que res. En Carlos em diu que no apretem. Que amb aquest ritme ja agafarem algun "cadaver"...i així és. Mica en mica anem passant algun company.

Algun intenta agafar roda però aviat el deixem. 

Un cop a dalt. Toca fer una bona baixada. Un pastel pel meu gust. Fota baixada, amb regarots i tot sec com una mala cosa. Porto els neumàtic molt inflats i en cada curva em fot un avis...fins que PATAPAAAAM!!! nata al canto.

Perdo en Carlos...ràpit m'aixeco i pujo sobre la bici, però metres més endavant veig que tinc girada la direcció. 

Penso...cony PARA!!! TANTA PRESA TENS!!!

Intento forçar i poso el tema a lloc. Toca recuperar i ho donc tot per donar de nou, caça al Carlos i a un company que se li ha ajuntat.

De nou toca pujar. Dos pepinos de collons...un d'ells poso peu a terra. Les forces escassegen i començo a pensar en si el ritme de l'inici era més alt del que podia portar.

Després de força estona, una altre AV, recupero uns segons i seguim. Arribem a Sant Pere del Bosc. On en Carlos em torna a treure uns metres. El puta se'n va després de fer-li de llebre tota la cursa.

Ara toca, pel meu gust, la millor part de la cursa. Tot i l'ho cansat que estic, intento treuren't la part positiva.

Sembla mentida però els últims 10 km no passen. Queden un 200 metres de desnivell i els anem recuperant mica en mica. Tot per corriol, sota bosc, baixada entretinguda i pepino cap a dalt. 

Finalment veig l'arc entre els arbres. Faig l'últim esforç però el meu company ja ha arribat a poc més d'un minut.

He petit més del que volia però he disfrutat d'un nou mati de BTT.

Han estat 90 km a casi 17 km/h. 5:20 min. Posició final 42e.

Felicitar de nou a l'Arnau i en Cristian. 11e i 12e classificats. Amb 4:37 min. 

L'Eloi 22e i en Jordi 80e.

Costa Brava a la saca i fins l'any que ve..."que sarna con gusto no pica....però perjudica".....JAJA

3H DE RESITÈNCIA MANRESA

Eloi, Arnau, Cristian, Jo, Marc...Cucu?¿

Per fi!!! després de tant sentir parlar-hi, em presento dissabte a les 3h de Manresa.

Només arribar ja notes "l'ambientillo" de que això va en serio...de que aquí la gent ve a donar-ho tot.

Uns boxes muntants amb molta cura...carpes...rodillos...taules...neveres...

Salutacions als de sempre...en Ribi que no se'n per ni una. Algun company dels Fasol que vam coincidir a Maquis. Els Carlos...un d'ells corre sol i l'altre (Carlos Portilla) corre amb OKI ORBEA, aquest ve a fer podi segur...

Un cop tots instalats, anem a fer un parell de voltes de reconeixament al circuit.

El primer tram és força rapit, sense cap dificultat...però el segon tram...ai el segon tram...

Aquesta gent està com un llum. No havia fet res igual. Primers obstacles...dos rocs de grans dimensions que pretenen que passem pel mig sense que ens hi deixem tota la transmissió. Després un saltet que hi deixes els ronyons. I el tram final..ja...unes pasarel·les de fusta empinades...aguantades per troços de col·lectors...containers de runes com als autèntics cros. Troncs i basses plenes d'aigua. TOT UN ESPECTACLE!!!

tot apunt!!!

A les 6 i poc es dona la sortida...tots a fondo...fem els primers relleus i a la 3a volta...quant rodava en Marc...veim que triga més del esperat.

Alguns corredors ens informen que un dels nostres a caigut.

Resultat una costella trencada i repòs durant un mes. Ànims company!!!

Ànims Marc!!!

La cosa no para i en Cristian i jo em de fer les 3 hores sols. La veritat és que amb tres crec que estàs massa estona parat...així que un cop trobat la part positiva...gas als pedals i a fer voltes

Arriba la nit...posem llums, potser és l'estona més complicada però a la vegada la més atractiva.

Un cop arribat el final...destacar la gran cursa de l'equip A (Arnau, Eloi i Cucu) que han fet una merescuda 8ª posició. I l'equip B (Cristian i un servidor) que tot i la lesió d'em Marc em fet el millor que hem pogut quedant en la posició 40.

Tot i tenir trams força complicat per mi, espero tornar l'any que ve.

Gràcies IBT!!! M'ho he passat de PM!!!

A veure si s'enganxa alguna cosa!!!

TERRA DE MAQUIS 2a ETAPA

Després d'una inactivitat al blog, intentarem agafar el fil...tot i que serà difícil descriure l'experiència

Diumenge:

Etapa 2: 110 km i 2400 md+

Després d'una no molt bona nit...ens toca fer la segona part per aconseguir ser un Maqui. Hi ja diuen que les segones part mai són bones...

Briffing a la plaça i comença la cursa ven cap amunt. Toca pujar fins la Torre del Moro.

