" OPERACIÓN JIJONA "

Molts sabem que amb el fred de l'hivern costa molt sortir del llit. És final d'any, i creus que et mereixes un descans. 
La cantitat i calitat d'aliments que ingerim per aquestes dates,  no és que siguin dels més adients. Si això li sumes el descans físic, pots arribar a perdre, en molt poc temps,  part del que has guanyat al llarg de l'any.
Per tot això, i per què no puc deixar de pedalar, decideixo posar en marxa la "OPERACIÓN JIJONA".


24 DESEMBRE.
Començo  vacances. M'ajunto amb el Pasku a Teià per fer uns km fins al Santuari del Corredor. Anem petant la xerrada i planejant els entrenaments de l'any vinent. 

Arribant al Sant Bartomeu, sona el seu telèfon. És en Roger, germà d'en Pasku. Té el cotxe espatllat. La ultima reparació na ha sortit com esperaven. Això causarà que ens el pròxims km vagin intercanviant trucades entre ells dos i el mecànic. 
Més endavant veiem que el corredor està envoltat de núvols amenaçadors de pluja, i decidim quedar-nos a fer voltes per la serralada.
Al km 18, una nova trucada. Ara és la dona. La seva. També té un problema amb el cotxe. En Pasku,  que no dona crèdit del que li està passant. Penja el telèfon. I amb un - que més pot passar!!! - decideix continuar la ruta.
Anem direcció a la Roca del Vallès , on ens omplim de fang per un dels pocs corriols que fem aquest dia. Despès cap a Orrius. A la Roca d'en Toni fem un 8. Baixem cap a Vallromanes. Pujada a Sant Salvador. Direcció a Sant Mateu, ruta de l'esquirol, corriol dels punts blanc. De nou a la pista que ens portarà a Vallromanes per agafar la última pujada del dia direcció Teià.

Resum:       

                                                        

 4.20 h                13.2 km/h                57.40 km                1650 +                122 RC


26 DESEMBRE.
És diumenge, i com ja és habitual, quedo amb en Jordi Piules. Seguint amb el meu propòsit, anem, aquests cop si, al Santuari del Corredor.

Durant el camí, anem parlant de que si hem d'anar aquí de que si em de fer allò altre, total que ens 2.05h ens plantem al corredor. Tots dos tenim dinar familiar i no ens volem entretenir gaire, així que barreta i mitja volta. Bé, mitja volta no, en Jordi diu que coneix un altre camí de tornada que passa per Can Bruguera, Mataró. Es una recorregut que en la major part vas veient el mar,  això significa sol. I tenin en conte que estem entre -2 i 2º doncs com que ho agrairem força.
Mentres recuperem temperatura, arribem a Argentona, passem per Clarà, i cap a Orrius. Pista amunt, decidim que encara és aviat i que podem fer uns km més. Anem a Sant Mateu, i com no, busquem un corriol per despedir la jornada. De baixada a casa, passem pels Cactus, Vilassar i...apa, fins un altre.

Resum:       

                                                        

 4.35 h                16.3 km/h                74.85 km                1978 +                138 RC


29 DESEMBRE.
Dimecres. Porto dos dies de compres. Aquesta vegada a estat diferent. És el primer any que som un més. Això ho a fet especial.  Passejar amb la teva filla  i la teva  dona en  aquestes dates  nadalenques,  no sé, te  un què que m'agrada. Però tot i així haig de sortir una estona amb l'altre nena, les aglomeracions i les cues m'estressen una mica... apa, ja tinc excusa.

Dons bé, per variar, vaig al Santuari, aquest cop sol. Així que em faig el propòsit d'arribar al Santuari amb menys de 2h. Sortir sol, per mi, és molt avorrit, m'haig de crear metes per assolir, per tenir en que pensar...
Arribo al Santuari amb 1.55h. Amb les pulsacions com si una cursa es tractes. Estic suat i tinc fred. Em menjo una barreta i cap a casa. La tornada és molt ràpida. En poc més d'una hora ja hi soc. 

