dilluns, 31 de gener del 2011

2an SETMANA D'ENTRENOS

Diumenge 23.
Doncs si, poso segona per què la primera, sense volguer la cosa, no la vaig poder acabar. Que per què? doncs per una gastroenteritis de collons.

Dilluns i dimecres passat una horeta de Spinning al 60 - 70%. Imagineu que significa això... posat redera la classe, només escolta la música sense ni tant sols fer l'intent de apretar perquè la cançó aquesta és molt guapa, ni per què el de davant et mira com dient... avui estas fos!

Dijous i divendres bé el tema de les cagarretes dels ous...

Dissabte, tot decidit, quedo amb en Pasku per fer poc més d'una hora pel passeig marítim. Rodar a aquestes intensitats tant baixes, o agafes la de carretera, que no és el meu cas, o et busques trams llargs i plans... i que millor que el passeig. Aixó si... haig de dir que eren les 7 del matí quan sortiem de casa amb les llums i tot. Un fred de cal deu, però que hi farem... aixó és aixì de dur, i si vols fer una mica de família, has de fer aquests horaris.
Afegir que no duia barretes, només un paquet de clinex per si...

Diumenge, sant tornemi... impossible sortir ni una hora

Diumenge 30.Setmana completa.
Dilluns dimecres i divendres hora i quart spinning al 60-70%. Seguim fent fondo. La gent ens segueix mirant sense entendre quelcom.


Diumenge sortida amb la colla. 
Sortida light fins a canoves. De fet, per demostrar que això va en serio, a poc menys de 3km de canoves, i degut a que les hores poden començar a exedir del que mana, decidim retornar cap a casa i no exedir de 4h.


Resum:       
                                                        
 4.25 h            15.3 km/h                63 km                1576 +      70%RC 

diumenge, 16 de gener del 2011

COMENCEM PELS FONAMENTS

Diumenge 16.
No explicaré la sortida d'avui per què ja ho fet en altres ocasions. Només diré que en Rob, en Jordi Piules, en Pasku i jo, hem anat al Santuari. 
Ja fa dies que hem sento molt fort a l'hora de sortir amb bici. Tinc molt bones sensacions físiques i sobretot mentals. Volia més més i més... he dit volia? si... he tingut que canviar de mentalitat...
En Pasku ja m'ho deia... vas molt fort! estem a Gener i encara no has parat durant tot l'any...
Doncs bé, informant-me una mica i sobre tot, que des de aquí dono totes les meves sinceres grácies al Cristian, de l'Independent Bike de Torelló... si si, de torelló... no!, no ens coneixem, però ni tans sols ha fet falta perquè aquesta gran persona perdés una estona, i us asseguro que no va ser poca, per explicar-me com tenia que programar-me els entrenos per arribar a algun lloc més lluny del que estic ara...
Només diré que avui m'ha sortit una mitja de 125 pulsacions. Això a estat el més difícil del dia. Aguantar un ritme tant vaig és difícil, molt difícil. Passen els km i només tens ganes de donar gas, de pujar aquell tram a fondo fins arribar a dalt sense alè... però això s'ha acabat. Estaré unes quantes sortides sense ni tans sols suar la gota com ja estava acostumat.

Jordi, recuperat aviat i no fagis més el burro... t'ho diu la teva mare... 
MENOS NUTRISPORT I MÉS BOTIFARRES I GALTES DE PORC

Resum:       
                                                        
 4.49 h                15.2 km/h                73.15 km                1946 +                125 RC

dissabte, 8 de gener del 2011

PLA DE CALMA V.2

Dissabte 8. 

Doncs si, tornem a anar al Pla de Calma per segona vegada en menys de 1 més. 
Són dos els motius que avui ens han portat de nou al Pla. Els més fàcil és que venia per primera vegada en Pasku. I el segon motiu és més complex. Sabem que vivim en una de les zones més maques per practicar la btt. Tenim un tipus de terreny immillorable. Uns corriols inacabables... però el que no tenim, al menys tant aprop com voldríem, són aquelles pujades inacabables, sense tindre que ser del tot dures per la pendent però si pel quilometratge. Per assolir amb comoditat, o al menys sense patir tant, alguns del reptes que ens proposem per aquest nou any, necessitem fer entrenaments d'aquest tipus.

