TRACKS NON STOP 2012 FINISHER

Sembla mentida quan un comença una temporada de btt i veu els objectius marcats super lluny... i que difícil se'm fa explicar els nervis i sensacions just del dia abans.

Abans de res vull dir que amb les dues prèvies que vaig fer, pensava que no ho acabaria. Però, si en els moments difícils, aconseguim convença a la ment que el dolor forma part del repte, el cos continua lluitant.

Divendres

En Jordi.S i jo, en desplacem ven aviat cap a Torelló. Allà ens trobem amb una bona colla dels Independents, Arnau, Cristian, Eloi, Guillem, Agustí...

La sorpresa ve al cap d'una estona de xerrera quan em trobo amb en Roger, company de ruta de l'última Transcat. Quina il.luisió!!! s'havia el que volia fer aquest any, Transcat i Transpyr, però no Tracks... i a més...també coincidirem a Maquis. Que bé!!! 

Recollim dorsal. Preparem bicis i les portem a casa el Cristian, ja que el nostre allotjament està  a Sant Quirze i no vull carregar i descarregar bicis a aquelles hores del matí. un cop més, gràcies Cris.

Un pel tard comença el brífing. Poques indicacions que no es sapiguem ja i cap a sopar.

En l'Hotel coincidim amb en Jordi se Sentmenat. El vaig coneixer a la 1a Previa i ve a fer la SILVER.

També coincidim amb un matrimoni incansables de tants maratons junts. En David Pruna i en Martí Anglas.

La nit sens ve a sobre, i com costa dormir fora de casa.

Dissabte dia de Carrera

A les 4.45 sona el despertador, preparem tot, esmorzar i cap a Torelló, on em quedat  casa el Cristian per recollir bicis i anar fins al Arc de sortida.

Fem foto familia on es comença a respirar els nervis previs a una de les animalades més grans de l'any.

A la sortida coincidim amb Jordi (Senselímits), en Tony i la Noe. Salutacions i preparats que això comença.

La sortida neutralitzada fins les afores del poble. Ven aviat comencem cap a dintre el bosc, on un riu i algun corriol fa algun petit tap. 

tot i la mala fortuna, sempre seràs el puto crack !!!

Malauradament coincideixo amb l'Arnau, on ja per segona vegada trenca la cadena. Aviat em passa i apreta fins a la sacietat. Més tard o pagarà.

Vaig coincidint amb algun Independent, salutacions i seguim. En Jordi ve ven aprop i ens ajuntem fins al primer avituallament. L'Esquirol, km 20, no paro, ens em perdut un parell de cops i crec que fins a Tavertet podré arribar amb l'aigua. Coincideixo una estona amb el Guillem. 

1er Local SILVER,  no fa falta dir res més

Passat l'Esquirol toca pujar de valent, una pujada trencada plena de rocs posats casi expresament per que no et deigeixis de tocar ni un. Aqui  cioncideixo amb en Sergi (Pingui). Anirem junts fins a Costaplana. Bona cursa Sergi !!!, l'any que ve la PRO.

Agafem direcció Tavertet, alguna pista bona, i cap a baix. Pista com no molt trencada, que dificil que es fa baicxar per qui. Malauradament el noi de Torelló que porto davant, es fot una nata. Paro, li pregunto com esta i mirant el seu braç veig un trau de 3 parells de collons. Un altre noi també a parat i li deixa un tovalló per que intenti parar l'hemorràgia. És impossible i diu que anirà caminant fins el proxim control que no deu quedar gaire.

Ànims!!!

Ja sé que ja estas millor, i que et van haver de cosir. Recuperat viat i fins la propera.

Arribat a Tavertet, km 38, avisem al control el que ha passat. Carreguem piles i cap amunt. Portem jA 2.30h i estic com nou. Tinc bones sensacions, i potser pot ser un bon dia. Anem pujant per una pista emporlanada junt amb el Jordi, radera portem una colla de 8-10 bikers però cap intenta passar. Tots gaudim de les Cingleres que ens envolta.

De baixada cap a Rúpit, on al passar el poble anem direcció al Salt de Sallent. Un salt d'aigua expectacular. Passat el el riu, toca tirar cap amunt. En endinsem a un bosc i fem uns quants corriols.

Cap al km60, trovem un altre avituallament. Paradeta i cap Pixanuvies. Aqui trobem de tot, sones tècniques de pujada. baixada amb esglaons, arrels, en més d'un lloc em de carregar la bici per poder seguir endavant. Brutal!!!

Direcció la Vola, anem creuant algun riu. Aviso a en Jordi de la pujadeta maleida que ve ara. Una forta pendent amb el terreny trencat. Per sort no és molt llarga i just a dalt hi ha el 4 avituallament.

Creuem la carretera i seguim a dalt. Tros pedregos i a carregar la bici. No cal fer esforços que aviat ve la CUESTA.

Abans de Collsaplana, trobem un nou avituallament. Aquí la Judith, dona de l'Arnau, em diu que a remontat fins la 9ª posició. Que Bestia!!! 

Abans de la Cuesta de la Muete

Espero una estona i arriba en Sergi i en Jordi. En Jordi em diu que tiri al meu ritme que ell va fent, quina calor que passa l'home. I no és per menys. Avui pujaré la Cuesta per segona vegada, però ara amb més de 80km a les cames i l'altre vegada va ser ven fresquet. Quina diferència!!! fuaaaaaaa!!!!

A la pujada m'enganxo a un company que fem junts fins a Vidrà. Aqui tinc la referècia de l'Ada, del any 2010, ella va arribar a les 13.00 i avui són les 12.00. 

- Bé!!! Jordi bé!!!...em dic a mi mateix. Se que l'Ada és un Diesel i comença a tirar al cap de molts km. I aquesta referència m'anima.

Encara però, toca pujar al sostre de la Tracks, una pujada de bon fer, d'aquestes que m'agrada agafar ritmillo i no deixar-lo. Corono i cap a baix, amb molt de conta que hi han moltes més roderes plenes de fang que l'ultima vegada.

Passada una pujada d'asfalt, arribo a Sta. Maria de Besora, km109. Dinar. Són les 14.00 i la referèmcia la tinc a les 15.00h. Som-hi!!!

Un problema afegit és que el gipiese marca que no te pila. La mare que el va parir!!! Esperaré al Jordi i farem junts el que queda,... penso jo.

La sorpresa del dinar és que em trobo amb l'Arnau, que abandona, L' Ignacio Miravalles (2on en el 2010) tirat sota un arbre. En Tarres, Barnoles, els d'Arenys (Roger i Melcior). Tots tocats, i es que el Diable no deixa a ningu indiferent. Tots pillem

oi Arnau !!!

Uns minuts més tart arriba en Jordi, i convencem a en Roger que segueixi, repetirem com a la Transcat. Aquest cop però, el final serà diferent.

Estic uns 20minuts, possem oli i cap a baix, carretera per fer baixar el dinar, direcció St. Quirze de Besora. 

La calor pica de valent. Intentem tots tres portar el mateix ritme, però mica en mica em vaig d'esenganxant. Els vaig esparant en els trencalls que no recordo de la prèvia. Però aviat decideixo que hauré de seguir sol. Apuro la pila del GPS. Se que fins Alpens toca patir i vaig fent al meu ritme. En els trams forts de pujada, on hi ha força pedra i a més és un pel tècnic, decideixo posar peu a terra i no forçar gens.

Direcció Alpens

 Just a les últimes rampes fortes, em trobo amb un biker, l'Alejandro. Junts farem més de 60km.

Gràcies Alejandro!!!

Cap al km 137 arribem a Alpens. Carreguem i cap aball. Sortim ràpits per que dos dels Ratpenats em han caçat. En Jordi i en Roger no deuen anar força bé i jo segueixo amb l'Alejandro.

A Alpens el GPS ja ha mort. Depenc totalment d'ell. Anem parlant una estona. m'explica que també anirà a Maquis, a la Pedals i farà l'Ironbike, joooder, casi res, aqui ningu entrena no? jaja

Els tram d'Alpens a Sta. Eulalia de Puig-Oriol, s'em fa etern. El isotonic que m.he anat prenent durant tota la cursa m'esta fent un mala pasada. Tinc un dolor molt fort a l'estomac. No puc menjar res i tot s'em fa una bola. Tinc moltes ganes de vomitar però tiro sense pensar-ho.

La zona és força guapa, corriols puja i baixa, pista a bon fer, alguna rampeta i baixada de pedres, llàstima portar tants km que sinó ho disfrutaria d'una altre manera.

