dimarts, 19 de juliol de 2011

VIP XTREM 2011

Després de la pedals teniem pensat, en Pasku i jo, anar a Tarragona a disputa la segona edició de la VipXtrem, una cursa d'uns 135 km i 3500 md+.

Jo no ho tenia gaire clar, em vaig apuntar sense saber si tindria ganes de tornar a agafar la bici després de la non stop.

La setmana abans de la cursa va ser molt dura per mi. Primer en Pasku em diu que no vindria. Tenia problemes fisics després de donar-ho tot a la pedals, arribant a meta amb poc més de 14 hores. Impresionant.  Jo, per la meva part, vaig guardar forces i vaig arribar força bé. Però, no se per nervis o pels potingues que ens fotem els ciclistes, però diumenge ja estva fotut de l'estomec. La nit de diumenge a dilluns la vaig passar al lavabo, ara mirant endavant ara mirant enrera. Bomits i cagarrines. Dilluns, dimarts i Dimecres, després d'una medicació, no vaig anar de ventre, amb un dolor estomacal impressionant. Dijous nit on ja em començava a trovar una mica bé, va i bomito tot el sopar.

En fi, un és masoca, i si t'agrada la bici, t'agrada patir, aixì que divendres, ja una mica recuperat però amb uns quilos de menys, decideixo anar cap a Tarragona.

Dissabte em desperto a les 4.30, pensan ...que cony faig!, trec el cap per la finestra per veura si plou i tenir una excusa per tornar al llit,  però que carai, un cop em desperto ja no se tornar a agafar el son, així que ala. cap a Tarragona que la sortida és a les 7.


Un cop a Vimbodí, agafo dorsal, preparo la bici i m'entra un apretón. merda!(mai millor dit) vaig cap al lavabo i després d'una estona que feia cua, em toca el meu torn. Tot d'una deixo una peça desmostrant que ja funciono al 100x100.

A les 7 es dona la sortida i el ritme és franétic. Vaig fent a bon ritme i m'enganxo amb uns que van una mica més fort del que jo volia. 

Per sort aquest any no feia la calor de l'any passat. Anava arribant als avituallaments amb molta diferencia de temps respecta l'any passat.

L'organització la va ensertar, des de el meu punt de vista en ficar tots els corriols en la primera part del recorregut.

El trams de pujada et trencaven el ritme amb tanta pedra, i a la baixada era una odisea. Vaig arribar a casa amb més dolor als braços que a les cames.
 
En fi, resumin, és el segon any que acabo aquesta cursa, i és la segona vegada que dic que no hi tornaré. La raó principal és el terreny, no estic acostomat i no m'agrada. Però l'organització, la zona, i per què no, l'arribada amb piscina, em fa pensar-ho.



Respecta l'any passat  he retellat més d'una hora (posició 92 amb 09:06). Hem de tenir en conta que no ha estat tant dur amb les pujades ni la calor, però crec que hi han agut més corriols i això fa anar més lent. En fi, que estic molt content del resultat.

P.d. Si l'any que bé treuent les pedre tornaré a participar, ah! va guanyar un tal Heras amb 06:30, BRUTAL!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada