INDEPENDENTS PER LA SERRALADA MARINA

Fa dies...mesos, que anava insistint a la colla que vinguessin a fer una sortida per la meva zona. 

Es van fer de pregar, però tot i no tenir les millors previsions meteorològiques, divendres 12 van accedir.

Van venir sols 3 IBT, l' Aranua, en Jordi petit (Eloi) i el Presi (Cristian). De la zona, En Jordi i jo. I una especial sorpresa...ens acompanyaria en Jaume Ribosa, no cal dir qui és. Tot un privilegi rodar amb ells.

El traçat feia dies que ja el tenia pel cap. Intentaríem passar pels màxim corriols possibles. Sortien uns 50 km i més de 1800 md +. Casi res, però aquesta gent, tot i que diuen que venen a fer una bunyolada, els i has de donar filet, sinó no s'atipen.

De bon matí, ja sentim el primer ruixat. Encara no havia sortit de casa i ja plovia. Però aquest dia, el temps no seria l'important.

A les 8.30 sortíem de Vilassar de dalt. Pugem per la part seca, un tros de pista... i cap als primers senderillos de pujada. 

Seguidament fem el Vietnam... punts blanc....un tros de pista i de nou corriols fins al gold de Vallromanes.

Tot i saber que estarà una mica enfangat, els faig pujar per la porta verda...Seguim er corriols direcció Sant Bartomeu direcció la trialera de la Oreneta.

Aquí demostren del nivell que estan per sobre de nosaltres...passen els trams més tècnics amb una facilitat envejable. Us felicito!!!

Fem un Stop and GO a la pedra de l'Orente i seguim de nou, direcció a Sant Bartomeu. Creuem la carretera... i ara si...toca un descens ràpid i molt divertit direcció la Roca del Vallès.

 Me'l conec força bé i dono tot el que tinc i més...l'Arnau em segueix com un boig i em fa posar les piles en un moment...

Després de força estona amunt i avall, en Jordi S. i en Jaume ens han de deixar.

Nosaltres fem algun corriol més direcció Orrius. Les forces ja hem fallen i a l'última pujada els i cometo de retallar corriols i anar directes cap l'última baixada. La Granota i els Cactus.

Finalment i comentant la jugada, en parem a fer un entrepà a Cal Lluís.

Espero que hagueu disfrutat de la meva zona i que torneu aviat

Fins aviat cracks!!!

100 x 100 TONDO

La 100 x 100 TONDO és un memorial a aquest gran ciclista, fent passar la marcha per on ell solia entrenar.

Ens vem ajuntar una gran colla....Arnau, Cucu, Eloi, Cristian Vidal, Koki, Pro, Xevi, Agusti, Jordi S i un servidor.

La marcha surt de St. Joan les Fonts, passant per Castellfollit de la Roca, Besalú, Banyoles, St. Pau, Olot, Camprodon, Setcases i Vallter.

Passats uns minuts de les 9 del matí, es dona la sortida. Intentem anar tota la colla junts, però aviat ens anem separant. Jo intento agafar-los però a la que ve una baixada els perdo.

El ritme, tot i ser una memorial, és molt alt. Anem amb un grup a una mitja de 36, i els kms van passant volant.

El recorregut és enganyós. És una mena de puja i baixa trencacames que tart a d'hora anirà passant factura.

Arribant al primer port, engancho amb en Jordi S. Com era d'esperar no a pogut aguantar el ritme dels pros. I és que estan a un nivell molt alt.

Arribem al primer AV. Mieres. Amb un ambientillo del bo. Tot de gent animant i un grup de timbalers i tot.

Ens rejuntem una estona amb la grupeta, però aviat tots al seu lloc.

Direcció a Olot, es separen les dues opcions, llarga i curta. Nosaltres seguim els 5 junts. (Arnau, Eloi, Cristian, Jordi i jo).

Toca pujar Capsacosta. Els tres primers ens van deixant mica en mica. En Jordi i jo tenim una altre historia. Avui em sento bé i intento apretar. Vaig passant un bon grapat i en Jordi es va quedant enrera.
Als tres maquis els tinc a 100 metros però aquesta distància la mantenim fins al AV.