Des de aquí vull felicitar a un gran biker. A una gran persona i sobre tot a un gran amic. 
En Pasku avui a fet els seus 10.000 km

Resum:       
                                                        
 5.36 h                16.6 km/h                92.78km                2491 +                136 RC





SI NO SÓN 2000+ NO ÉS UN BON ENTRENO



Dimarts 4. Últims dies de vacances de nadal. Avui, els meus companys de btt estan ocupats o treballant, així que decideixo sortir una estona sol. 
El despertador sona a les 7.30, però que cony, estic de vacances i al llit s'està molt bé. Faig mandres, esmorzo, i surto casi a 2/4 de 10.
La idea la tinc clara.  No vull pujar del 75% de la meva max. 
Surto de Premià cap a Cabrils. Mútua per l'interior. Sender de la Moto cap a Orrius. Pista a Clarà. Primeres rampes fortes fins a Orrius, on és difícil aguantar les pulsacions i poso plat petit.
Pujo pista llarga direcció a la mútua. Baixo de nou a Orrius. Ara pista amunt cap a la plaça "Vizcaya" (el charco). Dreta a la Roca d'en Toni.  Pujada de Can Maimó.  Baixada a Can Nadal, on l'últim tram sembla un camp de patates i haig de baixar de la bici. Pujadeta, jaja, a Céllecs. Pista fins a Sant Mateu, busco l'enllaç per corriol per anar a buscar la "V". Baixo a Vallromanes i despedeixo la jornada amb la última pujada per la Cornisa.

Resum:       
                                                        
 4.26 h                14.5 km/h                66.07 km                2030 +                132 RC


Dimecres 5.  Seguint la filosofia d'ahir. Surto sol i amb l' intenció de fer un entreno de 2000+ sense passar del 75%.
Tenint  molt present  la ruta  d'ahir, enllaço un recorregut on i realitzaré 2 voltes.
El recorregut passa per pujar la mútua. Baixada a Clarà. Pujada a Orrius. Aquí comença el bucle que he creat:
Pujada des de Orrius per la pista llarga
Baixada a Orrius per la curta. 
Pujada d'Orrius a la plaça Vizcaya. 
Pista fins la Roca d'en Toni.
Pitch&putt de Vallromanes km 27 934+
Pujada a Céllecs on l'últim tram podem trobar rampes del 15 al 23% 
Sant Bartomeu i cap a Orrius per començar de nou;
Pujada des de Orrius per la pista llarga
Baixada a Orrius per la curta. 
Pujada d'Orrius a la plaça Vizcaya. 
Pista fins la Roca d'en Toni.
Pitch&putt de Vallromanes km 50 1776+
Pujada a Céllecs per segon cop i cap a casa.





Resum:       
                                                        
 4.58 h                14.9 km/h                73.95 km                2285 +                133 RC

dilluns, 3 de gener del 2011

HAURÍEM DE COMENÇAR A BUSCAR ALTERNATIVES

2 de Gener. Diumenge. Primera sortida de l'any. Com últimament és habitual , planegem l'entreno per pista per fer el màxims km.
Avui ens ajuntem en Rob, en Jordi Piules i jo. Més tard hem quedat al Santuari amb el Pasku.
Santuari? Si!!! de nou anem al Santuari. Però aquest cop proposo baixar a Vallgorguina. Això farà  augmentar amb km i sobre tot amb desnivell.
A les 8 sortim de Vilassar direcció a Cabrils. Pugem fins la Mútua per l'interior. 
Ara cap a Argentona. Un parell de "senderillos" fins a la gossera. 
Pujada a Sant Carles. Creuem la carretera de Llinars, on per més vegades que ho fagi, no se si per què encara estic fred o que (km 20), em fa posar-me a més de 170 p.m.
Passem per davant de Can Bordoi. Davant ens queden 7km i 300 metres de desnivell fins al Santuari. Anem fent a bon ritme en plan pelotón. En Jordi Piules és desenganxa, i en Rob i jo seguim sense dir paraula. És com una lluita personal. Els dos estem bé i les cames responen. Em passa, el passo, adelantem bikers que ens miren com si fugíssim d'algú. Poc a poc baix posant-me per davant d'en Rob sense treure-li gaire diferencia. Arribem al Santuari amb al cor a la mà, He pujat entre el 85 - 90% de max. I només portem 30 km.
Fem una barreta i esperem que arribi en Jordi. Mentres arriba en Pasku, que ha tingut que sortir més tard, aprofitem i baixem a Vallgorguina.  És una baixada tonta, ja que després hem de  tornar a pujar pel mateix lloc.  Però  davant tenim  menys  de  7km  i més de 400 +.  
Aquest  cop. És en Jordi qui m'acompanya a bon ritme. Casi a dalt ens trobem amb el Pasku. Salutacions, barreta i baixada per la Creu de Rupit, Can Bruguera, Argentona. 
Estem al camí del Bell Racó. Entrem a Orrius. Barreta, i a fer la última pujada del dia. 
Parem a la Creu de Can Boquet on ens despedim d'en Pasku. Ara a casa que ja és tard.