Al km154 arrivem al avituallament on segueixo sense poder menjar res, em prenc un gel a veure si això ajuda.  Sembla que reacciono i cami a Perafita em vaig trobant un pel millor.

Arribat a St. Boi de Lluçanes trec un sonriure, i es que recordo que en Cristian em va dir que a partir d'aqui ja està tot fet. Queda uns 5km de pujada i després baixada a vall. 

Al avituallament en ajuntem amb un altre biker de Banyoles, que pobre també va sense bateria. Quina potencia té el paio. Fot 4 pedalades i ens deixa un pel radera. Tots tres anem esperant St. Genís d'Oris, punt on comença l'ultima baixada i a més per asfalt. Però la sorpresa ve quan a tot drap ens passa un company de Oxigent. Més endavant l'agafem i ja tots 4 arribem a Torelló.

en David de Banyoles, jo i el sherpa Alejandro, gràcies company

Són casi les 8 del vespres, portem 13.45 foten pedals, el de Banyoles, l'Alejandro i jo, ens agafem de les mans i creuem l'arc de Meta.

Ja està osti!!! que dur a estat!!!però ara, i ven alt, puc dir

SÓC FINISHER DE LA TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2012!!!

Crec que la meva cara o diu tot!!!

A l'arribada ens fem foto tots tres, en Cristian i companys Independents em felicitent, s'acosta la Noe i en Jaume i tots em donen l'enhorabona.

En Cristian a fet 5e amb poc més de 11h. tot un bèstia. Felicitats!!! 

el meu ídol com a biker, però més com a persona, felicitats Cristian !!!

Hora i pico més tart arriba en Jordi i en Roger, tots dos un pel grocs de les pajaras que han tingut. Un amb cop de calor i l'altre maleintme el osso per convencel de fer algo aixi. 

Jordi.S ... la meva parella d'aventures, gràcies per compartir-ho amb mi!!!

Roger!, que fort que anaves aquí amb en Tarrés, a Maquis serà diferent

... potser l'any que ve i tornem ...

Ara toca disfrutar a Terra de Maquis, i com no... patir...que per això ens agrada tot això...

RUTES DEL MONTSENY

Per segon any. Agafo una setmana per donar una mica de canya abans del objectius marcats.

Ha estat una bona setmana amb molt bones sensacions. Sis dies d'entreno abans de la Tracks.

Dilluns 2 horetes de BC; recuperació activa

Dimarts 3.30 hores de BTT; Santuari del Corredor // 67 km a 19,83 km/h de mitja. 1800 md+ a 75%ppm

Dimecres 2 hores de BC; Ports d'Orrius i Parpers 

Dijous 1.45h de BTT; intent d'anar al Pla de la Calma però perdo el tornillo pinsa de fre.

Divendres 5h de BTT; Pla de la Calma // 94 km a 18,8km/h de mitja. 2500md+ a 77%ppm

I Diumenge...RUTES DEL MONTSENY...

Sortida amb Carretera. Per fi ens ajuntem 3 membres amb la nova equipació del A.C.TEIÀ. En Pasku, en Jordi.S i un servidor.

Nosaltres a les 7 a Premià i passem a l'altre basant per Bordoi. Anem cap a Sant Celoni per enllaçar el track de la cursa de Rutes del Montseny, que surt de Granollers.

La pujada inicial és cap a Santa Fé. Un bon port. Dur per la llargada però que el consegueix-ho fer a plat. El pugem a un bon ritme, més que l'última vegada. Crec que ens a sortit a 18,2.

Carregem aigua a Passavets. Fem un tram més de pujada i quan comença a baixar, ens Pasku ens deixa.

Forta baixada cap a Viladrau, on trenquem a mà dreta per anar cap a Espinelves. Enganxem varies vegades amb corredors d'una cursa. Terra de l'Aigua. Pinta molt bona i dura. S'haurà de mirar per altres anys.

A prop d'Espinelves fem un tram de baixada guapissim. Collsesplanes. O tinc en ment per fer.ho de pujada. A de ser la ostia!!! quines paelles...!!!

De nou a Viladrau anem cap a Seva, on fem paradeta, agafem aigua, un gel i cap al últim port. Collformic.

És pot fer bé, segons els kms que portis. No recordo la mitja però crec que més que l'última vegada.

Un cop a dalt. Baixada i cap a Palautordera. Fem relleus a bon ritme per no petar com d'altres vegades.

