Les classificacions:
http://www.trinxacadenes.com/classificacions2011/clasif_larga.phpFrancesc Pascual 45 1:56:35
Jordi Alberch 56 1:59:10
Jordi Sanchez Sense dorsal a uns 3 minuts de la meva marca
dimecres, 12 d’octubre del 2011
LA TRINXACADENES 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
Premià - St. Miquel del Fai - CollFormic - Premià
Guapa guapa la ruta de carretera que ens a sortit avui.
Hem sortit de Premià en Jordi i jo direcció a Teià, a buscar en Pasku i en Toni, que a estat el que ens a ensenllat aquest camins d'asfalt on tant em disfrutat avui.
També s'han ajuntat un altre Toni, i els dos Andres.
Doncs bé, a les 7.30 tots a Teià direcció Font de Cera, i és que avui la N-II estava tallada per un Iron.
Anem fent amb un grup una mica trencat, cada un porta un ritme i això es nota.
Un cop arribat al primer port, Sant Feliu de Codines, en Pasku i jo, i una mica més enrere en Jordi, em puixat a tot gas.
Aquí els dos Andres i en Toni ens han deixat.
Un cop seguim la marxa, em arribat, per mi, al millor tram de la ruta d'avui. St. Miquel del Fai (foto), un Monestir penjat a un penya-segat impressionant.
Després una mica de pla. Centelles, Tona, Seva i el port del dia. De Seva a Collformiac, on el primer tram, el Brull, tenia les rampes una mica més dures.
Un cop ens ajuntem a dalt, barreta i cap a st. Celoni on agafem la C-35. A Llinars últim port petit cap a Can Bordoi, cami del mig i cap a casa.Resum:
5.40 hores // 145 km // 2150md+ // 25.6 km/h // 139 ppm
divendres, 30 de setembre del 2011
SELÈNIKA 2011
Per tercera vegada i segon any consecutiu me'n vaig cap a Navarcles a fer la mítica Selènica. Una marxa de resistència de 106 km i 2250 de desnivell positiu.
El despertador sona a les 5.15. Tinc el temps just per menjar algo i rentar-me la cara. Aquest cop he quedat amb en Pasku (2na Selènika) i en Jordi que per ell era la seva primera, espero que no la última eeeh!!!
Arribem un pel tart i aquest cop ens vestim a l'hora d'anar a buscar els dorsals. Hi han uns 1300 participants i més val no perdre massa temps.
Trobem l'arc de sorita i ja està ple de gent. Un per aquí i un per allà fem lloc per arribar metres més endavant.
A les 8.05 es dona la sortida i el ritme és frenetic. Passat una hora ja portem uns 20 km, un ritme molt alt, però mires endavant i només veus gent i gent, tots a fondo com si això ja estiguès a punt d'acabar. ningú vol afluixar i quedar-se enrera. En aquest tram passo a en Guillem de Torelló.
El Pasku ja no el veig desde els primers km i el Jordi el duc radera, molt aprop fins que en un dels revols abans d'una pujada, sento que un diu... SA MATAO PACO!!! durants uns km vaig tirant i veig que no ve, penso en uns instants que pot haver sigut ell, però fins al final amb primera persona no m'ho confirma.
El primer avituallamnt està sobre el km 30 però no paro. Se que tinc al segon als 50 i crec que tinc prou aigua.
La pujada al Castell de Boixadors es fa molt dura amb algun tram de més del 25%. Després d'això arrivem al segon avituallament on em trobo amb l'Agusti de L'Independent bike. Ens presentem i anem fent junts a bon ritme fins al ercer avituallament on ens agafa el Tarrés, que diu que va a mig gas ja que la setmana que bé va al Bici Cims. En Tarrés és un màquina que crec que va quedar 10é al Ironbike.
Vaig fent amb l'Agusti un tram més, els paio va sense pastilla de frens al radera i no vegis com baixa.
Després d'un seguit de trencacames, començo a perdre xispa, la cadena s'em xupa un parell de vegades. Aquí és quant em passa en Juanjo, company que aquest anys ja em coincidit a la Transcatalunya i a la Pedals Non Stop, i a sobre tinc entes que a fet la Translap, casi res...
Segueixo amb la meva història. En el 4art avituallament em trobo de nou amb el Juanjo que molt amablament em deixa el seu pot d'oli per evitar que em peti la cadena totalment seca pel fang.
Els últims km el pateixo una mica, ja em trobo cansat però amb una serie de corriols i senders em fa obrir un somriure fins a meta.
Arribo a Navarcles amb 5.53 h / 18.01 km/h i en la posició 207. Allà em trobo el Pasku que segueix en la seva linea, tot i que no s'ha trobat gaire bé, a arribat a la posició 107 amb 5.31h. i més de 19km/h. I en Jordi que finalment va ser ell qui va caure, arriba el 369 amb 6.19 h i 17 km/h.
En fi, crec que aquest a estat l'últim maraton de l'any, ja no queden gaires forces i em de començar a pensar amb l'any següent.