Resum:       
                                                        
 5.10 h                16.2 km/h                83.50 km                2332 +                141 RC





dijous, 30 de desembre del 2010

" OPERACIÓN JIJONA "

Molts sabem que amb el fred de l'hivern costa molt sortir del llit. És final d'any, i creus que et mereixes un descans. 
La cantitat i calitat d'aliments que ingerim per aquestes dates,  no és que siguin dels més adients. Si això li sumes el descans físic, pots arribar a perdre, en molt poc temps,  part del que has guanyat al llarg de l'any.
Per tot això, i per què no puc deixar de pedalar, decideixo posar en marxa la "OPERACIÓN JIJONA".


24 DESEMBRE.
Començo  vacances. M'ajunto amb el Pasku a Teià per fer uns km fins al Santuari del Corredor. Anem petant la xerrada i planejant els entrenaments de l'any vinent. 
Arribant al Sant Bartomeu, sona el seu telèfon. És en Roger, germà d'en Pasku. Té el cotxe espatllat. La ultima reparació na ha sortit com esperaven. Això causarà que ens el pròxims km vagin intercanviant trucades entre ells dos i el mecànic. 
Més endavant veiem que el corredor està envoltat de núvols amenaçadors de pluja, i decidim quedar-nos a fer voltes per la serralada.
Al km 18, una nova trucada. Ara és la dona. La seva. També té un problema amb el cotxe. En Pasku,  que no dona crèdit del que li està passant. Penja el telèfon. I amb un - que més pot passar!!! - decideix continuar la ruta.
Anem direcció a la Roca del Vallès , on ens omplim de fang per un dels pocs corriols que fem aquest dia. Despès cap a Orrius. A la Roca d'en Toni fem un 8. Baixem cap a Vallromanes. Pujada a Sant Salvador. Direcció a Sant Mateu, ruta de l'esquirol, corriol dels punts blanc. De nou a la pista que ens portarà a Vallromanes per agafar la última pujada del dia direcció Teià.

Resum:       
                                                        
 4.20 h                13.2 km/h                57.40 km                1650 +                122 RC


26 DESEMBRE.
És diumenge, i com ja és habitual, quedo amb en Jordi Piules. Seguint amb el meu propòsit, anem, aquests cop si, al Santuari del Corredor.
Durant el camí, anem parlant de que si hem d'anar aquí de que si em de fer allò altre, total que ens 2.05h ens plantem al corredor. Tots dos tenim dinar familiar i no ens volem entretenir gaire, així que barreta i mitja volta. Bé, mitja volta no, en Jordi diu que coneix un altre camí de tornada que passa per Can Bruguera, Mataró. Es una recorregut que en la major part vas veient el mar,  això significa sol. I tenin en conte que estem entre -2 i 2º doncs com que ho agrairem força.
Mentres recuperem temperatura, arribem a Argentona, passem per Clarà, i cap a Orrius. Pista amunt, decidim que encara és aviat i que podem fer uns km més. Anem a Sant Mateu, i com no, busquem un corriol per despedir la jornada. De baixada a casa, passem pels Cactus, Vilassar i...apa, fins un altre.


