dimecres, 6 de juny de 2012

TRACKS NON STOP 2012 FINISHER

Sembla mentida quan un comença una temporada de btt i veu els objectius marcats super lluny... i que difícil se'm fa explicar els nervis i sensacions just del dia abans.

Abans de res vull dir que amb les dues prèvies que vaig fer, pensava que no ho acabaria. Però, si en els moments difícils, aconseguim convença a la ment que el dolor forma part del repte, el cos continua lluitant.




Divendres

En Jordi.S i jo, en desplacem ven aviat cap a Torelló. Allà ens trobem amb una bona colla dels Independents, Arnau, Cristian, Eloi, Guillem, Agustí...

La sorpresa ve al cap d'una estona de xerrera quan em trobo amb en Roger, company de ruta de l'última Transcat. Quina il.luisió!!! s'havia el que volia fer aquest any, Transcat i Transpyr, però no Tracks... i a més...també coincidirem a Maquis. Que bé!!! 

Recollim dorsal. Preparem bicis i les portem a casa el Cristian, ja que el nostre allotjament està  a Sant Quirze i no vull carregar i descarregar bicis a aquelles hores del matí. un cop més, gràcies Cris.

Un pel tard comença el brífing. Poques indicacions que no es sapiguem ja i cap a sopar.

En l'Hotel coincidim amb en Jordi se Sentmenat. El vaig coneixer a la 1a Previa i ve a fer la SILVER.

També coincidim amb un matrimoni incansables de tants maratons junts. En David Pruna i en Martí Anglas.

La nit sens ve a sobre, i com costa dormir fora de casa.

Dissabte dia de Carrera

A les 4.45 sona el despertador, preparem tot, esmorzar i cap a Torelló, on em quedat  casa el Cristian per recollir bicis i anar fins al Arc de sortida.

Fem foto familia on es comença a respirar els nervis previs a una de les animalades més grans de l'any.

A la sortida coincidim amb Jordi (Senselímits), en Tony i la Noe. Salutacions i preparats que això comença.

La sortida neutralitzada fins les afores del poble. Ven aviat comencem cap a dintre el bosc, on un riu i algun corriol fa algun petit tap. 

tot i la mala fortuna, sempre seràs el puto crack !!!
Malauradament coincideixo amb l'Arnau, on ja per segona vegada trenca la cadena. Aviat em passa i apreta fins a la sacietat. Més tard o pagarà.

Vaig coincidint amb algun Independent, salutacions i seguim. En Jordi ve ven aprop i ens ajuntem fins al primer avituallament. L'Esquirol, km 20, no paro, ens em perdut un parell de cops i crec que fins a Tavertet podré arribar amb l'aigua. Coincideixo una estona amb el Guillem. 

1er Local SILVER,  no fa falta dir res més
Passat l'Esquirol toca pujar de valent, una pujada trencada plena de rocs posats casi expresament per que no et deigeixis de tocar ni un. Aqui  cioncideixo amb en Sergi (Pingui). Anirem junts fins a Costaplana. Bona cursa Sergi !!!, l'any que ve la PRO.

Agafem direcció Tavertet, alguna pista bona, i cap a baix. Pista com no molt trencada, que dificil que es fa baicxar per qui. Malauradament el noi de Torelló que porto davant, es fot una nata. Paro, li pregunto com esta i mirant el seu braç veig un trau de 3 parells de collons. Un altre noi també a parat i li deixa un tovalló per que intenti parar l'hemorràgia. És impossible i diu que anirà caminant fins el proxim control que no deu quedar gaire.

Ànims!!!

Ja sé que ja estas millor, i que et van haver de cosir. Recuperat viat i fins la propera.

Arribat a Tavertet, km 38, avisem al control el que ha passat. Carreguem piles i cap amunt. Portem jA 2.30h i estic com nou. Tinc bones sensacions, i potser pot ser un bon dia. Anem pujant per una pista emporlanada junt amb el Jordi, radera portem una colla de 8-10 bikers però cap intenta passar. Tots gaudim de les Cingleres que ens envolta.

De baixada cap a Rúpit, on al passar el poble anem direcció al Salt de Sallent. Un salt d'aigua expectacular. Passat el el riu, toca tirar cap amunt. En endinsem a un bosc i fem uns quants corriols.