Aquí ens trobem amb en Cucu. Ens reagrupem, i mentres uns fan el burro...en Jordi i jo decidim anar tirant. Si ve baixada segur que ens agafant ràpit i si toca pujar també...jaja

Coincidim amb uns companys de Vilassar (TRIBIKE). És una parella. I dubto de qui està més fort, si ell o ella. Deu n'hi do com pedalant els dos.

Direcció a Camprodon poso la directa. Inicio un grup d'uns 10. En Jordi el tinc a roda. Em comenta que afluixi, que queda molt.

Durant una estona li faig cas. Però les cames estan fresques i em volen demostrar que estan més bé del que el meu cap pensa.

Mica en mica anem passant grupets. Alguns agafen roda i d'altres no.

Per sort el company del TRIBIKE, es posa al cantó . I junts anem fent fins a Setcases a un gran ritme.

En Jordi a quedat despenjat, però jo a la meva que quan abans acabi millor.

Li comento al company si para al AV. Em diu que no i seguim ja a encarar el QUE de la marcha.

Però...passat un km del AV....PLACK!!!! sento un soroll com si hagués rebentat de cop. Miro la roda i no esta punxada però uns metres endavant la roda del radera em queda bloquejada. És el meu final.

Amb molta mala fortuna, em quedo a les portes del millor de la marcha. El peculiar i dur port de Vallter.

He trencat un raid i no se si algo dels rodaments sense saber ni com. Minuts més tart passen els altres Independents. En Cristian, com sempre, s'atura interesanse per la meva situació. Malauradament em confirma el que em temia. No té solució. Haig d'abandonar.

De camí al AV, veig passar en Jordi, li dic que plego. La seva cara ho diu tot. I jo començo a pensar en el que hagués pogut passar. Pel que m'han dit la puja a Vallter és molt dura però les meves sensacions i sobretot el meu cap em feia pensar que acabaria força content. Petat però satisfet del plantejament de tota la marcha.

Ara, la espera al AV, mentres els organitzadors decidien com tornava a Sant Joan, ha sigut un "cachondeo".

La gent anava pujant amb unes cares que feian dubtar al mes obtimiste. Molts paraven i començaven a estirar. Altres ja ni s'ho plantejaven. Alguns més valents pujavent i al cap d'una estona ja recolaven i tornaven al AV. Un d'ells en Vidal, que gràcies als seus dèbils bessons...jiji...em va fer passar el meu estat d'inputència... a una constant rialles de les bones. Quin paio!!!! Gràcies crack!!!

COSTA BRAVA BTT EXTREM

Aquest Diumenge s'ha disputat la 1ª Costa Brava Extrem. Organitzada per Freebike de Blanes.

Una cursa de llarga distància. 90 km i poc més de 2500md+.

Ens plantem a Blanes en Jordi i jo. Allà ens trobem als 3 incansables Independents. Arnau Cristian i Eloi.

QUE SE METE PACO!!!

Esperant el moment de la sortida, i fen un cop d'ull al voltant. Et dones conta del nivell que hi ha. Roberto Heras, Cristian Collado (ESTEVE), Ever, Salamero, Portilla (equip OKI-ORBEA),algun pro de Tomas Bellès, Ribosa (MONTBIKE), Pruna, Marti, (C.C.ARENYS DE MUNT). Ja ni dir els nostres dos cracks....Cristian i Arnau (INDEPENDENT BIKE TORELLÓ)

El Top 20 estarà més que disputat...la resta...a fer el millor que poguem.

Es dona la sortida amb uns minuts de retard. Fins la primera meitat, uns 40 km, el ritme és de boixos. El traçat no te dificultat i és molt rodador. 

Arribem al AV abans d'encarar la pujada de Cadiretes amb poc menys de 2 hores. Una mitja de 20km/h i el pols un pel alt.

Comparteixo bona part del circuit amb en Carlos Castro (TOMAS DOMINGO). La pujada és dura i el sol apreta de valent.  Em baixat una mica el ritme, per força més que res. En Carlos em diu que no apretem. Que amb aquest ritme ja agafarem algun "cadaver"...i així és. Mica en mica anem passant algun company.

Algun intenta agafar roda però aviat el deixem. 

Un cop a dalt. Toca fer una bona baixada. Un pastel pel meu gust. Fota baixada, amb regarots i tot sec com una mala cosa. Porto els neumàtic molt inflats i en cada curva em fot un avis...fins que PATAPAAAAM!!! nata al canto.

Perdo en Carlos...ràpit m'aixeco i pujo sobre la bici, però metres més endavant veig que tinc girada la direcció. 

Penso...cony PARA!!! TANTA PRESA TENS!!!

Intento forçar i poso el tema a lloc. Toca recuperar i ho donc tot per donar de nou, caça al Carlos i a un company que se li ha ajuntat.

De nou toca pujar. Dos pepinos de collons...un d'ells poso peu a terra. Les forces escassegen i començo a pensar en si el ritme de l'inici era més alt del que podia portar.

Després de força estona, una altre AV, recupero uns segons i seguim. Arribem a Sant Pere del Bosc. On en Carlos em torna a treure uns metres. El puta se'n va després de fer-li de llebre tota la cursa.

Ara toca, pel meu gust, la millor part de la cursa. Tot i l'ho cansat que estic, intento treuren't la part positiva.

Sembla mentida però els últims 10 km no passen. Queden un 200 metres de desnivell i els anem recuperant mica en mica. Tot per corriol, sota bosc, baixada entretinguda i pepino cap a dalt. 

Finalment veig l'arc entre els arbres. Faig l'últim esforç però el meu company ja ha arribat a poc més d'un minut.

He petit més del que volia però he disfrutat d'un nou mati de BTT.

Han estat 90 km a casi 17 km/h. 5:20 min. Posició final 42e.

Felicitar de nou a l'Arnau i en Cristian. 11e i 12e classificats. Amb 4:37 min. 

L'Eloi 22e i en Jordi 80e.

Costa Brava a la saca i fins l'any que ve..."que sarna con gusto no pica....però perjudica".....JAJA

3H DE RESITÈNCIA MANRESA

Eloi, Arnau, Cristian, Jo, Marc...Cucu?¿

Per fi!!! després de tant sentir parlar-hi, em presento dissabte a les 3h de Manresa.

Només arribar ja notes "l'ambientillo" de que això va en serio...de que aquí la gent ve a donar-ho tot.

Uns boxes muntants amb molta cura...carpes...rodillos...taules...neveres...

Salutacions als de sempre...en Ribi que no se'n per ni una. Algun company dels Fasol que vam coincidir a Maquis. Els Carlos...un d'ells corre sol i l'altre (Carlos Portilla) corre amb OKI ORBEA, aquest ve a fer podi segur...

Un cop tots instalats, anem a fer un parell de voltes de reconeixament al circuit.

El primer tram és força rapit, sense cap dificultat...però el segon tram...ai el segon tram...

Aquesta gent està com un llum. No havia fet res igual. Primers obstacles...dos rocs de grans dimensions que pretenen que passem pel mig sense que ens hi deixem tota la transmissió. Després un saltet que hi deixes els ronyons. I el tram final..ja...unes pasarel·les de fusta empinades...aguantades per troços de col·lectors...containers de runes com als autèntics cros. Troncs i basses plenes d'aigua. TOT UN ESPECTACLE!!!

tot apunt!!!

A les 6 i poc es dona la sortida...tots a fondo...fem els primers relleus i a la 3a volta...quant rodava en Marc...veim que triga més del esperat.

Alguns corredors ens informen que un dels nostres a caigut.

Resultat una costella trencada i repòs durant un mes. Ànims company!!!

Ànims Marc!!!

La cosa no para i en Cristian i jo em de fer les 3 hores sols. La veritat és que amb tres crec que estàs massa estona parat...així que un cop trobat la part positiva...gas als pedals i a fer voltes

Arriba la nit...posem llums, potser és l'estona més complicada però a la vegada la més atractiva.

Un cop arribat el final...destacar la gran cursa de l'equip A (Arnau, Eloi i Cucu) que han fet una merescuda 8ª posició. I l'equip B (Cristian i un servidor) que tot i la lesió d'em Marc em fet el millor que hem pogut quedant en la posició 40.

Tot i tenir trams força complicat per mi, espero tornar l'any que ve.

Gràcies IBT!!! M'ho he passat de PM!!!

A veure si s'enganxa alguna cosa!!!

TERRA DE MAQUIS 2a ETAPA

Després d'una inactivitat al blog, intentarem agafar el fil...tot i que serà difícil descriure l'experiència

Diumenge:

Etapa 2: 110 km i 2400 md+

Després d'una no molt bona nit...ens toca fer la segona part per aconseguir ser un Maqui. Hi ja diuen que les segones part mai són bones...

Briffing a la plaça i comença la cursa ven cap amunt. Toca pujar fins la Torre del Moro.

Tinc la sensació que porto mooolts km, estic buit i només acabem de començar. Es nota que ahir vaig tenir una mala recuperació-alimentació.

Pugem junts amb en Martí i en Roger...però rapit marxen.

Després d'una baixada força tècnica ens ajuntem amb el grup d'ahir. En Fri, en Cadafalch, en Santi, i en Jorge. Amb aquest últim casi faré tota la cursa.

Jorge, Santi, Cadafalch i Jo

Anem fent. Algun tram de pista. Alguna forta pujada. Passen els avituallaments i els km.

Al cap d'una estona. En un avituallamet situat a peu de carretera. On l'any passat vaig passar per la Trancat, en Santi, a de parar uina estona a que li reparin una averia de la bici.

A mi em costa recuperar després de parar. I ara que començo a tenir més bones sensacions, no vull pas parar...els i comento que vaig tirant...ja m'agafaran. En Jorge ve amb mi.

En Jorge porta un ritme molt més fort que el meu, però va tirant de mi i anem deixant corriol i més corriols.

Mica en mica vaig agafant les forces...vaig de menys a més i això em motiva.

Sort en vaig tenir d'ell

Després d'uns trams un pel tècnics...arribem a un riu...senyal que ara toca pujar de valent.

És un tram fastigós... ho sento però algú ho havia de dir...no te ombra...pedregós i a sobre l'últim tram que no és poc...s'ha de carregar la bici.

Sort que ha dalt... han improvitzat un avituallament

Ara siiii, toca una baixada de pel·lícula... 100x100 Maqui.

Corriols i corriols... tots força rapits...uns pugen altres baixen...la calor és present i el cansansi encara més..però disfrutem com a nens petits.

Ruixadeta a Navarcles...Gràcies!!!

Arribem a Navarcles on un grup en ruixa amb una manguera... ara si...això em dona una empenta i cap a Santpedor.


Un tram força pistero on ens piquem amb un grup de 4 que em pogut agafar.

Al últim avituallamt ja no hi han amics...surt un i tots radera...
  
Arriben els últim corriols. Som un grup de 6. Però rapit es queden 3. En Jorge tira de mi. Però l'altre company tira i tira. Sé que anem dels 20 primers així que faig l'últim esforç...em poso al màxim del meu umbral...em poso a tirar com un burro. En Jorge és radera meu i em diu que no afluixi.

Tiraaa!!!!Tiraaaa!!! l'estem d'eixant enrera....

Arribem a la grava de les vies del tren, senyal de que això ja està...
faig un crit d'alegria i converteixo en realitat ser un MAQUI !!!!

Arnau...4art - Jorges 22 i 23 de la General

TERRA DE MAQUIS 1a ETAPA

Abans de res, vull dir que Terra de Maquis és un repte molt dur, intens, s'ha de treballar molt físicament mesos abans. Però que un cop acabada, analitzes els moments i et dones conta de que en cap moment has estat sol, cada un dels membres de l'organització i tota la colla de voluntaris ho han donat tot per tu, per la teva comoditat, per tot el que volies-dubtaves, ells eren allà.

El tracte que et donen és de tu a tu, l'ambient que es viu és inmillorable. El recorregut és francament durissim per la cantitat de corriols, senders, terreny trencat de pedres... però a la vegada... és immensament expectacular. Avituallaments colocats i decorats com als millors Irons. Corriols inacabables entre els densos boscos del Bages on si no m'ho marca el GPS no hi entro pas...

En definitiva. Si busques un gran repte. On puguis posar les teves capacitats físiques-mentals al límit, i tenir la tranquilitat d'estar com a la millor casa que sempre hagis volgut tenir, això és Terra de Maquis.

Gràcies per aquest cap de setmana. Trigaré en deixar de parlar de tots vosaltres. Sou collonuts!!!