La part positiva haver conegut a més Independents i la negativa no veure en Cristian, que el paio va a tot gas arribant casi dels 10 primers i segur que va anar a dinar a casa, jaja
diumenge, 4 de setembre del 2011
STA. FE DEL MONTSENY
Seguim fent sortides amb la de carretera. Aquesta setmana ha estat com les d'abans de vacances.
Dimarts 1.30h amb en Rob i en Jordi N-II Arenys
Dimecres 1.20h (correr per muntanya) amb en Rob
Divendres 1.30h per la N-II Canet
Dissabte 2h per la Calella
I ja que no vol ploure, diumenge cap a Santa Fe del Montseny.
Avui he quedat a Premià amb en Jordi i en Dani. Anem direcció a cap a Arenys per fer el collet de Collsacreu. Passat Sant Celoni en Dani ens abandona per problemes físics (sobrentrenament).
Un cop ens deixa comença la nostra etapa. La pujada a Santa Fe, uns 20 km i 1000 md+. La veritat és que m'ha costat menys que la setmana passada a Coll Formic.
De tornada a casa. C-35 fins a Llinars. Fem Bordoi. Agafem a Mataró la N-II i amb vent de cara i sense ja casi forces arribem de nou a Premià.
4.50 h
117 km
1700 md+
24,3 km/h
dilluns, 29 d’agost del 2011
PENSANT EN LA NOVA TEMPORADA
Encara no hem acabat aquesta temporada i ja estic pensant en la següent. Vull repetir alguns dels reptes de l'any passat a poder ser amb millors sensacions i de quina millor manera que invertir amb una bici de carretera.
ja feia temps que em rondava pel cap, amics meus ja m'ho deien que anava força per per a fer una bona base. De fet molts del entrenos estan preparats per a una bici e carretera...
En fi que el diumenge passat vaig al Macrobike a llogar-na una. Sortida de poc més de 2 hores i les sensacions van ser boníssimes. Vem fer una colla de 7 ciclistes, un d'ells l'indiscutiple "JORDI PINCHAZOS".
Doncs com que soc una persona una mica obsessiva, durant la setmana següent em vaig encargar una Giant TCR Composite 1.
Dissabte estrena amb en Rob, 2 portets amb dues hores, 46 km... En Rob acaba de ser pare i més val no tibar la corda...
Ara que diumenge, en Pasku (quina màquina) en Jordi i jo, vem anar cap al Montseny. Volia probar les sensacions de provar un port, un bon port, no molt fort però deu ni dor com el vaig patir. Vem anar fins a Coll Formic. Una ruta de 120 km i uns 1600 md+. La pujada al Coll va ser suau però llarga, no se, crec que vem trigar una hora en arribar a dalt.
La veritat és que no te res a veure amb la Btt, ho pateixo molt més. Sóc poca cosa, muscularment parlant, i vaig amb les pulsacions a tope per dur el ritme dels meus amics. Ja se que amb tantes vacances sense fer res o casi res, he perdut molt de fondo, però el que si que se és que ara tinc una bona eina per tornar-lo a tenir.
Resum:
4.30 hores // 120 km // 1635md+ // 26.6 km/h // 146 ppm
dimarts, 19 de juliol del 2011
VIP XTREM 2011
Després de la pedals teniem pensat, en Pasku i jo, anar a Tarragona a disputa la segona edició de la VipXtrem, una cursa d'uns 135 km i 3500 md+.
Jo no ho tenia gaire clar, em vaig apuntar sense saber si tindria ganes de tornar a agafar la bici després de la non stop.
La setmana abans de la cursa va ser molt dura per mi. Primer en Pasku em diu que no vindria. Tenia problemes fisics després de donar-ho tot a la pedals, arribant a meta amb poc més de 14 hores. Impresionant. Jo, per la meva part, vaig guardar forces i vaig arribar força bé. Però, no se per nervis o pels potingues que ens fotem els ciclistes, però diumenge ja estva fotut de l'estomec. La nit de diumenge a dilluns la vaig passar al lavabo, ara mirant endavant ara mirant enrera. Bomits i cagarrines. Dilluns, dimarts i Dimecres, després d'una medicació, no vaig anar de ventre, amb un dolor estomacal impressionant. Dijous nit on ja em començava a trovar una mica bé, va i bomito tot el sopar.
En fi, un és masoca, i si t'agrada la bici, t'agrada patir, aixì que divendres, ja una mica recuperat però amb uns quilos de menys, decideixo anar cap a Tarragona.
Dissabte em desperto a les 4.30, pensan ...que cony faig!, trec el cap per la finestra per veura si plou i tenir una excusa per tornar al llit, però que carai, un cop em desperto ja no se tornar a agafar el son, així que ala. cap a Tarragona que la sortida és a les 7.
Un cop a Vimbodí, agafo dorsal, preparo la bici i m'entra un apretón. merda!(mai millor dit) vaig cap al lavabo i després d'una estona que feia cua, em toca el meu torn. Tot d'una deixo una peça desmostrant que ja funciono al 100x100.