Cap al km60, trovem un altre avituallament. Paradeta i cap Pixanuvies. Aqui trobem de tot, sones tècniques de pujada. baixada amb esglaons, arrels, en més d'un lloc em de carregar la bici per poder seguir endavant. Brutal!!!

Direcció la Vola, anem creuant algun riu. Aviso a en Jordi de la pujadeta maleida que ve ara. Una forta pendent amb el terreny trencat. Per sort no és molt llarga i just a dalt hi ha el 4 avituallament.

Creuem la carretera i seguim a dalt. Tros pedregos i a carregar la bici. No cal fer esforços que aviat ve la CUESTA.

Abans de Collsaplana, trobem un nou avituallament. Aquí la Judith, dona de l'Arnau, em diu que a remontat fins la 9ª posició. Que Bestia!!! 

Abans de la Cuesta de la Muete

Espero una estona i arriba en Sergi i en Jordi. En Jordi em diu que tiri al meu ritme que ell va fent, quina calor que passa l'home. I no és per menys. Avui pujaré la Cuesta per segona vegada, però ara amb més de 80km a les cames i l'altre vegada va ser ven fresquet. Quina diferència!!! fuaaaaaaa!!!!

A la pujada m'enganxo a un company que fem junts fins a Vidrà. Aqui tinc la referècia de l'Ada, del any 2010, ella va arribar a les 13.00 i avui són les 12.00. 

- Bé!!! Jordi bé!!!...em dic a mi mateix. Se que l'Ada és un Diesel i comença a tirar al cap de molts km. I aquesta referència m'anima.

Encara però, toca pujar al sostre de la Tracks, una pujada de bon fer, d'aquestes que m'agrada agafar ritmillo i no deixar-lo. Corono i cap a baix, amb molt de conta que hi han moltes més roderes plenes de fang que l'ultima vegada.

Passada una pujada d'asfalt, arribo a Sta. Maria de Besora, km109. Dinar. Són les 14.00 i la referèmcia la tinc a les 15.00h. Som-hi!!!

Un problema afegit és que el gipiese marca que no te pila. La mare que el va parir!!! Esperaré al Jordi i farem junts el que queda,... penso jo.

La sorpresa del dinar és que em trobo amb l'Arnau, que abandona, L' Ignacio Miravalles (2on en el 2010) tirat sota un arbre. En Tarres, Barnoles, els d'Arenys (Roger i Melcior). Tots tocats, i es que el Diable no deixa a ningu indiferent. Tots pillem

oi Arnau !!!



Uns minuts més tart arriba en Jordi, i convencem a en Roger que segueixi, repetirem com a la Transcat. Aquest cop però, el final serà diferent.

Estic uns 20minuts, possem oli i cap a baix, carretera per fer baixar el dinar, direcció St. Quirze de Besora. 

La calor pica de valent. Intentem tots tres portar el mateix ritme, però mica en mica em vaig d'esenganxant. Els vaig esparant en els trencalls que no recordo de la prèvia. Però aviat decideixo que hauré de seguir sol. Apuro la pila del GPS. Se que fins Alpens toca patir i vaig fent al meu ritme. En els trams forts de pujada, on hi ha força pedra i a més és un pel tècnic, decideixo posar peu a terra i no forçar gens.

Direcció Alpens
 Just a les últimes rampes fortes, em trobo amb un biker, l'Alejandro. Junts farem més de 60km.

Gràcies Alejandro!!!

Cap al km 137 arribem a Alpens. Carreguem i cap aball. Sortim ràpits per que dos dels Ratpenats em han caçat. En Jordi i en Roger no deuen anar força bé i jo segueixo amb l'Alejandro.

A Alpens el GPS ja ha mort. Depenc totalment d'ell. Anem parlant una estona. m'explica que també anirà a Maquis, a la Pedals i farà l'Ironbike, joooder, casi res, aqui ningu entrena no? jaja

Els tram d'Alpens a Sta. Eulalia de Puig-Oriol, s'em fa etern. El isotonic que m.he anat prenent durant tota la cursa m'esta fent un mala pasada. Tinc un dolor molt fort a l'estomac. No puc menjar res i tot s'em fa una bola. Tinc moltes ganes de vomitar però tiro sense pensar-ho.