Resum:       

                                                        

3.20 h                18.7 km/h                64.35 km                1658 +                150 RC

DRAGON KHAN

Diumenge 19. Avui, el temps i el refredat d'en Jordi Piules, ens han marcat una mica la ruta.
Tot comence com cada diumenge.  Despertador  a les  7 .15,  esmorzar,  mirar el temps... merda!...plou?
Truco a en Jordi i en Rob. 
-Ei! Està  plovent, que fem?. Dic jo. 
Segons el meteocat sembla que els núvols marxen. Esperem una estona i ens truquem més tart?
- D'acord, exclama en Jordi.
A les 8.30 sembla que ja no plou. Els torno a trocar i quedem. Ens reunim amb en Jordi a Vilassar casi a les 9h.  Tenim una hora menys i crec que no donara temps a fer tota la ruta. És molt corriolera i a més amb trams nous i seguits per un track, aixi que la mitja de velocitat estarà per sota l' habitual. 
Anem direcció a Cabrils. Ens acompanya una pluja fina i una temperatura de uns 7º. En Jordi Piules està molt tapat. Porta dies refredat i no te una bona respiració. Això li causarà molesties durant tot el recorregut.
Un cop arribat a dalt la Mútua, girem a la dreta direcció Argentona. Comencem uns corriols de baixada, tret de la Burriac Xtrem, però a l' inrevers. Està tot molt mullat i s'ha d'anar amb conta. 
Fem un bucle per la Font del Castanyer d'en Cabot, Font del Roure, Font d'en Quico i cap a Argentona. 
Creuem la C-60. Pugem fins a Sant Carles. Un tros de pista. Unes rampes del 15% i comence amb la muntanya Russa.
Ens trobem a les portes de l'anomenat Dragon Khan. És una zona on cada vegada que i passo m'agrada més. Té tota una serie de corriol impressionants. Uns de traçada ràpida. Uns més tècnics. Uns amb pedres i uns altres amb molt arbres. 
Doncs bé. Com que tenia varios tracks de tantes vegades que hi he passat. He intentat fer una fusió on recollís un seguit de puja i baixa.  La veritat és que ha estat immillorable. 
Hem anat a parar a Can Bordoi. Barreta i seguim. - En Jordi treu mocs per tot arreu i va deixant "el rastro"... - Anem fins a la Torre del Moro per unes trialeres de pujada molt tècniques,  i això ha fet  que en Jordi acabes amb totes les forces. 
Reunió...  Decidim tornar cap a casa.  Però no sense fer abans els corriols que rodegen Sant Carles fins al "Jabalí de Oro". Creuem carretera. Agafem Gr-92. Sant Bartomeu. Dolmen. Corriol fins a Vilassar i fins un altre.

 

Resum:       

                                                        

 4.15 h                13.1 km/h                55.70 km                1600 +                140 RC

 

EL PLA DE LA CALMA

ROB - JORDI ( MATAUET) - JORDI (PIULES)

Diumenge 12. Avui a estat un dia diferent de btt. Som un grup de bikers aficionats als corriols, senders i trialeres. No ens agrada gaire la pista, però això havia de canviar. Ja fa dies que anàvem parlant de combinar  les dos modalitats. 
Doncs bé, busquem una ruta que ens porti lluny de casa, que ens fagi fer km, i perquè no, que ens fagi patir una mica. 
Anem al Pla de la Calma, Parc Natural del Montseny. Un lloc que de vegades  per el simple fet d'estar a prop de casa no li donem el valor que es mereix.
La sortida és a les 8, sortim de Premià en Rob i jo, i més endavant ens trobem en Jordi (piules). 
La temperatura és agradable. Uns 8 graus. Pugem per la paret seca. Pista cap a Can Boquet, Dolmen, Sant Bartomeu. Baixada a la Roca del Vallés, i baixada de temperatura  a 3 graus. Comença  a  fer fred als peus i mans. No anem del tot abrigats ja que en Mauri deia no se que de una inversió tèrmica que passaríem de temperatures baixes a temperatures altes en mig matí.
Seguim. Mentres passem  pel centre de la Roca del Vallès direcció Cànoves, compartim un tram del recorregut amb una cursa a peu, que alguns casi ens feien sombra...aquesta gent està molt forta!
Arribem a Cànoves, ja em recuperat temperatura. Ara bé l' ho bo. Cànoves té una altitud d'uns 350 metres i el nostre objectiu està a 10 km i a una alçada de 1250. Així que ens queden 900 metres i unes quantes rampes de més del 15%.
Sortim del  poble  i en Rob agafa un ritme com si de una cursa es tractes. Jo agafo roda  i n el deixo. En Jordi va  al seu ritme , i no vol  petar en l'intent. 
Al principi és una pista fàcil de rodar. Va pujant si, però ens permet porta un bon ritme. Mica en mica, tot és complica. Fortes pendents amb terreny pedregós. Anem guanyant metres, quant miro el Gps i m'indica que queden 250 metres de desnivell, aquí és quant dono un cop de gas i començo a marxar sol, vull donar-ho tot abans de fe el cim i així sentir-me més realitzat. 
Una estona més tard arribo dalt i descobreixo amb primera persona el per què d'aquest nom, el pla de la calma, i quina calma. 
Minuts més tard arriba en Rob, amb una "pajara" de collons, i just després en Jordi.
Mentres disfrutem del paisatge, fem unes fotos i mengem unes barretes. Queden 45km de tornada i la pujada de la Roca a Sant Bartomeu. 
El camí de tornada és fa molt ràpit, menys els últims km de pujada, les cames ja estan una mica castigades i hem de fer l'ultim esforç.
De baixada a casa, ellaçem amb la única trialera del dia per acabar de rematar.