Tinc la sensació que porto mooolts km, estic buit i només acabem de començar. Es nota que ahir vaig tenir una mala recuperació-alimentació.

Pugem junts amb en Martí i en Roger...però rapit marxen.

Després d'una baixada força tècnica ens ajuntem amb el grup d'ahir. En Fri, en Cadafalch, en Santi, i en Jorge. Amb aquest últim casi faré tota la cursa.

Jorge, Santi, Cadafalch i Jo

Anem fent. Algun tram de pista. Alguna forta pujada. Passen els avituallaments i els km.

Al cap d'una estona. En un avituallamet situat a peu de carretera. On l'any passat vaig passar per la Trancat, en Santi, a de parar uina estona a que li reparin una averia de la bici.

A mi em costa recuperar després de parar. I ara que començo a tenir més bones sensacions, no vull pas parar...els i comento que vaig tirant...ja m'agafaran. En Jorge ve amb mi.

En Jorge porta un ritme molt més fort que el meu, però va tirant de mi i anem deixant corriol i més corriols.

Mica en mica vaig agafant les forces...vaig de menys a més i això em motiva.

Sort en vaig tenir d'ell

Després d'uns trams un pel tècnics...arribem a un riu...senyal que ara toca pujar de valent.

És un tram fastigós... ho sento però algú ho havia de dir...no te ombra...pedregós i a sobre l'últim tram que no és poc...s'ha de carregar la bici.

Sort que ha dalt... han improvitzat un avituallament

Ara siiii, toca una baixada de pel·lícula... 100x100 Maqui.

Corriols i corriols... tots força rapits...uns pugen altres baixen...la calor és present i el cansansi encara més..però disfrutem com a nens petits.

Ruixadeta a Navarcles...Gràcies!!!

Arribem a Navarcles on un grup en ruixa amb una manguera... ara si...això em dona una empenta i cap a Santpedor.


Un tram força pistero on ens piquem amb un grup de 4 que em pogut agafar.

Al últim avituallamt ja no hi han amics...surt un i tots radera...
  
Arriben els últim corriols. Som un grup de 6. Però rapit es queden 3. En Jorge tira de mi. Però l'altre company tira i tira. Sé que anem dels 20 primers així que faig l'últim esforç...em poso al màxim del meu umbral...em poso a tirar com un burro. En Jorge és radera meu i em diu que no afluixi.

Tiraaa!!!!Tiraaaa!!! l'estem d'eixant enrera....

Arribem a la grava de les vies del tren, senyal de que això ja està...
faig un crit d'alegria i converteixo en realitat ser un MAQUI !!!!

Arnau...4art - Jorges 22 i 23 de la General

TERRA DE MAQUIS 1a ETAPA

Abans de res, vull dir que Terra de Maquis és un repte molt dur, intens, s'ha de treballar molt físicament mesos abans. Però que un cop acabada, analitzes els moments i et dones conta de que en cap moment has estat sol, cada un dels membres de l'organització i tota la colla de voluntaris ho han donat tot per tu, per la teva comoditat, per tot el que volies-dubtaves, ells eren allà.

El tracte que et donen és de tu a tu, l'ambient que es viu és inmillorable. El recorregut és francament durissim per la cantitat de corriols, senders, terreny trencat de pedres... però a la vegada... és immensament expectacular. Avituallaments colocats i decorats com als millors Irons. Corriols inacabables entre els densos boscos del Bages on si no m'ho marca el GPS no hi entro pas...

En definitiva. Si busques un gran repte. On puguis posar les teves capacitats físiques-mentals al límit, i tenir la tranquilitat d'estar com a la millor casa que sempre hagis volgut tenir, això és Terra de Maquis.

Gràcies per aquest cap de setmana. Trigaré en deixar de parlar de tots vosaltres. Sou collonuts!!!

Divendres:

En Jordi S i jo quedem vora les 6 de la tarda per anar cap a Sant Fruitós del Bages. Allà, a la botiga The Cyclery, ens esperen per donar obsequi, dorsal, briffing en primera persona i individual, i dubtes del track amb el GPS.

Això últim va ser on vem tenir els primers problemes. En Jordi que no dormia últimament per poder partir el seu track en varies parts va haver de deixar el seu GPS per que li fessin un RESET.(ostres que malament que sona això).

Allà ens trobem a en Roger i a la seva família. Fem salutacions i ens despedim fins demà.

Cap a Santpedor, busquem on serà la sortida el dissabte i anem cap al Hotel Ramon. Carai quin hotel! llàstima que no aprofitarem gaire les instal·lacions, per que un hotel de 4 estrelles no hi vaig cada dia.

Més tart anem a sopar a la pizzeria Bambú. On ens entaulem amb l'Alex i en Jaume. Mentres parlem de batalletes. Arriben en Martí i en David, directes del Xino a comprar un sac, jaja

Parlem cinc minuts i ens donem sort pel dia de demà.