A Palautordera ens espera la frago del meu company de feina. Que la necessito per la setmana que ve. Això si. Ens espera un parell de rampots del 18-20% que fa esgotar per fi, totes les forces.

5:36h // 150 km // 26,7 km/h // 2850 md+ // 75% ppm

LES CARTES JA ESTAN SOBRE LA TAULA, ARA...COM DIU LA CANÇÓ D'EN LLACH...QUE TINGUEM SORT

2a part Tracks del Diable

 Ara si que si, les cartes ja estan sobre la taula. La meva última va ser de nou a Torelló.  

Uns quants Independents (Arnau, Cristian, Eloi, Guillem, Marc),  en Marc Galvany i Gerard Barnoles (1er classificat sub 21 de la Volcat) en Jordi Cadafalch (Sentmenat Team) i un servidor, vam volguer seguir la 2a part de la Tracks des de on ho havíem deixat l'últim cop. Collsaplana.

La cosa comença cap amunt, però no m'ho vull imaginar com serà després d'uns 80 km, quant passem per aquí a la Non Stop.

Ara toca pista bona, de bon fer, però també cap amunt, passem per Vidrà i enfilem l' últim tram fins el sostre de la Tracks, abans però, el terreny es complica. Les roderes de fang fent posar el peu a terra, algun que altre te algun ensurt, però res greu.

Passem per Sta. Maria de Besora on em diuen que aquí hi haurà el dinar. Fem un tram de carretera i cap abaix. Aquí recuperem i en endinsem per la part més fotuda de la 2a previa. Camí d'Alpens.

El terreny torna a ser com els inicis, dures rampes plenes de pedres esperant amb cara de mala llet. La majoria posem peu a terra menys algun com l'Arnau, quin paio!!!

Un cop a Alpens carreguem aigua i seguim la ruta. 

Direcció Sta Eulalia de Puig-Oriol, la tracks en vindrà amb uns corriols força macos, però insisteixo en que el dia de la cursa, no els trobaré tant divertits.

Ja cap a Perefita, em vaig distanciant del grup, porten un ritme molt alt durant tota la sortida i jo ja començo a patir. Les cames no donen el que vull i el pols està un pel alt.

Un cop arribat a St. Boi de Lluçanès em comenten que aquí psicològicament la tracks ja és cosa feta. Queda un parell de pujades, la mes llarga d'uns 5 km però sense fortes rampes i el més important, sense pedres.

Arribat a Oris, ja és tot baixada, i a sobre asfaltat. Serà un bon final!!!

En fi, després de les dos previes, dir que la Tracks Non Stop és una burrada, no serà només de ment sinó que també de molt físic. Les dures rampes i el terreny tant trencat, no et deixa descansar en casi tot el recorregut. No et pots animar ni en els primers km, pot ser la teva mort hores més endavant.

Intentarem fer un bon paper, on acabar aquest repte ja serà digna d'admirar.

TERRA DE REMENCES

A punt de fer una setmana de la meva primera cicloturista. Terra de Remences.
Dels objectius anuals, no era pas el més marcat, però si l'únic d'aquesta modalitat.
No se que té la carretera però mica en mica em va agradant més i això va servir per assistir a aquesta gran fita.

A St. Esteve d'en Bas i assitiem varis amics. En Pasku, Najo, Toni, Sergio, Jordi. S i un servidor.
Abans de les 5 del matí ja sona el despertador i cap a les 7 ja estem agafant els dorsals i cap al arc de sortida. En Jordi, Segio i jo ens col·loquem ven aprop i més tard els altres tres.

Mentres esperem, salutacions a alguns coneguts, i a tota la colla de Torelló, Els Independents, quins Cracks!!!

La sortida és impresionant quan ho és per primera vegada. Em sembla que estic al Tour. Motos per tot arreu, cotxe oficial al inici de carrera. Una passada!!!

La gent surt a per feina, i fins el primers, no se, 20 km, és tot un estres. Centenars de ciclistes et van passant per tots cantons, no se quin és el millor lloc per rodar sense que ningú em tiri a terra.

Frenades, rera frenades, rotondes atacades per tots costats...Olot és inveit per ciclistes i jo encara empanat.

Per fi comencem a pujar i tot es va trencant una mica. Les pulsacions van a tope, però és difícil mantenir un ritme quan només veus bicis i més bicis.