A les 7 es dona la sortida i el ritme és franétic. Vaig fent a bon ritme i m'enganxo amb uns que van una mica més fort del que jo volia.
Per sort aquest any no feia la calor de l'any passat. Anava arribant als avituallaments amb molta diferencia de temps respecta l'any passat.
L'organització la va ensertar, des de el meu punt de vista en ficar tots els corriols en la primera part del recorregut.
El trams de pujada et trencaven el ritme amb tanta pedra, i a la baixada era una odisea. Vaig arribar a casa amb més dolor als braços que a les cames.
En fi, resumin, és el segon any que acabo aquesta cursa, i és la segona vegada que dic que no hi tornaré. La raó principal és el terreny, no estic acostomat i no m'agrada. Però l'organització, la zona, i per què no, l'arribada amb piscina, em fa pensar-ho.
Respecta l'any passat he retellat més d'una hora (posició 92 amb 09:06). Hem de tenir en conta que no ha estat tant dur amb les pujades ni la calor, però crec que hi han agut més corriols i això fa anar més lent. En fi, que estic molt content del resultat.
dimarts, 5 de juliol del 2011
PEDALS DE FOC NON STOP 2011
Tot va començar l'any passat. En Pasku i en Marc, dos amics de tota la vida, és proposaven fer aquest repte. Jo, fins fa poc menys d'un mes, ho veia una bogeria, algu inalcansable per mi.
M'explicaven les seves experiencies viscudes, les seves sensacions en estat limit, però a mi no em deia pasa res.
No se com em vaigf anar ficant en el tema sense tenir gaire clar les meves possibilitats.
Gràcies a en Cristian, d'Independentbike Torelló, vaig aconseguir un planing d'entreno que molts haureu pogut llegir. Haig de dir que la seva ajuda a estat fonamental. Eren constants les trucades i xerrades que tenim, que si les repeticions, que si no podia fer tantes hores, que las series per muntanya no se que... en fin, crec que per ell vaig ser un calvari però si llegeixes aquestes linies, vull que sapigues que has estat un gran pilarper mi, i que t'agrairé sempre el teu suport. Moltes gràcies.
En fin, em trobem el dia 24 a Vielha. En Jordi, en Pasku amb la familia i jo amb la dona i la peque.
Estic nervios, però ho porto controlat. Passejada pel poble, montar bici, briffing, sopar i cap al llit, que demà sona el despertador a les 3.30.
Ha arribat el dia. Que ràpit passa tot. Mesos d'entreno per el dia de avui, tinc un nus a l'estomac i haig de menjar tot el que pugui.
Al menjador no parla ningú, tothom amb la seva pel·licula. Intento menjar alguna cosa però aquestes hores no en tinc pas de gana.
En preparem i anem cap a la oficina de la Pedals on es donarà la sortida a les 5 en punt.
Ja hi som, estic fotut en un dels petes mes importants de la meva vida, sento que diuen Un minut!!! enganxo les botes, ens piquem de mans amb en Jordi i en Pasku i ens desitgem sort.
Que comenci l'espectacle!!!! Tothom surt com si es tractes de una cursa de 40 km. Anem un tros pel poble però rapid ens enfilem per uns rampots, on el terreny és mig suelto, no si veu res gràcies a la meva merda de frontal. Les cames es calenten enseguida amb aquelles pujades. Serà que ens preparen de bon començament pel que ha de venir.
Arribem per pista a la carretera, poc abans de l'entrada del túnel. En Jordi i jo anem junts, i així ho tenim pensat fer durant tota la cursa.
Dintre del túnel agafem roda d'uns més ràpits que nosaltres.
Un cop fora del túnel, baixada per carretera fins que un Mosso ens desvia a l'esquerra per entrar per pista. Bastant pedregosa, rellisca que dona gust.
Anem febnt vora el riu, passem pels pobles de Forcat, Vinyal i Ginast direcció a Vilaller, aqui està el primer avituallamiento de la ruta i on no és necesari firmar.
Iniciemt el segundo puerto de la jornada, Coll de Serreres. Son 4Km. amb un 8% de mitja. És de bon fer i en Jordi i jo no apretem. Tenim molt per endavant i la filosofia a de ser la mateixa.
Baixem per un tram tècnic, on hem de fer força tros a peu. Aquí crec que on en Jordi es cau i per el conta. Perdem uns minuts però ja tornem a estar en carrera tot i que ens han passat uns 10 bikers, un dells la Nuria Lauco.
Ens fan baixar per unes escales totalment molles i perilloses. Ho fem a peu per no arriesgar.
Anem de pujada a Iran. És asfalt i es fa ver, 4km suaus fins l'últim km que puja una mica més. Adelantem a la Nuria i algún més. Passem per davant de Can Joanot on recordo la meva estancia l'any 2007 amb el Pasku. .
Coronem el coll de Sant Salvador. Direcció a Gotarta, on tenim el segon avituallamen. Firmo i veig que en Pasku ja està a 20 min. Aquest any està molt fort. Omplim bidons mentres pasa la Nuria Lauca que ja no la veurem fins el final.