Divendres:

En Jordi S i jo quedem vora les 6 de la tarda per anar cap a Sant Fruitós del Bages. Allà, a la botiga The Cyclery, ens esperen per donar obsequi, dorsal, briffing en primera persona i individual, i dubtes del track amb el GPS.

Això últim va ser on vem tenir els primers problemes. En Jordi que no dormia últimament per poder partir el seu track en varies parts va haver de deixar el seu GPS per que li fessin un RESET.(ostres que malament que sona això).

Allà ens trobem a en Roger i a la seva família. Fem salutacions i ens despedim fins demà.

Cap a Santpedor, busquem on serà la sortida el dissabte i anem cap al Hotel Ramon. Carai quin hotel! llàstima que no aprofitarem gaire les instal·lacions, per que un hotel de 4 estrelles no hi vaig cada dia.

Més tart anem a sopar a la pizzeria Bambú. On ens entaulem amb l'Alex i en Jaume. Mentres parlem de batalletes. Arriben en Martí i en David, directes del Xino a comprar un sac, jaja

Parlem cinc minuts i ens donem sort pel dia de demà.

Dissabte:

Etapa 1: 135 km i 3800 md+

Ens despertem, fem un bon esmorzar digne d'un Hotel de 4*. Preparem tot i cap a la sortida que em d'anar a buscar el GPS d'en Jordi.

Arribat a  les piscines de Santpedor, ens tornem a trobar amb en Roger, Arnau, en Jorge, Cadafalch, i tota una colla.

A veure si se'm enganxa alguna cosa bona

Deixem les maletes que ens les portaran al final de la Etapa. I...al anar a buscar el GPS, merda!!! tot està desconfigurat, no surten els mapes, la linia del track casi no s'aprecia.

Arribem a l'Esglesi on és dona la veritable sortida. Tenim temps de configurar 4 dades, però no se si serà prou perquè li fusioni del tot bé. (més tart ens donem conta de que si, tot va sobra la marxa).

Un petit briffing abans de la sortida i PUM!!! comença Terra de Maquis.

Enseguida ens donem conta d'on ens em posat. Comencem a agafar corriols rera corriols. Passem per unes pistes i de nou per corriols. Tots anem fent crits d'alegria. I és que encara no els hem aburrit, jaja!!!

Al km 38 està el primer avituallent, Rajadell. Ens trobem a en Roger, però aviat ens deixa enrera.  Aqui és on comença la primera Meta Volant, però que només lluiten els primers.

Dani Llorens...tot un Maqui...NA!!!

Km 50 Cogullo. Final de la Meta Volant. Un avituallament colocat vora el precipici. Ambientat amb banderoles i cartells com als millors Ultra-Trails. Coincidim amb en Cadafalch. On per desgracia ha doblegat un disc i li han de arreglar.

Ens ajuntem una bona grupeta. En Santi, en Fri, en Cadafalch, un parell que no recordo el nom i nosaltres dos.

Corriols rera Corriols anem fent fins a l'hora del dinar. Castelltallat. km 90. Paradeta de 10 minuts i cap abaix. Una baixada de les que em recordava les pitxos de la Vipxtrem. Un cop a baix. Pujadot del bo. Tira que tires cap amunt ven dret.

Nii a les millor revistes... Arni en acció!

Ara, un cop a dalt bé l'orgasme del dia, si si, rieu vosaltres però va ser així. Una baixada plena de senders, fortes baixades, més senders, taulons fets per l'organització per passar punts complicats. Doncs si creiem que ja ho havíem vist tot, doncs ens equivoquem. Entrem en un col·lector de no més de 2 metres i 300-400 metres de llarg. Tot ple de llums...senyeres...una bifurcació i PUM!!! un paio disfressat com u Maqui ens fot un sustu de cal deu.

David Pruna en acció!!!

IMPRESIONANT!!!

Uns kms passat el col·lector, miro enrera i veig que en Jordi no ve. Quan més endavant parem un moment per atendre a un company molt tocat, apareix en Jordi dient que no te bones sensacions. La calor li esta fent passar una mala jugada. Els records de la Tracks ens passen pel cap.

Seguim cap amunt. I en el pròxim control, espero en Jordi i ve amb una cara que deu n'hi do. La grupeta marxa i em diu que marxi, que descansarà 10 minuts.