El primer Coll és Capsacosta. Té un desnivell de 450m, 12 km. Una pendent màxima del 9 i una mitja del 5.5.

El faig amb uns 29 minuts a 23 km/h i el pols a 168 de mitja.

Fins a Ripoll tenim uns 20 km on torno a demostrar les meves mancances amb la carretera. Em vaig despenjant dels grups amb facilitat. Qualsevol descuit, i ja no els veus.

Mica en mica li vaig agafant el que. M'agafo a un grup que porta un bon ritme, però que només els dos de Vic i jo fem relleus, els altres ja els hi va bé estar al redera. Seran cabrons!!!

Segon port, Coll de Cans. 470 md+, 18 km, pendent màxima 8,8 i mitja de 4.2

El faig amb 31 minuts, 26,7 km/h i 163 ppm

Aquí és on el Pasku em pesca. Rodo una estona amb ell però aviat se'n va.

La baixada és de boixos. La gent es torna boixa i vol recuperar el que a perdut pujant. Jo a lo meu, que baixant tampoc és el meu fort. A velocitats de casi 70 i la gent em passa. Per flipar!!!

Direcció a Olot agafem un ritme de 40 km/h, brutal, les cames estan a tope...no vull parar...els relleus es compleixen i anem atrapant a més gent que es va reenganxant.

Passat la separació de curta/llarga comença el famós port, Bracons

Coll de Bracons són uns 650 md+, 7,5 km. Una pendent màxima de 20% i una mitja del 10,7%.

El corono amb 35 minuts, portant una mitja de 12,6 k/h i 169 ppm.

Em vaig sentir molt fort, passant a un grapat de gent. Diuen que la primera vegada no costa tant. A dalt coincideixo amb el Pasku. Però ràpi tmarxa i n'hi em veu.

Baixada de locus, més d'una bici estampada a la blonda i el pilot desaparegut, estarà barranc a baix???

Passem per Torelló i cap a Manlleu. Porto un grup de 20 ciclistes i només dos em donen relleus.

Arribat a Manlleu, no paro, els dames si. Però aviat. Un dels que em donava un cop de mà, em dona caça. Tirem fort per agafar el grup de davant però és impossible. El de radera tampoc s'acosta.

Arribat a l'altura de Santa Maria del Corcó, un de Granollers en agafa i fem junts tot el coll.

Coll de Bac i Coll de Condreu; 658 md+, 27 km, una pendent màxima del 10 i una mitja del 4%.

Tardem uns 58 minuts en coronar. A 25 km/h de mitja i 158 ppm.

Hem anat força bé. Fent uns relleus casi clavats. Anem agafant gent penjada. Un es reenganxen i altres que ja ni podem saludar. Abans del últim coronar Condreu. Agafo el grup que marca el Pasku. Ens ajuntem i tirem junts fins a meta. A la baixada però. Molts d'ells em deixen enrere, i és que a sobre a començat a ploure una mica

Arribant a St. Esteve. Faig l'últim esprint. Acabo els 170 km amb 5.30. Una mitja de 30,9 km/ i un pols mitjà de 152ppm. Velocitat màxima 77, osti ni ho sabia!!!

En resum, una fita per anys, una organització 1000x1000 i un recorregut perfecte...

Felicito a tots els meus companys de A.C Teià. Al Sergio dels Routier, als Independents per estar sempre al davant. I sobre tot al Jordi S per animar-me a fer bicicleta de carretera i gaudir d'un dia com aquest.

A TOTS GRÀCIES...ENS VEIEM L'ANY QUE VE!!!

	.

TRACKS NON STOP....FALTA MENYS D'UN MES

Actualitzat una mica el bloc, que de tanta bici no tinc temps d'oficina...jaja

Les hores es van complint, tot i que crec que l'anys passat tenia més temps per fer tirades llargues.

Queda poc menys d'un mes per la Tracks, 3 caps de setmana. El primer d'ells a Terra de Remences, després espero fer la segona part de la Tracks, i l'últim... no sé, potser una volta pel Montseny.

La veritat és que aquest any encara no he passat de les 6 hores sobre la bici, i això em té un pel amoinat.