Descens de 4Km fins a Malpàs i carretera fins a Castellars. 3er port del dia. El Coll de Sas, 6km dels quals 3 són molt durs que no baixen del 10%. Les cames estan a tope i porto un ritme que no em fan patir. En Jordi és aprop i crec que ho portem força bé.
Baixada cap a les Esglésies. Control de pas i firma. Estem a les portes del segon port més dur de la Pedals. El Coll de Permir i el Coll de l'Oli. Pista pedregosa durísima que supera el 14%, no es pot agafar un bon ritme i costa molt que passin els km.
Un cop dalt el Coll de Pemir, comença el de l'Oli, on s'ha de fer un bon tros a per, saltejant roques i pedres. Aquí en Jordi pateig molt de la Clavicula fisurada dies abans a la Transcatalunya i fa que l'esperi en cada roc per ajudar-lo amb el pes de la bici. L'espera del meu amic em fa descansar i gaudir de l'entorn. Crec que no podia pendrem aquesta primera Non Stop d'una millor manera.
Per fi arribem al Coll d'Oli, ara toca una baixada complicadissima i que en la seva major part farem a peu.
Un cop a baix carretera direcció a La Torre de Capdella. 4art avituallament amb dinar. Descansemt per afrontar el mitic port de la Pedals. El Coll del Triador. 12 km i 900 md+ .
En Jordi ja fa estona que esta tocat, porta una pajara de collons. Em diu que tiri, que fagi sol l'altre mitat de la ruta que mesta retresant. Jo no li vull fer cas. Però passat els primers km del Triador, veig que porta un ritme molt vaig i decideixo marxar per la meva conta. Amb el seu consentiment esclar.
Començo el port amb molt bones sensacions, però mica en mica, amb la calor i els ja més de 100km em fant possar a lloc. Vaig agafant uns cuants cadavers pel cami. Miro enrera i diviso el Jordi bastant avall. Definitivament s'ha quedat i hauré de rodar sol el que hem queda de cursa.
Les forces es van perden, però la concentrasió i la motivició les tinc pels núvols. Se que quant arribi a dalt portaré uns 120 km, 4500 md+, em quedarà una baixada i arribada a Espot, referencia que em va dunar en Pasku. - Si arribes bé a Espot d'espres ja està tot fet-
I el més gran. Si arribo a Espot em retorbaré amb la Montse i la Nora. Aixó és el que de devor em donava forces per afrontar el Coll, per afrontar les ja 120 km, per afrontar tot el que se'm posses per davant. Les avia fet patir molt durant els últims mesos i ara no ho podia deixar estar. Tenia que arribar com fos i demostrar, a elles, a mi o a qui fos que tot l'esforça anteriro valia la pena.
Un cop al avituallametn dalt el Triador, menganxo amb un noi, Marc, que em serviar de roda fins als km finals.
Despres de coronar el Triador, venen11 km de que puja i baixa que acaben al Coll de la Portella. Sostre de la Pedals amb 2268 m de altitut. En aquest trams et dones conta realment de per què aquesta ruta, sigui Non Stop o per etapes, és tant gran.
Ara toca un gran descens per la pista d'esqui de Espot, on recopero forces fins a un desvio, zona nova d'aquesta pedals, un tram tècnic de 3 km força macos que et deixen disfrutar amb el fang i les branques.
Un cop al control de Espot em trobo amb la meva familia. Amb el cansament no em donc conta a primera vista del que porten possat. I és que tant ella (la Montse) com la Irina (dona d'en Pasku) i les dos peques Nora i Jan, porten unes samarretes de suport. Us ho prometo que em van caure les llàgrimes. No puc descriure les sensacions i energies que això em va donar, però us asseguro que gràcies a elles vaig tenir les forces necessaries per continuar endavant.
Em despedeixo d'elles amb les llagrimes als ulls i els i dic que m'esperin a Vielha que aixó ho acobo per collons. Sortim en Marc i jo direcció a Estais. Passem per una pista pedregosa que em farà veure que el que em queda no serà pas fàcil tot i la ilusió que hi duc. Arribat a Son, iniciemt el Camí del Calvari, un corriol precios, de lo millor de la Pedals.
Estem a la c-28, cami de la Bonaigua. Queden un tram per mi força dur fins a Alós D'Isil. En Marc està més for i em porta a remolc. Ens agafen un grup de 6 bikers de Castelló, seguirem junts fins a Montgarri.
Arribat al control portem 176Km., la meta està cada vega més aprop. Queda la pujada a Montgarri. Sembla mentira però en Marc i jo impossem un ritme molt alt que farà que els de Catelló es quedin enrera. Més tart pago la novata i em comencen a fer figues les cames. Els últims km a Montgarri son més durs i jo no puc seguir el ritme d'en Marc. Passen el de Castelló menys un que va com jo. Ens ajuntem a Montgarri, firma i seguim. En Marc i els de Castelló van per davnt meu, però abans d'arribar al Pla de Beret, passo a un d'ells que ja no el veure fins a meta.