Dissabte:

Etapa 1: 135 km i 3800 md+

Ens despertem, fem un bon esmorzar digne d'un Hotel de 4*. Preparem tot i cap a la sortida que em d'anar a buscar el GPS d'en Jordi.

Arribat a  les piscines de Santpedor, ens tornem a trobar amb en Roger, Arnau, en Jorge, Cadafalch, i tota una colla.

A veure si se'm enganxa alguna cosa bona

Deixem les maletes que ens les portaran al final de la Etapa. I...al anar a buscar el GPS, merda!!! tot està desconfigurat, no surten els mapes, la linia del track casi no s'aprecia.

Arribem a l'Esglesi on és dona la veritable sortida. Tenim temps de configurar 4 dades, però no se si serà prou perquè li fusioni del tot bé. (més tart ens donem conta de que si, tot va sobra la marxa).

Un petit briffing abans de la sortida i PUM!!! comença Terra de Maquis.

Enseguida ens donem conta d'on ens em posat. Comencem a agafar corriols rera corriols. Passem per unes pistes i de nou per corriols. Tots anem fent crits d'alegria. I és que encara no els hem aburrit, jaja!!!

Al km 38 està el primer avituallent, Rajadell. Ens trobem a en Roger, però aviat ens deixa enrera.  Aqui és on comença la primera Meta Volant, però que només lluiten els primers.

Dani Llorens...tot un Maqui...NA!!!

Km 50 Cogullo. Final de la Meta Volant. Un avituallament colocat vora el precipici. Ambientat amb banderoles i cartells com als millors Ultra-Trails. Coincidim amb en Cadafalch. On per desgracia ha doblegat un disc i li han de arreglar.

Ens ajuntem una bona grupeta. En Santi, en Fri, en Cadafalch, un parell que no recordo el nom i nosaltres dos.

Corriols rera Corriols anem fent fins a l'hora del dinar. Castelltallat. km 90. Paradeta de 10 minuts i cap abaix. Una baixada de les que em recordava les pitxos de la Vipxtrem. Un cop a baix. Pujadot del bo. Tira que tires cap amunt ven dret.

Nii a les millor revistes... Arni en acció!

Ara, un cop a dalt bé l'orgasme del dia, si si, rieu vosaltres però va ser així. Una baixada plena de senders, fortes baixades, més senders, taulons fets per l'organització per passar punts complicats. Doncs si creiem que ja ho havíem vist tot, doncs ens equivoquem. Entrem en un col·lector de no més de 2 metres i 300-400 metres de llarg. Tot ple de llums...senyeres...una bifurcació i PUM!!! un paio disfressat com u Maqui ens fot un sustu de cal deu.

David Pruna en acció!!!

IMPRESIONANT!!!

Uns kms passat el col·lector, miro enrera i veig que en Jordi no ve. Quan més endavant parem un moment per atendre a un company molt tocat, apareix en Jordi dient que no te bones sensacions. La calor li esta fent passar una mala jugada. Els records de la Tracks ens passen pel cap.

Seguim cap amunt. I en el pròxim control, espero en Jordi i ve amb una cara que deu n'hi do. La grupeta marxa i em diu que marxi, que descansarà 10 minuts.

Els pròxims km, es fant molt i molt lents. Veim el cartell de 10 km, però l'organització ja va dir que seria així de llarg fins a Casttellnou.

Gaaas... Martí!...Gaaaaaas!!!

Després d'una bona rampa on vaig tenir que pujar-la a peu, ens trobem l'últim avituallament. Queden uns 6 km. I mare meva! quins km, el final no arriba, els senders son cada vegada més revirats... finalment i molt cuit... arribem a meta...

Foto Finish

Em trigat més de 10 hores...entre els 23-28 primers...casi res!

Un cop passes l'arc, les atencions són inmillorables...que si la foto...que deixa la bici aquí...menja allà...un massatge si vols...renta la bici...agafa la maleta, et portem la maleta fins a les dutxes...EXPECTACULAR!!!...mil gràcies...

Un cop relaxat em ve tot cap abaix. Tinc un mareig que no sé ni parlar. Dono voltes esperant si arriba en Jordi. Pregunto al companys que van arribant i em diuen que esta força fotut. Que plega. Esta a la rampa forta abans de l'últim avituallamt i el venen a buscar amb cotxe.

Jo, aprofito per anar a un racó i vomitar, faig net i em vull treure la calor de sobra. Sé que en Jordi està bé i agafa el bus, que ens porta 600 metres més amunt, si si!... un bus per 600 metres... ens porta fins a la casa de colònies.

Allà em trobo amb l'Arnau i en Martí, anem a la piscina i comentem la ruta.

Al cap d'una estona arriba en Jordi fet un mapa, però amb l'elecció encertada d'abandonar.

Jo, per la meva part, estic una mica raro, tinc el cos amb una lleu tremolor, i decideixo anar a estirar.me fins l'hora del sopar.

Al sopar no m'entre res. Bueno el gelat si!!! Sorteig i cap al llit. Però no abans de fotrem dos entrepans...el gelat a obert la gana. Cony que són les 11 !!!