Fa dues setmanes, amb un grapat d' Independents de Torelló (Guillem, Arnau, Cristian, Eloi, o era Jordi...jaja) i uns altres de Sentmenat (Jordi Cadafalch, Bender i l'altre nano que ara no recordo el nom, perdona). Vam fer la primera part de la Tracks. Vam arribar fins a la Vinyeta. Als peus de la "cuesta de la Muerte".

No van ser forces km, i ni tants sols molt de desnivell, però el tipus de terreny, el parar constantment per obrir les portes del bestiar, les averies que van tenir, i que el ritme que portàvem era un pel alt pel meu nivell. Van fer que arribes una mica tocat animicament.

Es fa dur però crec que al meu ritme que posaré el dia de la cursa ho veure tot d'una altre manera.

A destacar la zona paissatgistica que ens envoltava.

Per altre banda, aquest cap de setmana em vaig treure l'espina de la prèvia de la Tracks.

Amb en Jordi i jo, ens vam muntar una ruta per la serralada. No exagero quan dic que el 70% van ser de corriols. I no pas dels fàcils.

Total, uns 80 km amb casi 3000 md+. Un bon "tute" i unes molt bones sensacions.

Ara a disfrutar de la meva primera prova de BC a Terra de Remences. Després ja pensarem en el Diable.

1er Premi GAES, 3 horas de Resistència BTT a Teià

A falta de poder il·lustrar una mica la crònica. Explicaré la meva primera cursa en la modalitat de resistència per parelles.

Aquest cop tocava a Teià. Amb una especial il·lusió, ja que és el poble de tota la meva vida.

Ens presentem 5 membres del Club. 2 parelles (Pasku i Toni i els dos Jordis) i en Najo amb modalitat individual. Per mi, ell va ser el que va tenir més mèrit de tots. 10 voltes = 44 km i 2200 md+. Casi res.

Arribem ben d'hora per fer un tast al circuit. En Jordi i jo fem un parell de voltes amb una cara d'alegria que no us la sé explicar.

 

Em conec molt bé la zona, pistes i corriols. I mai hagués imaginat que el circuit hem sorprengués tant.

El circuit constava d'uns 4 km amb 200 md+. La pujada sabia que seria dura. Potser una de les mes dures per pujar cap a dalt. El Crist. Però la baixada, Osti! super guapa.  Un corriol en mig d’arbres, envoltats de cintes que marcaven el traçat, amb arrels, ziga-zagues... brutal!!!

La veritat és que per ser la primera vegada, hi van assistir molts cracks de la btt. La cosa estava fotuda per quedar al davant però ho teníem que intentar.

Inici impresionant. Sortida tipo Le Mans, amb música ACDC.

Amb total vam fer  6 voltes cada un amb un  ritme frenètic de pulsacions. Un 16 minuts per volta a 170 ppm de mitja.

Finalment vam quedar 9 en la categoria de parelles i 15 en la general.

Classificacions

Una experiència única i una organització difícil de superar. Esperem doncs el 2on Premi GAES-Teià.

LLUÇANÈS FERÉSTEC

Malauradament tinc poc que explicar. Per en Jordi S i per mi, era la primera vegada que assistíem a aquesta cursa. Les referències dels de Torelló eren molt bones. 70 km autentic BTT.

La sortida era a les 8.30 de Prats, i la matinada va ser de les bones. Poc menys d'hora i mitja de cotxe. Preparar bicis, buscar dorsal, xerrada amb la resta de l'equip i noves presentacions. Escalfem durant uns minuts i ens posem a la sortida.

La veritat és que es notava molt el nivell de la cursa. Colome, Guillem Muños, Argelaguer, etc...

Un cop en marxa, deseguida veig de que va la cosa. Rampots cap amunt, baixades força tècniques cap avall. Poca pista, pedrots en les trialeres on tenies poques traçades bones per elegir. En alguna amb peu a terra.

Portava un bon ritme, una mica alt, i decideixo anar un punt per sota, no fo cas que em passi factura. No tenia ni on prendre la barreta.

Tot bé, fins el km 35. On per un creuament de cadena, trenco el cable del canvi i ...FI

Poc minuts més tart passa en Jordi S, molt amablement para i intenta donar-me un cop de mà, però la cosa no té solució. EM RETIRO!

Carretera a pinyo fix i cap a Prats, 17 km on vaig tenir que suar de valent.