Els pròxims km, es fant molt i molt lents. Veim el cartell de 10 km, però l'organització ja va dir que seria així de llarg fins a Casttellnou.

Gaaas... Martí!...Gaaaaaas!!!

Després d'una bona rampa on vaig tenir que pujar-la a peu, ens trobem l'últim avituallament. Queden uns 6 km. I mare meva! quins km, el final no arriba, els senders son cada vegada més revirats... finalment i molt cuit... arribem a meta...

Foto Finish

Em trigat més de 10 hores...entre els 23-28 primers...casi res!

Un cop passes l'arc, les atencions són inmillorables...que si la foto...que deixa la bici aquí...menja allà...un massatge si vols...renta la bici...agafa la maleta, et portem la maleta fins a les dutxes...EXPECTACULAR!!!...mil gràcies...

Un cop relaxat em ve tot cap abaix. Tinc un mareig que no sé ni parlar. Dono voltes esperant si arriba en Jordi. Pregunto al companys que van arribant i em diuen que esta força fotut. Que plega. Esta a la rampa forta abans de l'últim avituallamt i el venen a buscar amb cotxe.

Jo, aprofito per anar a un racó i vomitar, faig net i em vull treure la calor de sobra. Sé que en Jordi està bé i agafa el bus, que ens porta 600 metres més amunt, si si!... un bus per 600 metres... ens porta fins a la casa de colònies.

Allà em trobo amb l'Arnau i en Martí, anem a la piscina i comentem la ruta.

Al cap d'una estona arriba en Jordi fet un mapa, però amb l'elecció encertada d'abandonar.

Jo, per la meva part, estic una mica raro, tinc el cos amb una lleu tremolor, i decideixo anar a estirar.me fins l'hora del sopar.

Al sopar no m'entre res. Bueno el gelat si!!! Sorteig i cap al llit. Però no abans de fotrem dos entrepans...el gelat a obert la gana. Cony que són les 11 !!!

TRACKS NON STOP 2012 FINISHER

Sembla mentida quan un comença una temporada de btt i veu els objectius marcats super lluny... i que difícil se'm fa explicar els nervis i sensacions just del dia abans.

Abans de res vull dir que amb les dues prèvies que vaig fer, pensava que no ho acabaria. Però, si en els moments difícils, aconseguim convença a la ment que el dolor forma part del repte, el cos continua lluitant.

Divendres

En Jordi.S i jo, en desplacem ven aviat cap a Torelló. Allà ens trobem amb una bona colla dels Independents, Arnau, Cristian, Eloi, Guillem, Agustí...

La sorpresa ve al cap d'una estona de xerrera quan em trobo amb en Roger, company de ruta de l'última Transcat. Quina il.luisió!!! s'havia el que volia fer aquest any, Transcat i Transpyr, però no Tracks... i a més...també coincidirem a Maquis. Que bé!!! 

Recollim dorsal. Preparem bicis i les portem a casa el Cristian, ja que el nostre allotjament està  a Sant Quirze i no vull carregar i descarregar bicis a aquelles hores del matí. un cop més, gràcies Cris.

Un pel tard comença el brífing. Poques indicacions que no es sapiguem ja i cap a sopar.

En l'Hotel coincidim amb en Jordi se Sentmenat. El vaig coneixer a la 1a Previa i ve a fer la SILVER.

També coincidim amb un matrimoni incansables de tants maratons junts. En David Pruna i en Martí Anglas.

La nit sens ve a sobre, i com costa dormir fora de casa.

Dissabte dia de Carrera

A les 4.45 sona el despertador, preparem tot, esmorzar i cap a Torelló, on em quedat  casa el Cristian per recollir bicis i anar fins al Arc de sortida.

Fem foto familia on es comença a respirar els nervis previs a una de les animalades més grans de l'any.

A la sortida coincidim amb Jordi (Senselímits), en Tony i la Noe. Salutacions i preparats que això comença.

La sortida neutralitzada fins les afores del poble. Ven aviat comencem cap a dintre el bosc, on un riu i algun corriol fa algun petit tap. 

tot i la mala fortuna, sempre seràs el puto crack !!!

Malauradament coincideixo amb l'Arnau, on ja per segona vegada trenca la cadena. Aviat em passa i apreta fins a la sacietat. Més tard o pagarà.