Resum:       

                                                        

 5.30 h                14.7 km/h                90.20 km                2337 +                143 RC

BURRIAC XTREM - ORRIENCA 2010

Dimecres 8. 
Fa uns dies que  hem vaig trobar amb un company de btt, en Toni, al gym.  Em va estar explicant que en una de les seves sortides, havien trobat unes marques d'una cursa, i que havien estat seguint. Em va explicar la zona i que el recorregut era espectacular. 
Corriols nous per la zona i jo encara no s'havia  quins eren, doncs cap allà que i vaig. Preguntant, m'entero que són marques d'una cursa a peu. La Burriac Xtrem. 
Busco informació, aconsegueixo el track ,  repaso una mica amb el meu amic Google Earth,  elimino parts impossible per a la btt, i per postres, uneixo el track amb la última cursa de la Orrienca, on no vaig poder ser-hi.

Una ruta seguida per un track, se sap que sol se lenta, i que en més de una ocasió  hauràs de fer mitja volta. 


Doncs bé, a les 8 en Jordi Piules i jo anem cap a Cabrils, pugem per l'interior de la Mútua, on un cop a dalt comença la nostre aventura. 
Creuem una cadena, corriol ràpit cap a baix, fins a trobar uns regarots que ens fan baixar de la bici. 
Al km 10, primer error, i és que de baixada i per un lloc desconegut és difícil mirar el Gps. Res, tornem enrera i continuem per un altre corriol, creuem una cadena, passem per una caseta, on ens portarà al km15 al pitjor lloc d'aquesta ruta. Una puja del 15% amb un regarot que casi pots posar els peus paral·lels. Anem fent, tot és nou per nosaltres i tot i els errors, estem disfrutant com a nens.
Passem per la Font d'en Quico, FOnt del Roure, fem unes rampes considerables però que amb tacte és poden fer.
Al km17 ens fem un embolic, no sabem per on tirar, els camins estan molt junts em de recolar un parell de vegades.  Finalment aconseguim retornar  al track.  Fem uns trams més i arribem a la pista. Aquí és un la Xtrem continua per un camí, que per mi no el veig practicable. Aixi que tornem per la pista al punt d'inici per començar a fer l'altre sector. La Orrienca.

Fent un parell de corriols, passem per davant la Mútua, vaigem fins a la pista i entrem pels tobogans. Arribem prop de Clarà. Pujadeta 10% i cap a Orrius.  Corriol fins al cami del Bell Racó. Orrius de nou, pujada a Sant Bartomeu, mitja del 10%.
Creuem la carretera, Gr-92, on llirem per iniciar un corriol llarg llarg fins a la Roca del Vallès. Passem a prop de la pedra de l'elefant, fins arribar a la roca de les orenetes. Haig de dir que desde que hem passat pel Gr fins a la roca de les orenetes no hem tocat casi bé pista. 
Bé, seguim que queda poc. pugem a la Font de Sant Bartomeu, trialera del Dòlmens de pujada, i un nou corriol de baixada, que en un parell d'ocasions haig de posar peu a terra. En fi, ens queda pista fins a la plaça Vizcaya, però no abans d'un parell de rampes del 15%. 
De retorn a casa, direcció Vilassar per fer l'últim corriol del dia.

 

Molt dura, però és pot millorar el temps i la Vel. mitja, ja que seguir un track et fa perdre molt de temps però per altra part et fa, o m'ajuda a descobrir nous corriols.

