diumenge, 24 d’octubre del 2010

COSTELLADA A LA MUNTANYA


Dissabte, avui he quedat amb un parell dels Piules, en Jordi i en Rob, uns bons bikers i millors persones. 
Avui comencem la ruta per Cabrils, per la pista interior a la Mútua.  Volem fer part de la Prehistòrica i arribar fins al Dragon Khan. Per allargar una mica més la ruta, anem a Orrius, adornant una mica passant per " la de la moto" que enllaça amb las "esses", Un cop a Orrious, cap amunt, corriol de pujada que ens deixa a la plaça "Vizcaya". Baixem una mica, gir a la dreta, corriol petit, amunt per pista direcció a Céllecs. En una de les curves, trialera de les guapes, part de la prehistòrica. Després de una estona de disfrutar com a nens... PATAPAM!!!!  sentim un aaaaaaa!!!!, en Rob i jo donem mitja volta... és en Jordi, que s'ha fotut una nata, entre el constipat que porta i la patacada a la costella, ens haurà de deixar més endavant.
Passem per la  Oreneta,  i  enseguida corriol a mà dreta.  Fins a Sant Bartomeu. Aquí en Jordi, amb una cara de... no puc més... ens deixa. En Rob i jo creuem la carretera i seguim per diferents corriols fins a arribar a la Roca, a travessem la c-1415. Ara toca pujar fins a Can Forns, on seguim per corriols. Un cop passat la BV-5103, entrem per la dreta a un corriol que ens portara fins a la Torre  del Moro. Una barreta i seguim... Intento trobar una trialera que ens deixa a Can Bordoi, però després de varios intents, anem a parar a la pista, pugem un tros i comencem el Dragon Khan. Per mi, una de les més guapes de la zona. 
Arribem a Dosrius, on dubtem de quin camí agafem per arribar  ràpid a casa, ja que s'esta fent una mica tard.  Malauradament  agafem la més curta però la més dura,  intento improvitzar i pujar per  una pista que mai avia  passat, li diuen la "Inhumana", i ara ho entenc, en menys de 2 km, casi 200 metres de desnivell, amb una pendent mitja del 9% on en trams o soperaves sense problemes. El primer tram, el fem a peu, és curt però inclos caminan costa de pujar. Em passo amb el plat petit fins casi arribar a la urbanització Sant Carles. Un cop a dalt, agafem pista anem fen trams del al Gr-92, per adornar una mica la tornada a casa. Sant Bartomeu, Dolmen, girem esquerra per agafem l'últim corriol que ens deixa a Vilassar de Dalt, i ara si, a casa.






Resum:       

                                                        
             4.58 h                13 km/h                69 km                2012 +                144 RC 

diumenge, 17 d’octubre del 2010

ELS 4 FANTÀSTICS


Doncs si, diumenge ens reunim després de molts dies, els 4 fantàstics (Pasku, Marc, Najo i Jordi). Sortim de Teià pensant que seria una sortida pistera, doncs no. En Marc pren la iniciativa i decideix baixar pel corriol de la Trinxa fins a Vallromanes. Agafem un parell de rampes a buscar el corriol que passa prop de la Roca Foradada. Agafem la pista que ens porta a la Creu de Can Boquet. Anem direcció la mútua, i trenquem per la trialera que hi ha just davant una casa abandonada. Disfrutem força tots junts menys l'ultim tram on sens fa impossible pujar amb la bici i l'hem de fer a peu. Enllacem aquesta amb un corriol que se li podria anomenar "la de la moto", ja que algun dia un porc va decidir deixar-la allà. Baixem pels tubugans, pugem de nou, per agafar pista i baixar a Dosrius a reomplir les botelles i menjar una barreta. 
Agafem camí del Bell Reco, fins al final, on agafem pista amunt, on posem a prova les cames. Arribem al "Jabalí de oro" senderillo fins a Can Forns. Ara, carregats d'adrenalina, agafem la baixada fins a la roca amb totes les nostres ganes. Fem uns corriols de la prehistòrica i agafem pista per pujar fins a Sant Bartomeu. Seguim cap a la Roca d'en Toni. Sant Mateu. I baixem cornisa. Per acabar, al creuament de Can Gurgui, entrem per la Trialera que ens durà al final de la ruta. Teià.