Vaig coincidint amb algun Independent, salutacions i seguim. En Jordi ve ven aprop i ens ajuntem fins al primer avituallament. L'Esquirol, km 20, no paro, ens em perdut un parell de cops i crec que fins a Tavertet podré arribar amb l'aigua. Coincideixo una estona amb el Guillem. 

1er Local SILVER,  no fa falta dir res més

Passat l'Esquirol toca pujar de valent, una pujada trencada plena de rocs posats casi expresament per que no et deigeixis de tocar ni un. Aqui  cioncideixo amb en Sergi (Pingui). Anirem junts fins a Costaplana. Bona cursa Sergi !!!, l'any que ve la PRO.

Agafem direcció Tavertet, alguna pista bona, i cap a baix. Pista com no molt trencada, que dificil que es fa baicxar per qui. Malauradament el noi de Torelló que porto davant, es fot una nata. Paro, li pregunto com esta i mirant el seu braç veig un trau de 3 parells de collons. Un altre noi també a parat i li deixa un tovalló per que intenti parar l'hemorràgia. És impossible i diu que anirà caminant fins el proxim control que no deu quedar gaire.

Ànims!!!

Ja sé que ja estas millor, i que et van haver de cosir. Recuperat viat i fins la propera.

Arribat a Tavertet, km 38, avisem al control el que ha passat. Carreguem piles i cap amunt. Portem jA 2.30h i estic com nou. Tinc bones sensacions, i potser pot ser un bon dia. Anem pujant per una pista emporlanada junt amb el Jordi, radera portem una colla de 8-10 bikers però cap intenta passar. Tots gaudim de les Cingleres que ens envolta.

De baixada cap a Rúpit, on al passar el poble anem direcció al Salt de Sallent. Un salt d'aigua expectacular. Passat el el riu, toca tirar cap amunt. En endinsem a un bosc i fem uns quants corriols.

Cap al km60, trovem un altre avituallament. Paradeta i cap Pixanuvies. Aqui trobem de tot, sones tècniques de pujada. baixada amb esglaons, arrels, en més d'un lloc em de carregar la bici per poder seguir endavant. Brutal!!!

Direcció la Vola, anem creuant algun riu. Aviso a en Jordi de la pujadeta maleida que ve ara. Una forta pendent amb el terreny trencat. Per sort no és molt llarga i just a dalt hi ha el 4 avituallament.

Creuem la carretera i seguim a dalt. Tros pedregos i a carregar la bici. No cal fer esforços que aviat ve la CUESTA.

Abans de Collsaplana, trobem un nou avituallament. Aquí la Judith, dona de l'Arnau, em diu que a remontat fins la 9ª posició. Que Bestia!!! 

Abans de la Cuesta de la Muete

Espero una estona i arriba en Sergi i en Jordi. En Jordi em diu que tiri al meu ritme que ell va fent, quina calor que passa l'home. I no és per menys. Avui pujaré la Cuesta per segona vegada, però ara amb més de 80km a les cames i l'altre vegada va ser ven fresquet. Quina diferència!!! fuaaaaaaa!!!!

A la pujada m'enganxo a un company que fem junts fins a Vidrà. Aqui tinc la referècia de l'Ada, del any 2010, ella va arribar a les 13.00 i avui són les 12.00. 

- Bé!!! Jordi bé!!!...em dic a mi mateix. Se que l'Ada és un Diesel i comença a tirar al cap de molts km. I aquesta referència m'anima.

Encara però, toca pujar al sostre de la Tracks, una pujada de bon fer, d'aquestes que m'agrada agafar ritmillo i no deixar-lo. Corono i cap a baix, amb molt de conta que hi han moltes més roderes plenes de fang que l'ultima vegada.

Passada una pujada d'asfalt, arribo a Sta. Maria de Besora, km109. Dinar. Són les 14.00 i la referèmcia la tinc a les 15.00h. Som-hi!!!

Un problema afegit és que el gipiese marca que no te pila. La mare que el va parir!!! Esperaré al Jordi i farem junts el que queda,... penso jo.