 

Resum:       

 

Burriac Xtrem 

                                                        

 2.03h              9.40 km/h                19.51km                 882 +                  124 RC

 

Orrienca 2010

                                                        

  3.20h              12.7 km/h                42.35km                1261 +                135 RC

TOTAL:

   5.20h              11 km/h                61.86km                    2143+                129 RC

CANVI DE XIP

Doncs si, dilluns dia 6.  Avui no tinc companyia per sortir amb bici, aixì que decideixo anar a fer una volta, però... aquest cop amb un altre xip.
Fa uns dies que a les últimes sortides hem vaig sentin com que vaig perdent forces, ja no sóc el mateix de fa uns mesos i les cames ja no hem responen com abans. 
Avui, he pres la dedició que haig de intercalar sortides "machaques" amb sortides de control, a nivell de cardio.
Surto de casa a les 8, la temperatura és agradable, però els núvols son desafiants. Començo per la primera pujada direcció Can Boquet, amb un ritme de pulsacions entre el 60 -70%. Sort que no em trobo amb cap biker, perquè em passaria sense problemes. Decideixo fer pista de pujada, enllaçant amb corriols de baixada... però, en el km 20 és posa a ploure, no duc impermeable i haig de marxar cap a casa.

Però, això ja és un inici.  Crec que és una altre manera de disfrutar una sortida, i a més amb un objectius final que espero doni el seu resultat.



Dimarts 7.  Avui si!  són les 10 i fa calor, així que decideixo sortir una estona amb la mateixa filosofia que ahir, mantenint les pulsacions a un 60-70%. 
Inicio la ruta a Sant Mateu. Vaig a buscar la ruta de l'esquirol. Enllaço un parell de corriols fins a trobar la trialera del punts blanc. Pista fins a Vallromanes, pujo fins al Cros, sempre controlant les sensacions, sense passar el límit que m'he proposat. 
Corriol  cap a Teià, per pujar la pista  fins a Can Gurgui. Corriol de l'ovni i baixada guapa guapa de la última trinxa, fins a la pista. De nou sóc a can Gurgui, cornisa i cap amunt. Sant mateu, Vietnam. Roca d'en Toni. Corriol. Pista, corriol de " la de la moto". Corriol dels tobogans. Pujada per pista, Mútua i baixada a Cabrils per corriol.

Resum:       

                                                        

 3.25h              13.6 km/h                46.74km                1500 +                129 RC

Personalment crec que és mes difícil controlar el teu Rc. durant un entreno, que no anar de qualsevol manera, sense pensar amb les conseqüències que això pot causar. 

BIKEGORGUINA 2010

Diumenge 5. Avui dos Piules ( En Jordi i en  Rafa) i jo, ens dirigim a fer l'última cursa de l'any. Anem a la 5 edició de la Bikegorguina, primera per mi. Setmanes abans en Rafa ens havia comentat que l'any passat havia estat força bé, una d'aquestes amb molts corriols, i és que la zona su val.., amb poc esforç ens va conven-se.
La temperatura ha estat el millor del dia, esperavem molt de fred, i ens hem trobat amb uns 5-6ºC positius. Anem a buscar el dorsal, preparem les bicis i cap a la sortida.
Pocs minuts passades les 9, es dona el tret de sortida. En Jordi i jo agafem ritme, però com a totes les curses, ja en tenim una cinquantena per davant.
La primera part del recorregut ha sigut la mes rapida, la zona es espectacular, semblava la fageda d'en Jordà, tot boscos, ple de fulles al terra, i un "falso llano" enganyós, que ens feia anar a tot drap sense pensar en les conseqüències. Es tanca el bucle tornan a Vallgorguina on es separa la curta de la llarga. Aquí en Rafa decideix fer la curta, no deu ser el seu dia.
Els de la llarga anem cap a l'altre bassant de la muntanys. La zona del Corredor, no és menys que l'anterior, el entorn és espectacular, però jo, personalment, ja em començo a cansar de tanta pista. He pecat als primers km. En un dels controls, un nano em diu que soc el 20, però poc a poc vaig perdent forces, no disfruto del circuit i començo a pusar pegues per tot... és el moment on decideixo baixar el ritme e intentar arribar a meta com sigui. Els desnivells són molt durs, canvis constants, rampot, pla, rampot, és un trencacames i així fins al final. El terreny és molt humit i la roda no corre com m'agradaria. Els km finals se'm fan molt durs. Ens regalen un 2 km i més de 200 metre positiu, que en l'estat que estava, per mi ja era molt. 

Arribo a meta després de 40 km i 1300 mts de desnivell, amb 2hr 30m, posició 28. All'a m'espera en Rafa dient que no tenia bones sensacions i que havia fet la curta. Uns minuts més tard arriba en Jordi, amb tanta poca il·lusió com jo. Recollim el mallot, botifarra i cap a casa.

No se, tinc la sensació que ha estat una cursa molt rara, se'm estan acaban les forces i potser no ho vull reconèixer...