EL descens del parquing de Beret a Artiesel faig sol, bé, he tingut temps d'encendre per primera vegada a amb tota la ruta el Mp3, busco la canço més canyera i baixo a tope, sembla mentira que encara tingui forces i pugui baixar d'aquella manera. Tinc tantes ganes d'arribar que baixo com mai he baixat, em menjo les pedres, salto les arrels, la improdencia és màxima i no la controlo.
A Arties hi ha un Control sorpresa, firmo i segueixo a tot drap. Paso per Betrén, uns carrers de Vielha, pont de fusta i.....
La dona, la peque, en Pasku la Irina tots m'aplaudeixen i jo sonric fins a dia d'avui de orella a orella per haver pogut acabar una cosa que fins feia poc creia que només estava a l'abast de pocs.
Han estat 218 km i 6500m de desnivell positiu amb poc més de 16 hores.
M'explicaven les seves experiencies viscudes, les seves sensacions en estat limit, però a mi no em deia pasa res.
No se com em vaigf anar ficant en el tema sense tenir gaire clar les meves possibilitats.
Gràcies a en Cristian, d'Independentbike Torelló, vaig aconseguir un planing d'entreno que molts haureu pogut llegir. Haig de dir que la seva ajuda a estat fonamental. Eren constants les trucades i xerrades que tenim, que si les repeticions, que si no podia fer tantes hores, que las series per muntanya no se que... en fin, crec que per ell vaig ser un calvari però si llegeixes aquestes linies, vull que sapigues que has estat un gran pilarper mi, i que t'agrairé sempre el teu suport. Moltes gràcies.
En fin, em trobem el dia 24 a Vielha. En Jordi, en Pasku amb la familia i jo amb la dona i la peque.
Estic nervios, però ho porto controlat. Passejada pel poble, montar bici, briffing, sopar i cap al llit, que demà sona el despertador a les 3.30.
Ha arribat el dia. Que ràpit passa tot. Mesos d'entreno per el dia de avui, tinc un nus a l'estomac i haig de menjar tot el que pugui.
Al menjador no parla ningú, tothom amb la seva pel·licula. Intento menjar alguna cosa però aquestes hores no en tinc pas de gana.
Ja hi som, estic fotut en un dels petes mes importants de la meva vida, sento que diuen Un minut!!! enganxo les botes, ens piquem de mans amb en Jordi i en Pasku i ens desitgem sort.
Que comenci l'espectacle!!!! Tothom surt com si es tractes de una cursa de 40 km. Anem un tros pel poble però rapid ens enfilem per uns rampots, on el terreny és mig suelto, no si veu res gràcies a la meva merda de frontal. Les cames es calenten enseguida amb aquelles pujades. Serà que ens preparen de bon començament pel que ha de venir.
Arribem per pista a la carretera, poc abans de l'entrada del túnel. En Jordi i jo anem junts, i així ho tenim pensat fer durant tota la cursa.
Dintre del túnel agafem roda d'uns més ràpits que nosaltres.
Un cop fora del túnel, baixada per carretera fins que un Mosso ens desvia a l'esquerra per entrar per pista. Bastant pedregosa, rellisca que dona gust.
Anem febnt vora el riu, passem pels pobles de Forcat, Vinyal i Ginast direcció a Vilaller, aqui està el primer avituallamiento de la ruta i on no és necesari firmar.
Iniciemt el segundo puerto de la jornada, Coll de Serreres. Son 4Km. amb un 8% de mitja. És de bon fer i en Jordi i jo no apretem. Tenim molt per endavant i la filosofia a de ser la mateixa.
Ens fan baixar per unes escales totalment molles i perilloses. Ho fem a peu per no arriesgar.
Anem de pujada a Iran. És asfalt i es fa ver, 4km suaus fins l'últim km que puja una mica més. Adelantem a la Nuria i algún més. Passem per davant de Can Joanot on recordo la meva estancia l'any 2007 amb el Pasku. .
Coronem el coll de Sant Salvador. Direcció a Gotarta, on tenim el segon avituallamen. Firmo i veig que en Pasku ja està a 20 min. Aquest any està molt fort. Omplim bidons mentres pasa la Nuria Lauca que ja no la veurem fins el final.
Descens de 4Km fins a Malpàs i carretera fins a Castellars. 3er port del dia. El Coll de Sas, 6km dels quals 3 són molt durs que no baixen del 10%. Les cames estan a tope i porto un ritme que no em fan patir. En Jordi és aprop i crec que ho portem força bé.
Baixada cap a les Esglésies. Control de pas i firma. Estem a les portes del segon port més dur de la Pedals. El Coll de Permir i el Coll de l'Oli. Pista pedregosa durísima que supera el 14%, no es pot agafar un bon ritme i costa molt que passin els km.