Resum:       
                                                        
 3.42 h                15 km/h                56km                1651+                135 RC 

TRINCAHISTÒRICA

Dissabte, 8 del matí. Ens ajuntem al poliesportiu  de Premià de Mar, en Jordi del Piules i jo. Comencem a tira direcció a Teià m'entres li explico la ruta que he estat dissenyant durant la setmana. Pot ser dura, però plena de corriols i rampes trencacames. Enfilem la riera de Teià fins al 4 camins. Aquí comencem a baixar per un corriol que vam fer la setmana passada a la Trinxa. Rapit i divertit. Pista i cap amunt, un parell de rampes fortes i esquerra per un petit corriol que ens porta de nou a la pista que va a Can Gurgui. Entrem per la "V" a buscar la trialera del punts blancs. Pista cap a baix, esquerra, rampa forta i entrem al corriol del final de la Trinxa. Com es nota la poca aglomeració de bikers per aquests tipus de corriols. Agafem velocitat i després d'un puja i baixa molt intens, arribem a Vallromanes. Pista cap amunt, passat el Pitch&Putt, gir a l'esquerra per pujar una bona estona per Can Maimó...que fàcil es fa pujar en bici m'entres converses amb un company...un cop a dalt, corriol a l'esquerra per agafar de baixada la pista que ens porta fins a Can Nadal.  Entrem per la trialera de la porta verda, de pujada és fa molt dura, i em de posar varies vegades el peu a terra degut a la cantitat de fang dels últims dies. L'últim tram se'm disparen les pulsacions i arribem a la pista on agafem aire. Ara pugem direcció a Céllecs. Corriol típic fins a Sant Bartomeu, on ens creuem amb la "machin" de la Carol, una màquina baixant trialeres.  Ara toca baixar  per  la  " batidora", anomenada així per la cantitat de pedres que t'escupen fora de la direcció que vols anar. Anem disfrutant d'un seguit de corriols ( de la Prehistòrica) fins a la Roca. Creuem la c -1415 i tirem a munt, aquest corriol ens dur fins a Can Forns. Fem un tros de pista direcció al "Jabalí de Oro" on en Jordi m'ensenya un corriol a l'esquerra que ens deixa just a la carretera.  La creuem i entrem per pista, però no gaire perquè baixem per una trialera on disfrutem molt al principi però que més tard haurem de saltar uns quants arbres per seguir el nostre camí. Arribem a la pista del Bell Reco, amunt a buscar el super corriol, que ens portara fins a Orrius. Un cop a dalt, anem a buscar, ara si, l'últim corriol de pujada. Arribem a la pista, direcció a la Mútua, corriol a la dreta cap a Cabrils. Camí del mig i cap a casa que ja anem tard. 





Resum:       
                                                        
 4.46 h                12 km/h                59km                1996+                138 RC         