La sorpresa del dinar és que em trobo amb l'Arnau, que abandona, L' Ignacio Miravalles (2on en el 2010) tirat sota un arbre. En Tarres, Barnoles, els d'Arenys (Roger i Melcior). Tots tocats, i es que el Diable no deixa a ningu indiferent. Tots pillem

oi Arnau !!!

Uns minuts més tart arriba en Jordi, i convencem a en Roger que segueixi, repetirem com a la Transcat. Aquest cop però, el final serà diferent.

Estic uns 20minuts, possem oli i cap a baix, carretera per fer baixar el dinar, direcció St. Quirze de Besora. 

La calor pica de valent. Intentem tots tres portar el mateix ritme, però mica en mica em vaig d'esenganxant. Els vaig esparant en els trencalls que no recordo de la prèvia. Però aviat decideixo que hauré de seguir sol. Apuro la pila del GPS. Se que fins Alpens toca patir i vaig fent al meu ritme. En els trams forts de pujada, on hi ha força pedra i a més és un pel tècnic, decideixo posar peu a terra i no forçar gens.

Direcció Alpens

 Just a les últimes rampes fortes, em trobo amb un biker, l'Alejandro. Junts farem més de 60km.

Gràcies Alejandro!!!

Cap al km 137 arribem a Alpens. Carreguem i cap aball. Sortim ràpits per que dos dels Ratpenats em han caçat. En Jordi i en Roger no deuen anar força bé i jo segueixo amb l'Alejandro.

A Alpens el GPS ja ha mort. Depenc totalment d'ell. Anem parlant una estona. m'explica que també anirà a Maquis, a la Pedals i farà l'Ironbike, joooder, casi res, aqui ningu entrena no? jaja

Els tram d'Alpens a Sta. Eulalia de Puig-Oriol, s'em fa etern. El isotonic que m.he anat prenent durant tota la cursa m'esta fent un mala pasada. Tinc un dolor molt fort a l'estomac. No puc menjar res i tot s'em fa una bola. Tinc moltes ganes de vomitar però tiro sense pensar-ho.

La zona és força guapa, corriols puja i baixa, pista a bon fer, alguna rampeta i baixada de pedres, llàstima portar tants km que sinó ho disfrutaria d'una altre manera.

Al km154 arrivem al avituallament on segueixo sense poder menjar res, em prenc un gel a veure si això ajuda.  Sembla que reacciono i cami a Perafita em vaig trobant un pel millor.

Arribat a St. Boi de Lluçanes trec un sonriure, i es que recordo que en Cristian em va dir que a partir d'aqui ja està tot fet. Queda uns 5km de pujada i després baixada a vall. 

Al avituallament en ajuntem amb un altre biker de Banyoles, que pobre també va sense bateria. Quina potencia té el paio. Fot 4 pedalades i ens deixa un pel radera. Tots tres anem esperant St. Genís d'Oris, punt on comença l'ultima baixada i a més per asfalt. Però la sorpresa ve quan a tot drap ens passa un company de Oxigent. Més endavant l'agafem i ja tots 4 arribem a Torelló.

en David de Banyoles, jo i el sherpa Alejandro, gràcies company

Són casi les 8 del vespres, portem 13.45 foten pedals, el de Banyoles, l'Alejandro i jo, ens agafem de les mans i creuem l'arc de Meta.

Ja està osti!!! que dur a estat!!!però ara, i ven alt, puc dir

SÓC FINISHER DE LA TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2012!!!

Crec que la meva cara o diu tot!!!

A l'arribada ens fem foto tots tres, en Cristian i companys Independents em felicitent, s'acosta la Noe i en Jaume i tots em donen l'enhorabona.

En Cristian a fet 5e amb poc més de 11h. tot un bèstia. Felicitats!!! 

el meu ídol com a biker, però més com a persona, felicitats Cristian !!!

Hora i pico més tart arriba en Jordi i en Roger, tots dos un pel grocs de les pajaras que han tingut. Un amb cop de calor i l'altre maleintme el osso per convencel de fer algo aixi. 

Jordi.S ... la meva parella d'aventures, gràcies per compartir-ho amb mi!!!

Roger!, que fort que anaves aquí amb en Tarrés, a Maquis serà diferent

... potser l'any que ve i tornem ...

Ara toca disfrutar a Terra de Maquis, i com no... patir...que per això ens agrada tot això...