La zona és força guapa, corriols puja i baixa, pista a bon fer, alguna rampeta i baixada de pedres, llàstima portar tants km que sinó ho disfrutaria d'una altre manera.

Al km154 arrivem al avituallament on segueixo sense poder menjar res, em prenc un gel a veure si això ajuda.  Sembla que reacciono i cami a Perafita em vaig trobant un pel millor.

Arribat a St. Boi de Lluçanes trec un sonriure, i es que recordo que en Cristian em va dir que a partir d'aqui ja està tot fet. Queda uns 5km de pujada i després baixada a vall. 

Al avituallament en ajuntem amb un altre biker de Banyoles, que pobre també va sense bateria. Quina potencia té el paio. Fot 4 pedalades i ens deixa un pel radera. Tots tres anem esperant St. Genís d'Oris, punt on comença l'ultima baixada i a més per asfalt. Però la sorpresa ve quan a tot drap ens passa un company de Oxigent. Més endavant l'agafem i ja tots 4 arribem a Torelló.

en David de Banyoles, jo i el sherpa Alejandro, gràcies company


Són casi les 8 del vespres, portem 13.45 foten pedals, el de Banyoles, l'Alejandro i jo, ens agafem de les mans i creuem l'arc de Meta.

Ja està osti!!! que dur a estat!!!però ara, i ven alt, puc dir

SÓC FINISHER DE LA TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2012!!!

Crec que la meva cara o diu tot!!!


A l'arribada ens fem foto tots tres, en Cristian i companys Independents em felicitent, s'acosta la Noe i en Jaume i tots em donen l'enhorabona.

En Cristian a fet 5e amb poc més de 11h. tot un bèstia. Felicitats!!! 

el meu ídol com a biker, però més com a persona, felicitats Cristian !!!


Hora i pico més tart arriba en Jordi i en Roger, tots dos un pel grocs de les pajaras que han tingut. Un amb cop de calor i l'altre maleintme el osso per convencel de fer algo aixi. 

Jordi.S ... la meva parella d'aventures, gràcies per compartir-ho amb mi!!!



Roger!, que fort que anaves aquí amb en Tarrés, a Maquis serà diferent

... potser l'any que ve i tornem ...

Ara toca disfrutar a Terra de Maquis, i com no... patir...que per això ens agrada tot això...





















6 comentaris:

  1. Enhorabona crack!!!!!!!! Veus com ho podies fer en menys de 15 hores???
    Tot i portar llums no les vas haber de treure de la butxaca, ehh?? jejejeje
    Ens veiem als Maquis, aqui disfrutarem més, ja ho veuràs!!!
    Salut i pedals

    ResponElimina
  2. Casi que soc pesat, pero es que els idols, som tots! T'adones del que hem fet tots els que hem acabat aixo? Doncs adonete'n! Jejeje que val la pena!
    A Maquis no vinc no, hi tindràs l'Arnau....i carai, molts altres, pero eo, a deixar el pavello alt! I ara si, aviat preparem alguna de carretera per tots plegats!

    ResponElimina
  3. Felicitats Jordi!! ho veus vas polvoritzar el meu temps del 2010, això sí, veig que has aprofitat fotos i tot, jejejeje, ben fet!! Ens veiem d'aquí poquet tot fent el maqui :)

    ResponElimina
  4. Jordi, crec que tant tu com jo ens vem subestimar per aquesta cursa.

    Norris, el brutus són els que ho fan amb 11 hores

    Cristian, si que em donc conta però tu millor que ningú saps que costa creure-s'ho.

    Ada, benvinguda al blog. Si!, la foto d'Alpens és del teu blog, gràcies, potser per això vaig fer menys temps que tu. Mai paro a fer fotos i després em penedeixo.

    ResponElimina
  5. Jooooooordi!
    Gran crònica! Fins avui no he pogut donar-hi un cop d’ull. Gràcies per passar-me l’enllaç del teu bloc. Molt currat. A partir d’ara seré un fervent lector!

    Sí, jo sóc dels tocats que et vas trobar a l’hora de dinar. Carai amb el diable, com les gasta per les terres d’Osona. Punyetero, punyetero. Vaig patir com mai... Però l’any que ve, no dubtis que hi tornarem!!

    Ens veiem a Maquis!

    ResponElimina