dimarts, 12 d’octubre del 2010

LA TRINXA 2010


Diumenge 6.30 del matí, sona el despertador. Durant tota la nit i com era de esperar, esta plovent. Miro  el Meteocat i unes petites esperances de que la tempesta marxa cap al Nord. M'entres esmorzo miro el 3/24 i observo les destrosses que ha causat la pluja durant la nit. En fi, que hi farem, avui toca mollar-nos, enfangar-nos i com no, disfrutar d'un dia més de BTT.
Vaig a Teià a buscar el Pasku i en Najo, ells no tenen gaires esperances de poder fer la sortida, ja que al arribar a Vallromanes ens cau en petit xàfec. Anem fins a la zona esportiva i ja començo a notar els primers  nervis, sento la música, companys fent ja els primers escalfament i proves amb les seves bicis. Crec que avui pot ser un gran dia.
Ens preparem i anem cap al punt de sortida. ja hi ha força gent i li comento al Pasku de posar-nos ven endavant,  ja que per megafonia ens avisen de que el recorregut esta força perillós degut a la cantitat de fang acumulat i de que tinguem molta precaució. Aconsegueixo posar-me entre els 60 primers, ells és queden més enrere i em diuen que tiri jo sol.  
9.10, donen el tret de sortida,  i com a tot arreu, surten companys de tots cantons impedint que  sigui una sortida ordenada. Tots redera el cotxe de la policia fins a arribar poc abans del Golf de Vallromanes, ara si, comença en serio, pista cap a munt, a munt, i més amunt. Començo a apretar i aconseguir separar-me de la majoria i sense que els de davant marxin molt lluny.  Vaig a tope, estic a 85% i no puc baixar, estic passant a molta gent i això em motiva més. Arriba la primera trialera, molta pedra suelta, en un moment, animat per la adrenalina, haig de posar el peu a terra, i pensar en no fer-me mal. Em passen uns quants, però el meu fort son les pujades i penso que ja els agafaré. Travessem la carretera Font de Cera, agafem el Gr-92 i tot seguit gir a l'esquerra per agafar un corriol que ens porta de nou a la pista. Ara cap amunt, però de nou entrem per un corriol, on estan el quatre camins, a la esquerra. molt divertit i rapit. De nou a la pista, la que puja fins a Can Gurgui, un parell de rampes dures i de nou un corriol petit que enllaça a l'altre pista. Primer avituallament, on només afluixo per agafar un tros de plàtan. Ara anem a buscar la "V", i d'aquí enllacem per una trialera que m'encanta, jo li dic la dels punts blancs, però aquest cop haig d'anar posant en algun gir, el peu a terra, ja que esta enfangada a més no poder. De nou pista, aquí la opció de curta o llarga. Els de la llarga em de encara una pujada molt forta, que agafo amb empenta però en les primeres pedres em rellisca la roda i haig de posar peu a terra. Veig a un parell més amunt, i començo a apretar de nou fins que abans de Cal Senyor, el passo. A la Roca d'en Toni miro enrere i ja els tinc distanciats de mi. Agafo velocitat, recupero pulsacions, ara toca entra pel corriol del Gr, però només un tram. Fins la pista que puja a Cellecs. Creia que ara pujaríem, però no, de nou a cap a baix. Corriol petit, pista, i corriol llarg, emocionant per les patinades en cada curva i per la cantitat d'aigua que hi ha. Ens porta a la porta verda. Aprop de la urbanització Can Nadal. Aquí m'ha agafat en Jordi, company del Piules i un company amb ganes de conèixer. Pugem junts per Can Maimó, però quant em donc conta ja le deixat enrere.  Decideixo seguir el meu ritme. Paso pel segon avituallament on aquí no em paro, ve baixada i recupero forces. Arribem a la pista del pitch&putt. Pista amunt, gir a la dreta i més pujada. Agafem corriol a la dreta, on ens ajuntem els de la llarga i la curta, perdo una mica de temps intentant convença a la gent de que em deixi passar. Tot aquest tram és una passada però potser millor sense tanta gent, ja que és difícil posar dos bicis una al cantó de l'altre. Aquest corriol en porta al poble, però abans queda la última rampa, on m'haig de carregar la bici al ombro perquè esta impossible pel fang. Un cop a dalt, baixadeta i arribada a meta. Miro el temps, 2:05h, crec que força bé. Agafo aire i estiro. Mentres veig que en Pasku i en Najo ja avien arribat. Han abandonat, un per la patilla de canvi i l'altre pel cable. Quina mala sort!, però amb tan de fang no m'estranya.


Resum:       
                                                        
 2.05 h            15 km/h            31km            1200+            170 RC          Posició 44








diumenge, 3 d’octubre del 2010

ELS ROSSINYOLS

Diumenge, 8 del matí a Teià. Per diferents motius, en Najo i en Marc, no poden venir. Sortim  en Pasku i jo. Riera amunt, avui farem camí rodador ja que ell arrossega unes molèsties al genoll que ja comencen a durar massa. 
Pugem fins al  desviament que va a Can Gurgui. Aquí baixem fins a la pista que puja a Sant Salvador. Ara cap a Cabrils, per pujar per el camí interior a la Mútua. On cop a dalt, cap a la gossera d'Argentona. Agafem un tros de carretera i de nou pujada fins a la urbanització Sant Carles. Agafem els primers corriols, on direcció a la Roca del Vallés, ens invadeix una plaga de bolets, la majoria per mi desconeguts. En Pasku, gran aficionat al tema, és va parant de tant en tant per recollir-ne uns anomenats Rossinyols. Doncs vale.?¿?¿. Arribem a la Roca, barreta i cap a munt. Petit corriol per anar a buscar la pista que ens porta fins a Sant Bartomeu. Allà en Pasku em comenta que ja porta estona que li fa mal al genoll, així que decideix marxar. Jo vaig fins a Orrius per un corriol i aquí torno a agafar la pista fins al cap de munt de la Mútua. Torno direcció Sant Bartomeu, em desvio a la esquerra direcció Vilanova. Aquí agafo un corriol molt divertit que em deixa a una porta verda,  a Can Nadal. Ara toca pujar per Can Maimó, crec que la més dura del dia. Arribo a dalt no em queda gaire aigua i decideixo tornar cap a la Roca d'en Toni i cap a casa.


 Distància : 63.60 km              Temps : 4:27 h              Ascens + : 1.800 m