Un cop dalt el Coll de Pemir, comença el de l'Oli, on s'ha de fer un bon tros a per, saltejant roques i pedres. Aquí en Jordi pateig molt de la Clavicula fisurada dies abans a la Transcatalunya i fa que l'esperi en cada roc per ajudar-lo amb el pes de la bici. L'espera del meu amic em fa descansar i gaudir de l'entorn. Crec que no podia pendrem aquesta primera Non Stop d'una millor manera.
Per fi arribem al Coll d'Oli, ara toca una baixada complicadissima i que en la seva major part farem a peu.
Un cop a baix carretera direcció a La Torre de Capdella. 4art avituallament amb dinar. Descansemt per afrontar el mitic port de la Pedals. El Coll del Triador. 12 km i 900 md+ .
En Jordi ja fa estona que esta tocat, porta una pajara de collons. Em diu que tiri, que fagi sol l'altre mitat de la ruta que mesta retresant. Jo no li vull fer cas. Però passat els primers km del Triador, veig que porta un ritme molt vaig i decideixo marxar per la meva conta. Amb el seu consentiment esclar.
Començo el port amb molt bones sensacions, però mica en mica, amb la calor i els ja més de 100km em fant possar a lloc. Vaig agafant uns cuants cadavers pel cami. Miro enrera i diviso el Jordi bastant avall. Definitivament s'ha quedat i hauré de rodar sol el que hem queda de cursa.
Les forces es van perden, però la concentrasió i la motivició les tinc pels núvols. Se que quant arribi a dalt portaré uns 120 km, 4500 md+, em quedarà una baixada i arribada a Espot, referencia que em va dunar en Pasku. - Si arribes bé a Espot d'espres ja està tot fet-
I el més gran. Si arribo a Espot em retorbaré amb la Montse i la Nora. Aixó és el que de devor em donava forces per afrontar el Coll, per afrontar les ja 120 km, per afrontar tot el que se'm posses per davant. Les avia fet patir molt durant els últims mesos i ara no ho podia deixar estar. Tenia que arribar com fos i demostrar, a elles, a mi o a qui fos que tot l'esforça anteriro valia la pena.
Un cop al avituallametn dalt el Triador, menganxo amb un noi, Marc, que em serviar de roda fins als km finals.
Despres de coronar el Triador, venen11 km de que puja i baixa que acaben al Coll de la Portella. Sostre de la Pedals amb 2268 m de altitut. En aquest trams et dones conta realment de per què aquesta ruta, sigui Non Stop o per etapes, és tant gran.
Ara toca un gran descens per la pista d'esqui de Espot, on recopero forces fins a un desvio, zona nova d'aquesta pedals, un tram tècnic de 3 km força macos que et deixen disfrutar amb el fang i les branques.
Un cop al control de Espot em trobo amb la meva familia. Amb el cansament no em donc conta a primera vista del que porten possat. I és que tant ella (la Montse) com la Irina (dona d'en Pasku) i les dos peques Nora i Jan, porten unes samarretes de suport. Us ho prometo que em van caure les llàgrimes. No puc descriure les sensacions i energies que això em va donar, però us asseguro que gràcies a elles vaig tenir les forces necessaries per continuar endavant.
Em despedeixo d'elles amb les llagrimes als ulls i els i dic que m'esperin a Vielha que aixó ho acobo per collons. Sortim en Marc i jo direcció a Estais. Passem per una pista pedregosa que em farà veure que el que em queda no serà pas fàcil tot i la ilusió que hi duc. Arribat a Son, iniciemt el Camí del Calvari, un corriol precios, de lo millor de la Pedals.
Estem a la c-28, cami de la Bonaigua. Queden un tram per mi força dur fins a Alós D'Isil. En Marc està més for i em porta a remolc. Ens agafen un grup de 6 bikers de Castelló, seguirem junts fins a Montgarri.
Arribat al control portem 176Km., la meta està cada vega més aprop. Queda la pujada a Montgarri. Sembla mentira però en Marc i jo impossem un ritme molt alt que farà que els de Catelló es quedin enrera. Més tart pago la novata i em comencen a fer figues les cames. Els últims km a Montgarri son més durs i jo no puc seguir el ritme d'en Marc. Passen el de Castelló menys un que va com jo. Ens ajuntem a Montgarri, firma i seguim. En Marc i els de Castelló van per davnt meu, però abans d'arribar al Pla de Beret, passo a un d'ells que ja no el veure fins a meta.
EL descens del parquing de Beret a Artiesel faig sol, bé, he tingut temps d'encendre per primera vegada a amb tota la ruta el Mp3, busco la canço més canyera i baixo a tope, sembla mentira que encara tingui forces i pugui baixar d'aquella manera. Tinc tantes ganes d'arribar que baixo com mai he baixat, em menjo les pedres, salto les arrels, la improdencia és màxima i no la controlo.
A Arties hi ha un Control sorpresa, firmo i segueixo a tot drap. Paso per Betrén, uns carrers de Vielha, pont de fusta i.....
Finisher!!!!!!!!!
La dona, la peque, en Pasku la Irina tots m'aplaudeixen i jo sonric fins a dia d'avui de orella a orella per haver pogut acabar una cosa que fins feia poc creia que només estava a l'abast de pocs.