Resum:       
                                                        
 4.35 h                16.3 km/h                74.85 km                1978 +                138 RC


29 DESEMBRE.
Dimecres. Porto dos dies de compres. Aquesta vegada a estat diferent. És el primer any que som un més. Això ho a fet especial.  Passejar amb la teva filla  i la teva  dona en  aquestes dates  nadalenques,  no sé, te  un què que m'agrada. Però tot i així haig de sortir una estona amb l'altre nena, les aglomeracions i les cues m'estressen una mica... apa, ja tinc excusa.
Dons bé, per variar, vaig al Santuari, aquest cop sol. Així que em faig el propòsit d'arribar al Santuari amb menys de 2h. Sortir sol, per mi, és molt avorrit, m'haig de crear metes per assolir, per tenir en que pensar...
Arribo al Santuari amb 1.55h. Amb les pulsacions com si una cursa es tractes. Estic suat i tinc fred. Em menjo una barreta i cap a casa. La tornada és molt ràpida. En poc més d'una hora ja hi soc. 


Resum:       
                                                        
3.20 h                18.7 km/h                64.35 km                1658 +                150 RC

diumenge, 19 de desembre del 2010

DRAGON KHAN

Diumenge 19. Avui, el temps i el refredat d'en Jordi Piules, ens han marcat una mica la ruta.
Tot comence com cada diumenge.  Despertador  a les  7 .15,  esmorzar,  mirar el temps... merda!...plou?
Truco a en Jordi i en Rob. 
-Ei! Està  plovent, que fem?. Dic jo. 
Segons el meteocat sembla que els núvols marxen. Esperem una estona i ens truquem més tart?
- D'acord, exclama en Jordi.
A les 8.30 sembla que ja no plou. Els torno a trocar i quedem. Ens reunim amb en Jordi a Vilassar casi a les 9h.  Tenim una hora menys i crec que no donara temps a fer tota la ruta. És molt corriolera i a més amb trams nous i seguits per un track, aixi que la mitja de velocitat estarà per sota l' habitual. 
Anem direcció a Cabrils. Ens acompanya una pluja fina i una temperatura de uns 7º. En Jordi Piules està molt tapat. Porta dies refredat i no te una bona respiració. Això li causarà molesties durant tot el recorregut.
Un cop arribat a dalt la Mútua, girem a la dreta direcció Argentona. Comencem uns corriols de baixada, tret de la Burriac Xtrem, però a l' inrevers. Està tot molt mullat i s'ha d'anar amb conta. 
Fem un bucle per la Font del Castanyer d'en Cabot, Font del Roure, Font d'en Quico i cap a Argentona. 
Creuem la C-60. Pugem fins a Sant Carles. Un tros de pista. Unes rampes del 15% i comence amb la muntanya Russa.
Ens trobem a les portes de l'anomenat Dragon Khan. És una zona on cada vegada que i passo m'agrada més. Té tota una serie de corriol impressionants. Uns de traçada ràpida. Uns més tècnics. Uns amb pedres i uns altres amb molt arbres. 
Doncs bé. Com que tenia varios tracks de tantes vegades que hi he passat. He intentat fer una fusió on recollís un seguit de puja i baixa.  La veritat és que ha estat immillorable. 
Hem anat a parar a Can Bordoi. Barreta i seguim. - En Jordi treu mocs per tot arreu i va deixant "el rastro"... - Anem fins a la Torre del Moro per unes trialeres de pujada molt tècniques,  i això ha fet  que en Jordi acabes amb totes les forces. 
Reunió...  Decidim tornar cap a casa.  Però no sense fer abans els corriols que rodegen Sant Carles fins al "Jabalí de Oro". Creuem carretera. Agafem Gr-92. Sant Bartomeu. Dolmen. Corriol fins a Vilassar i fins un altre.


 
Resum:       
                                                        
 4.15 h                13.1 km/h                55.70 km                1600 +                140 RC


 

diumenge, 12 de desembre del 2010

EL PLA DE LA CALMA


ROB - JORDI ( MATAUET) - JORDI (PIULES)