Classificacions Oficials

Arnau Soler,        18è,    3:35 min
Cristian Arroyo,   33è    3:45 min
Eloi Sanchez,       64è    4:00 min
Jordi Sanchez     103è    4:26 min
Sergi "Pingui",    112è    4:30 min
Guillem Casas,    119è    4:33 min
Maria Ojeda        179è    5:27 min

Jordi Alberch       ABANDONAT ( trenca canvi )
Arnau Cucurull    ABANDONAT ( trenca seient, però surt com a 21è a la classificació, ERROR! )

Per que he pogut veure, un 10 a l'organització, un altre pels avituallaments i pel tros de circuit que he fet, faran que torni l'any que ve.

STA. FE - COLLFORMIC i alguna cosa més

Després de la Transmaresma, han sigut dues setmanes d'allò més intenses.

La setmana passada 4 entrenos amb 320 km i 13 hores:

Dilluns (recp. activa)

BC 1.30 // 39 km // 111ppm

Dimarts (acumulació)
BC 2.10 // 65 km // 133ppm

Dimecres i Dijous
Pluja

Divendres (Santuari del Corredor)
BTT 3.40 // 67 km // 144ppm

Diumenge ( Sta. Fe - Collformic)
BC 5.45 // 150 km // 140ppm

Aquesta setmana 5 entrenos amb 265 km i 11 hores ( a falta del Diumenge)

Dilluns (recp. activa)
BC 2.00 // 57 km // 121ppm

Dimarts (tècnica corriols)
BTT 2.00 // 28 km // 140ppm

Dimecres ( 4 portets ORRIUS-PARPERS-COLLET- BORDOI)
BC 2.45 // 80 km // 138ppm

Dijous (recp. activa)
BC 2.00 // 58 km // 123ppm

Divendres (acumulació i corriols)
BTT 2.15 // 41 km // 131ppm


I aquest Diumenge, els dos Jordis, marxem cap a Osona, Prats del Lluçanès:

                                                LLUÇANÈS FERÉSTEC  

esperem tenir sort i disfrutar d'una cursa que pinta força dura.

TRANSMARESME 2012 "el meu Duatló personal"

No és que vulgui proposar una nova disciplina, però així vas ser com va acabar la meva primera cursa de l'any.

Anem per parts;

Com ja vaig comentar en publicacions anteriors, aquesta setmana tenia vacances, així que parlo amb l'entrenador, Carlos Portilla, per què em fagi una planificació diària en comptes dels 4 dies de sempre.

Dilluns BC 1.30  repòs actiu per regenerar una mica. 

Dimarts BC 2 hores amb un portet fent series 2' al 90-95%

Dimecres BC 3 hores acumulació

Dijous BC 2 hores amb series de 5' al 90%

Divendres BTT 2 hores acumulació activa amb algun sprint

Dissabte repòs

Diumenge dia de Carrera

La 2an edició de la Transmaresme per Tomàs Domingo, havia agafat molta expectació. Les dates en que es presenta es idònia per que tothom es pugui ja provar si te o no el fonaments ben fets. A diferencia de l'any passat cal destacar la duresa dels 2800 md+ amb 84 km i amb una primera meitat del recorregut totalment nou amb molt corriols. Fins i tot alguns que desconeixia per la zona d'Argentona.

Aquest any érem un grapat d'amics que i anàvem. La gran novetat en Cristian dels Independents de Torelló, en Pasku, Marc, Najo, Rob, Jordi S i jo. Vem anar amb tren fins al sortida, on ja veiem les ganes de la gent per fer una bona cursa. La feina va ser poder agafar un bon lloc i no estar molta estona en els típics envotellaments.

És dona la sortida a les 8. Segueixo roda d'en Jordi S, que es un expert en això d'agafar forats, retallar per aquí i per allà. Un cop comença a picar cap amunt ens nem desenganxant. Vaig rodant una estona amb en Cristian i en Tony Perez (GAES). Tot un gust rodar amb aquests dos cracks, portaven un ritme molt fort i jo, tot i que ho intentava, no els vaig poder seguir gaire estona més.

Com ja he dit, la primera meitat va ser molt entretinguda. Molts corriols, tant de baixada com de pujada. Vaig agafar en Moha que sempre esta amb els de davant. Això em feia pensar que no anava pa malament. Anava passant gent, fins que un bon tros ja veia que seguíem el mateix grup, ningun afloixava per no perdre el ritme. No baixava del 80-85%, i pensava, ja petaré ja però les cames donaven i donaven.