Han estat 218 km i 6500m de desnivell positiu amb poc més de 16 hores.
divendres, 17 de juny del 2011
TRANSCATALUNYA 2011 PROBIKE
Dissabte 11.
En Pasku, en Jordi i jo, marxem cap a la Molina, on aquest cap de setmana ens toca la primera de les tres proves més dures que tenim previst per aquest any. La Transcatalunya. Una ruta de 190 km i més de 3500 m de desnivell per senders i camins ressenyats en un llibre de ruta. per senders i camins ressenyats en un llibre de ruta. Un itinerari que ens portarà de la muntanya (La Molina) al Mar (Barcelona).
Les dones ens acompanyen a l'estació de tren de Granollers-Canovelles. I passades les 12 del mig dia arribem a la molina. Paradete a una bar per fer el vermut i més tard reenganxar amb el dinar.
Voltants de les 4 anem cap al Hotel on em de intentar solucionar el tema de l'habitació, i és que al nostre amic Jordi, l'han posat en el refugi i no pas amb nosaltres.
Solucionat el tema, no puc dir com, però les nostres vam tenir,,,eh nois!!! anem a descansar una mica fins a les 7 que és fa el Briefing.
En el Briefing em trobo amb els de Torelló, en Cristian, Arnau i l'Eloi, aquests si que són uns Independents de cap a peus, no se'n perden ni una...
Repassat el llibre de ruta amb l'organització, tornem a l'Hotel per sopar i anar d'hora a dormi, que demà el despertador està programat per a les 3.30, bé, algú una mica abans, ja que necessita varis toc per despertar-se... que maricó... que vols un coixí Pasku? jajajaja
Diumenge 12.
El despertador sona a les 3.30 i sembla mentira però hem d'anar a esmorzar, ja veurem si ens entra alguna cosa. Però abans, en Jordi, ens dedique un dels seus moments amb la pila del conta...jajaja...
Tenim una baixadeta des de l'Hotel a la sortida, i amb 5º de temperatura la bici la faig anar de cantó a cantó dels tremolors que tinc
Bé, anem per la cursa. Surt puntual a les 5, tots amb llums direcció cap a la Masella, a fer el primer port d'uns 800 md+ per la pista d'esqui, amb rampes dures, molt dures per l'hora que és i a més s'ha de afegir el terreny pedregós fins casi dalt el coll, al Coll de Pal.
La baixada és horrible de traçada però ens fa gaudir per veure com s'aixeca el dia entre una capa immensa de núvols sota els nostres peus, sembla que si caus pel barranc no hagis de fer malt, però millor no provar-ho.
En el primer control, C1, ve la nostre gran sorpresa, bé, la d'en Jordi i meva, ja que en Pasku ja estàs a primera línia de carrera. I és que anem del 20 i 21 respectivament. Això ens fa treure un somriure i una adrenalina que ens posa les cames gelades a tope per seguir pedalant durant hores.
Més endavant, a la Poble de Lillet comença el segon port, no se, d'uns 600 md+ que ens portarà fins al C2 km 50. Estem amb un grup d'uns 7 bikers i l'últim va el 25, tot va bé, molt bé.
En Jordi va sense pulsòmetre, ja que la pila la utilitzat pel conta, i això fa que vagi sense control i de rebot em dur a mi amb el ganivet entre les dents.
Creuem rieres i rius amb l'aigua pels genolls, basses de fang que amb prou feines permet que la transmissió segueixi funcionat a la perfecció.
A St.Maria de Merlès tenim el C3, km 84, paradeta, oli, omplim i apa, que queden 100 km.
C4, km 114, les posició segueixen igual, em fet un bon grup, amb un crak que treu les pedres del camí, un noi de Bike Tolrà, 3 de Arenys de Munt i nosaltres dos.
C5, km 128, ins aquí anem dels 20 primers, però l'esforç del principi, a en Jordi i a mi, ens passara factura a partir del que bé ara.
Sobre el km 130 ens trobem unes rapes molt dures del 25% que em fan posar el peu a terra i emprenyar la bici, amb la cual cosa ens despengem del grup. On cop al parc de St. Llorenç, comença el meu calvari amb la cadena, tot és ple de fang i no em deixa apretar, no agafo ritme i em treu de polleguera, haig d'anar amb plat mitjà, i ja amb les hores a sobre no esta un per marxes llargues... En aquest tram ens passant ja 3 bikers.
St. Llorenç de Savall. C6, km 151. EL grup que dúiem abans ja ens treu més de 10 minuts. I ja tenim amb nosaltres a un parell més que aviat ens deixaran enrera. Omplim aigua. Carreguem de menjar amb intenció de no parar al C7 i tirar ja fins a meta. Però les forces ja no són les mateixes de fa hores. Esperem la baixada que tothom es pensa que hi ha al dir que fas una cursa de la Molina al Mar, però aquest no apareix, tot és rodar i rodar, a amb altes cadències que el que fa és desgastar el múscul i les energies que ingereixes.
