divendres, 30 de setembre del 2011

SELÈNIKA 2011

Per tercera vegada i segon any consecutiu me'n vaig cap a Navarcles a fer la mítica Selènica. Una marxa de resistència de 106 km i 2250 de desnivell positiu.
El despertador sona a les 5.15. Tinc el temps just per menjar algo i rentar-me la cara. Aquest cop he quedat amb en Pasku (2na Selènika) i en Jordi que per ell era la seva primera, espero que no la última eeeh!!!

Arribem un pel tart i aquest cop ens vestim a l'hora d'anar a buscar els dorsals. Hi han uns 1300 participants i més val no perdre massa temps.
Trobem l'arc de sorita i ja està ple de gent. Un per aquí i un per allà fem lloc per arribar metres més endavant.

A les 8.05 es dona la sortida i el ritme és frenetic. Passat una hora ja portem uns 20 km, un ritme molt alt, però mires endavant i només veus gent i gent, tots a fondo com si això ja estiguès a punt d'acabar. ningú vol afluixar i quedar-se enrera. En aquest tram passo a en Guillem de Torelló.

El Pasku ja no el veig desde els primers km i el Jordi el duc radera, molt aprop fins que en un dels revols abans d'una pujada, sento que un diu... SA MATAO PACO!!! durants uns km vaig tirant i veig que no ve, penso en uns instants que pot haver sigut ell, però fins al final amb primera persona no m'ho confirma.

El primer avituallamnt està sobre el km 30 però no paro. Se que tinc al segon als 50 i crec que tinc prou aigua.

La pujada al Castell de Boixadors es fa molt dura amb algun tram de més del 25%. Després d'això arrivem al segon avituallament on em trobo amb l'Agusti de L'Independent bike. Ens presentem i anem fent junts a bon ritme fins al ercer avituallament on ens agafa el Tarrés, que diu que va a mig gas ja que la setmana que bé va al Bici Cims. En Tarrés és un màquina que crec que va quedar 10é al Ironbike.

Vaig fent amb l'Agusti un tram més, els paio va sense pastilla de frens al radera i no vegis com baixa.

Després d'un seguit de trencacames, començo a perdre xispa, la cadena s'em xupa un parell de vegades. Aquí és quant em passa en Juanjo, company que aquest anys ja em coincidit a la Transcatalunya i a la Pedals Non Stop, i a sobre tinc entes que a fet la Translap, casi res...

Segueixo amb la meva història. En el 4art avituallament em trobo de nou amb el Juanjo que molt amablament em deixa el seu pot d'oli per evitar que em peti la cadena totalment seca pel fang.

Els últims km el pateixo una mica, ja em trobo cansat però amb una serie de corriols i senders em fa obrir un somriure fins a meta.

Arribo a Navarcles amb 5.53 h / 18.01 km/h i en la posició 207. Allà em trobo el Pasku que segueix en la seva linea, tot i que no s'ha trobat gaire bé, a arribat a la posició 107 amb 5.31h. i més de 19km/h. I en Jordi que finalment va ser ell qui va caure, arriba el 369 amb 6.19 h i 17 km/h.

En fi, crec que aquest a estat l'últim maraton de l'any, ja no queden gaires forces i em de començar a pensar amb l'any següent.

La part positiva haver conegut a més Independents i la negativa no veure en Cristian, que el paio va a tot gas arribant casi dels 10 primers i segur que va anar a dinar a casa, jaja

diumenge, 4 de setembre del 2011

STA. FE DEL MONTSENY

Seguim fent sortides amb la de carretera. Aquesta setmana ha estat com les d'abans de vacances. 
Dimarts 1.30h amb en Rob i en Jordi N-II Arenys
Dimecres 1.20h (correr per muntanya) amb en Rob
Divendres 1.30h per la N-II Canet
Dissabte 2h per la Calella
I ja que no vol ploure, diumenge cap a Santa Fe del Montseny.

Avui he quedat a Premià amb en Jordi i en Dani. Anem direcció a cap a Arenys per fer el collet de Collsacreu.  Passat Sant Celoni en Dani ens abandona per problemes físics (sobrentrenament).
Un cop ens deixa comença la nostra etapa. La pujada a Santa Fe, uns 20 km i 1000 md+. La veritat és que m'ha costat menys que la setmana passada a Coll Formic. 
De tornada a casa. C-35 fins a Llinars. Fem Bordoi. Agafem a Mataró la N-II i amb vent de cara i sense ja casi forces arribem de nou a Premià.


4.50 h

117 km

1700 md+

24,3 km/h

141 ppm