Diumenge 12. Avui a estat un dia diferent de btt. Som un grup de bikers aficionats als corriols, senders i trialeres. No ens agrada gaire la pista, però això havia de canviar. Ja fa dies que anàvem parlant de combinar  les dos modalitats. 
Doncs bé, busquem una ruta que ens porti lluny de casa, que ens fagi fer km, i perquè no, que ens fagi patir una mica. 
Anem al Pla de la Calma, Parc Natural del Montseny. Un lloc que de vegades  per el simple fet d'estar a prop de casa no li donem el valor que es mereix.
La sortida és a les 8, sortim de Premià en Rob i jo, i més endavant ens trobem en Jordi (piules). 
La temperatura és agradable. Uns 8 graus. Pugem per la paret seca. Pista cap a Can Boquet, Dolmen, Sant Bartomeu. Baixada a la Roca del Vallés, i baixada de temperatura  a 3 graus. Comença  a  fer fred als peus i mans. No anem del tot abrigats ja que en Mauri deia no se que de una inversió tèrmica que passaríem de temperatures baixes a temperatures altes en mig matí.
Seguim. Mentres passem  pel centre de la Roca del Vallès direcció Cànoves, compartim un tram del recorregut amb una cursa a peu, que alguns casi ens feien sombra...aquesta gent està molt forta!
Arribem a Cànoves, ja em recuperat temperatura. Ara bé l' ho bo. Cànoves té una altitud d'uns 350 metres i el nostre objectiu està a 10 km i a una alçada de 1250. Així que ens queden 900 metres i unes quantes rampes de més del 15%.
Sortim del  poble  i en Rob agafa un ritme com si de una cursa es tractes. Jo agafo roda  i n el deixo. En Jordi va  al seu ritme , i no vol  petar en l'intent. 
Al principi és una pista fàcil de rodar. Va pujant si, però ens permet porta un bon ritme. Mica en mica, tot és complica. Fortes pendents amb terreny pedregós. Anem guanyant metres, quant miro el Gps i m'indica que queden 250 metres de desnivell, aquí és quant dono un cop de gas i començo a marxar sol, vull donar-ho tot abans de fe el cim i així sentir-me més realitzat. 
Una estona més tard arribo dalt i descobreixo amb primera persona el per què d'aquest nom, el pla de la calma, i quina calma. 
Minuts més tard arriba en Rob, amb una "pajara" de collons, i just després en Jordi.
Mentres disfrutem del paisatge, fem unes fotos i mengem unes barretes. Queden 45km de tornada i la pujada de la Roca a Sant Bartomeu. 
El camí de tornada és fa molt ràpit, menys els últims km de pujada, les cames ja estan una mica castigades i hem de fer l'ultim esforç.
De baixada a casa, ellaçem amb la única trialera del dia per acabar de rematar.


Resum:       
                                                        
 5.30 h                14.7 km/h                90.20 km                2337 +                143 RC


















dimecres, 8 de desembre del 2010

BURRIAC XTREM - ORRIENCA 2010

Dimecres 8. 
Fa uns dies que  hem vaig trobar amb un company de btt, en Toni, al gym.  Em va estar explicant que en una de les seves sortides, havien trobat unes marques d'una cursa, i que havien estat seguint. Em va explicar la zona i que el recorregut era espectacular. 
Corriols nous per la zona i jo encara no s'havia  quins eren, doncs cap allà que i vaig. Preguntant, m'entero que són marques d'una cursa a peu. La Burriac Xtrem. 
Busco informació, aconsegueixo el track ,  repaso una mica amb el meu amic Google Earth,  elimino parts impossible per a la btt, i per postres, uneixo el track amb la última cursa de la Orrienca, on no vaig poder ser-hi.

Una ruta seguida per un track, se sap que sol se lenta, i que en més de una ocasió  hauràs de fer mitja volta. 


Doncs bé, a les 8 en Jordi Piules i jo anem cap a Cabrils, pugem per l'interior de la Mútua, on un cop a dalt comença la nostre aventura. 
Creuem una cadena, corriol ràpit cap a baix, fins a trobar uns regarots que ens fan baixar de la bici. 
Al km 10, primer error, i és que de baixada i per un lloc desconegut és difícil mirar el Gps. Res, tornem enrera i continuem per un altre corriol, creuem una cadena, passem per una caseta, on ens portarà al km15 al pitjor lloc d'aquesta ruta. Una puja del 15% amb un regarot que casi pots posar els peus paral·lels. Anem fent, tot és nou per nosaltres i tot i els errors, estem disfrutant com a nens.
Passem per la Font d'en Quico, FOnt del Roure, fem unes rampes considerables però que amb tacte és poden fer.
Al km17 ens fem un embolic, no sabem per on tirar, els camins estan molt junts em de recolar un parell de vegades.  Finalment aconseguim retornar  al track.  Fem uns trams més i arribem a la pista. Aquí és un la Xtrem continua per un camí, que per mi no el veig practicable. Aixi que tornem per la pista al punt d'inici per començar a fer l'altre sector. La Orrienca.
Fent un parell de corriols, passem per davant la Mútua, vaigem fins a la pista i entrem pels tobogans. Arribem prop de Clarà. Pujadeta 10% i cap a Orrius.  Corriol fins al cami del Bell Racó. Orrius de nou, pujada a Sant Bartomeu, mitja del 10%.
Creuem la carretera, Gr-92, on llirem per iniciar un corriol llarg llarg fins a la Roca del Vallès. Passem a prop de la pedra de l'elefant, fins arribar a la roca de les orenetes. Haig de dir que desde que hem passat pel Gr fins a la roca de les orenetes no hem tocat casi bé pista. 
Bé, seguim que queda poc. pugem a la Font de Sant Bartomeu, trialera del Dòlmens de pujada, i un nou corriol de baixada, que en un parell d'ocasions haig de posar peu a terra. En fi, ens queda pista fins a la plaça Vizcaya, però no abans d'un parell de rampes del 15%. 
De retorn a casa, direcció Vilassar per fer l'últim corriol del dia.

 
Molt dura, però és pot millorar el temps i la Vel. mitja, ja que seguir un track et fa perdre molt de temps però per altra part et fa, o m'ajuda a descobrir nous corriols.
 
Resum:       

 
Burriac Xtrem 
                                                        
 2.03h              9.40 km/h                19.51km                 882 +                  124 RC
 
Orrienca 2010
                                                        
  3.20h              12.7 km/h                42.35km                1261 +                135 RC

TOTAL:

   5.20h              11 km/h                61.86km                    2143+                129 RC





CANVI DE XIP

Doncs si, dilluns dia 6.  Avui no tinc companyia per sortir amb bici, aixì que decideixo anar a fer una volta, però... aquest cop amb un altre xip.
Fa uns dies que a les últimes sortides hem vaig sentin com que vaig perdent forces, ja no sóc el mateix de fa uns mesos i les cames ja no hem responen com abans. 
Avui, he pres la dedició que haig de intercalar sortides "machaques" amb sortides de control, a nivell de cardio.
Surto de casa a les 8, la temperatura és agradable, però els núvols son desafiants. Començo per la primera pujada direcció Can Boquet, amb un ritme de pulsacions entre el 60 -70%. Sort que no em trobo amb cap biker, perquè em passaria sense problemes. Decideixo fer pista de pujada, enllaçant amb corriols de baixada... però, en el km 20 és posa a ploure, no duc impermeable i haig de marxar cap a casa.

Però, això ja és un inici.  Crec que és una altre manera de disfrutar una sortida, i a més amb un objectius final que espero doni el seu resultat.



Dimarts 7.  Avui si!  són les 10 i fa calor, així que decideixo sortir una estona amb la mateixa filosofia que ahir, mantenint les pulsacions a un 60-70%. 
Inicio la ruta a Sant Mateu. Vaig a buscar la ruta de l'esquirol. Enllaço un parell de corriols fins a trobar la trialera del punts blanc. Pista fins a Vallromanes, pujo fins al Cros, sempre controlant les sensacions, sense passar el límit que m'he proposat. 
Corriol  cap a Teià, per pujar la pista  fins a Can Gurgui. Corriol de l'ovni i baixada guapa guapa de la última trinxa, fins a la pista. De nou sóc a can Gurgui, cornisa i cap amunt. Sant mateu, Vietnam. Roca d'en Toni. Corriol. Pista, corriol de " la de la moto". Corriol dels tobogans. Pujada per pista, Mútua i baixada a Cabrils per corriol.


Resum:       
                                                        
 3.25h              13.6 km/h                46.74km                1500 +                129 RC

Personalment crec que és mes difícil controlar el teu Rc. durant un entreno, que no anar de qualsevol manera, sense pensar amb les conseqüències que això pot causar