Castellar del Vallès. C7, km 165. Encara estem dels 30 primers. Passem el control i agafem el riu Ripoll. Tinc ganes d'acabar però no puc anar més rapit. Tinc en Jordi uns metres pel davant, i no se per què veig que tota l'estona és dona la volta, estarà preocupat per mi? minuts mes tard, veig que no, un grup de 7 bikers, una mica esglaonats, ens passen rollo spring, intento aixecar-me i fer l'ultim esforç, però és inútil. Les posicions del principi no deurien ser les nostre, però que ha 10 km de meta ens treguin un dels 30 primers llocs, em van enrabiar fins no sabeu on.
Barberà del Vallès. C8, km 180. Final. Arribem a les 15.37 h. En 35ª i 36ª posició, després de 10.37 donant als pedals.
Ara queda, amb una mica més de tranquil·litat, tampoc crec que pogués corre més, uns 20 km fins a la Mar Vella.
Allà ens esperen les dones, la meva peque, i la màquina, sens dubte del dia. En Pasku a fet 6e amb 9.23. Rutón i l'enhorabona. En Cristian i l'Arnau, a la seva línia, 8e i 9e amb 9.30. L'Eloi a abandonat.
En fi, haig d'aprendre de les situacions viscudes i millorar al repetir-les. Espero arribar millor a la Pedals.
Comentar que al tram final, en fora ja de temps, en Jordi pateix un accident, que no vull explicar per respecte a ell, i és perdrà la Pedals. Segon membre del grup que es per la seva fita de l'any per la mateixa lesió. Aquest cop amb menys volum d'importància però de igual resultat.
diumenge, 5 de juny del 2011
LES 4 COPES
Estem a diumenge, i ja porto unes hores despert... Estic a l'ordinador mirant el radar del Meteocat però no hi ha treva. Avui crec que no hi haurà sortida. Tenin en compte que aquesta setmana només he fet dues hores, que estem a un finde de la TransCatalunya i a 18 dies de la Pedals, doncs home, que voleu que us digui, que ja tinc la mosca al nas...
Per altre banda, la setmana passada, vam fer una gran ruta pel Montseny. Tenia que ser la última sortida de les fortes, i aixi ho va ser. Es tractava de fer 4 ports de uns 900 md+ cada un amb uns 120 km.
Per altre banda, la setmana passada, vam fer una gran ruta pel Montseny. Tenia que ser la última sortida de les fortes, i aixi ho va ser. Es tractava de fer 4 ports de uns 900 md+ cada un amb uns 120 km.
Aquest cop només érem en Jordi i Jo. Vam agafar el cotxe fins a Canoves. A les 8 menys poc enfilavem per primera vegada cap al Pla de la Calma. A bon ritme però sense anar ofegats arribavem dalt del primer port amb 1:13 min. Van sortir 12.60 km a una mitja de poc més de 10 km/h. Ja teniem els primers 912 md+ al sac d'una tirada.
Vaigem cap a Aiguafreda on iniciem el segon port del dia. De nou direcció al Pla. Després de 1:10 min ja som a dalt. Amb una mitja de 11.3 km/h fem els 13.20 km i 780 md+.
Agafem una pista que comença al Bar de Collformic. Poc abans de les 12, arribem al Montseny, on carreguem aigua abans d'iniciar el port més llarg, amb rampes més dures, però a la vegada el més... com diria el nostre amic Rob... "que bonito...".
És un port de 1125 md+ fins a Santa Fé. Però està dividit en dos trams. Els primers, els mes durs (amb rampes del 25%), són uns 700 md+ i els fem amb 1:15 min. Després ve un puja i baixa amb l'últim tram de fàcil fer fins a Santa Fé.
Aquí dinem, mentres compartim terrassa amb muntanyistes que estan fent la Travessa del Montseny, una animalada de 40 km i més de 5000 md+ on han de pujar el Pla, Matagalls, Sant Marçal, Turó...puffff
Acabat de dinar, tornem al Montseny per carretera per retallar temps. En un parell de pujades començo a notar que les cames estan buides, no tenen forces i no em responen, penso que és per la paradeta de més d'una hora que ens han tingut esperant per dinar...
Iniciem el quart i últim port. De nou direcció al Pla. Aquest últim, a priori, era el més còmoda, amb una mitja del 7% és podria fer amb plat mitjà. Doncs bé, com ja he dit abans les cames no donaven el que necessitava, crec que nom m'havia alimentat bé durant la ruta i ara em passava factura. Les pulsacions no pujaven i jo tampoc. Anava a una mitja de cargol. A poc a poc se que arribaria a dalt però no m'agradava aquella sensació de buidor a falta de poc dies pel final.
En fi, després de fer esperar al Jordi més de 10 min, arribo a dalt el Pla per tercera vegada amb 1:18 min, amb una mitja de 7.5 km/h i un desnivell de 850+.
Arribem a Cànoves amb 8:30 min, 122 km, 4080 md+, 14.2 km/h i 141 ppm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)