Passat ja l'ultim avituallamnet em diuen que queden 14 km, em queden forces i veig que arribaré en menys de 5 hores (Or). Ja només quedem 4 i les ganes d'arribar fa que tots apretem les dents.

Uns km més endavant em trovo amb en Roger d'Arenys de Munt. Em fa molta il.lusió ja que vem compartir molst km a l'ultima Transcat. Va una mica tocat i em diu que tiri. Li faig cas i apreto. 

Ja deu quedar poc, Santa Susana és a tocar i les baixades son dretes amb molta pedra suelta. El companys em passen baixant però se que queda alguna pujada on recuperaré la meva posició. Però en una de les baixades...PISSSSSSSSSS!!!....-Meeeeeerda!!!! dic jo. -No pot ser!!! queden 3-4 km i punxo! Ostia!!! si no punxo mai.

Tan feia que no punxava que mentres intento tranquilitzar-me veig que esta tant sellat que no puc d'estalonar. Pocs minuts em passent els 2 que duia a roda, i més tard en Roger. Molt amablement para a donar-me un cop de mà. -Gràcies Roger! però ell no duia camara i la meva no infla. 

Amb tot això, la gran novetat, Passa a tot drap en Tony, osti! es deu haver perdut. Segons després en Cristian, que també para i em diu que pel que queda que corri... - Deu ser baixada!..En Pasku també arriba i em deixa una camara, els i dic que marxin però la vàlvula es trenca dintre la "mancha". CULLONS!!! els nervis se'm apoderen de nou, monto la roda tota punxada i corro cap avall. Minuts més tart passa en Marc que em deixa a terra una coberta i la seva "manxa", ara és la valbula que no la puc obrir esta plena de cola i no gira. Desisteixo per segona vegada i començo a corre de nou. La gent em va passant, més d'un em dona el condol. La putada és que encara quedava algun que altre repechón.

Finalment arribo a meta amb 5.10 hores. 25minuts més que el grup que anava. Impotència m' imbaeix. La cursa havia estat un èxit, ho havia donat tot i el més important és que no patia. De poder entrar dels 30 primers vaig entrar el 77. 

Tota una llàstima, sabent que aquest any, molts del objectius que volia fer, no els podré fer o no ser amb quin estat de forma arribaré. La feina és la feina.

Cristian i Jo. Cap del dos pensava com acavaria tot això

Primer repte... serà lúltim?

És curiós, quan més ganes tens de fer les coses més complicacions et surten. 

Fa dies que no passava pel blog, i és que les coses s'han complicat una mica.

La crisis afecta a tothom, i els que encara mantenim feina també. 

La cosa és que en breu, començaré en una nova obra. Pinta bé oi, doncs potser no tant. I és que els dos primers mesos, (Abril, Maig i algo de Juny) m'han proposat de fer torns a 12 hores, primer de dia després de nit. Set dies seguits descansant els 3 o 4 següents. 

Les coses no estan com per deixar feines, però el preu ha estat elevat. Són els mesos d'entreno amb més intensitat d'hores. Els cap se setmanes on tenia la X marcada. Segur que em perdo les primeres 3 hores de Teià, que em feia molta il·lusió ja que és el meu poble de tota la vida. Després Remences, primera prova de Carretera que volia assistir, a més la inscripció ja esta pagada. En Btt, els grans reptes d'aquest anys era Tracks i Terra de Maquis. Aquest últim, potser pels pels la podré fer, la inscripció ja està feta, i m'han posat totes les facilitats per si finalment no i puc anar. Esperem que no, però també preocupa l'estat en que podré arribar. Costarà de trobar hores d'entreno...

Tot i així, les hores van sortint. No us penseu que deixo de fer el que més m'agrada. Només són dos mesos i després em diuen que la feina seguirà com sempre. I ara per ara, és el que més importa.

Aquesta setmana estranem dorsal. La Transmaresme de Tomàs Domingo. 80 km amb 2800 md+. A veure com va. Som tota una colla que hi anem i els pals estaran assegurats. Inclús en Cristian de Torelló, també vindrà, llàstima que sigui el únic dels Independents.

Com a gratificació de tantes hores que faré a la feina. Aquesta setmana i les dues següents, tinc vacances. Així que aquesta setmana cargadeta d'hores sobre la bici. Esperó que funcioni de cara al cap de setmana.