dijous, 21 de juny del 2012

TERRA DE MAQUIS 1a ETAPA

Abans de res, vull dir que Terra de Maquis és un repte molt dur, intens, s'ha de treballar molt físicament mesos abans. Però que un cop acabada, analitzes els moments i et dones conta de que en cap moment has estat sol, cada un dels membres de l'organització i tota la colla de voluntaris ho han donat tot per tu, per la teva comoditat, per tot el que volies-dubtaves, ells eren allà.

El tracte que et donen és de tu a tu, l'ambient que es viu és inmillorable. El recorregut és francament durissim per la cantitat de corriols, senders, terreny trencat de pedres... però a la vegada... és immensament expectacular. Avituallaments colocats i decorats com als millors Irons. Corriols inacabables entre els densos boscos del Bages on si no m'ho marca el GPS no hi entro pas...

En definitiva. Si busques un gran repte. On puguis posar les teves capacitats físiques-mentals al límit, i tenir la tranquilitat d'estar com a la millor casa que sempre hagis volgut tenir, això és Terra de Maquis.

Gràcies per aquest cap de setmana. Trigaré en deixar de parlar de tots vosaltres. Sou collonuts!!!

Divendres:

En Jordi S i jo quedem vora les 6 de la tarda per anar cap a Sant Fruitós del Bages. Allà, a la botiga The Cyclery, ens esperen per donar obsequi, dorsal, briffing en primera persona i individual, i dubtes del track amb el GPS.

Això últim va ser on vem tenir els primers problemes. En Jordi que no dormia últimament per poder partir el seu track en varies parts va haver de deixar el seu GPS per que li fessin un RESET.(ostres que malament que sona això).

Allà ens trobem a en Roger i a la seva família. Fem salutacions i ens despedim fins demà.

Cap a Santpedor, busquem on serà la sortida el dissabte i anem cap al Hotel Ramon. Carai quin hotel! llàstima que no aprofitarem gaire les instal·lacions, per que un hotel de 4 estrelles no hi vaig cada dia.

Més tart anem a sopar a la pizzeria Bambú. On ens entaulem amb l'Alex i en Jaume. Mentres parlem de batalletes. Arriben en Martí i en David, directes del Xino a comprar un sac, jaja

Parlem cinc minuts i ens donem sort pel dia de demà.



Dissabte:
Etapa 1: 135 km i 3800 md+

Ens despertem, fem un bon esmorzar digne d'un Hotel de 4*. Preparem tot i cap a la sortida que em d'anar a buscar el GPS d'en Jordi.

Arribat a  les piscines de Santpedor, ens tornem a trobar amb en Roger, Arnau, en Jorge, Cadafalch, i tota una colla.

A veure si se'm enganxa alguna cosa bona



Deixem les maletes que ens les portaran al final de la Etapa. I...al anar a buscar el GPS, merda!!! tot està desconfigurat, no surten els mapes, la linia del track casi no s'aprecia.

Arribem a l'Esglesi on és dona la veritable sortida. Tenim temps de configurar 4 dades, però no se si serà prou perquè li fusioni del tot bé. (més tart ens donem conta de que si, tot va sobra la marxa).

Un petit briffing abans de la sortida i PUM!!! comença Terra de Maquis.

Enseguida ens donem conta d'on ens em posat. Comencem a agafar corriols rera corriols. Passem per unes pistes i de nou per corriols. Tots anem fent crits d'alegria. I és que encara no els hem aburrit, jaja!!!

Al km 38 està el primer avituallent, Rajadell. Ens trobem a en Roger, però aviat ens deixa enrera.  Aqui és on comença la primera Meta Volant, però que només lluiten els primers.

Dani Llorens...tot un Maqui...NA!!!

Km 50 Cogullo. Final de la Meta Volant. Un avituallament colocat vora el precipici. Ambientat amb banderoles i cartells com als millors Ultra-Trails. Coincidim amb en Cadafalch. On per desgracia ha doblegat un disc i li han de arreglar.

Ens ajuntem una bona grupeta. En Santi, en Fri, en Cadafalch, un parell que no recordo el nom i nosaltres dos.

Corriols rera Corriols anem fent fins a l'hora del dinar. Castelltallat. km 90. Paradeta de 10 minuts i cap abaix. Una baixada de les que em recordava les pitxos de la Vipxtrem. Un cop a baix. Pujadot del bo. Tira que tires cap amunt ven dret.

Nii a les millor revistes... Arni en acció!

Ara, un cop a dalt bé l'orgasme del dia, si si, rieu vosaltres però va ser així. Una baixada plena de senders, fortes baixades, més senders, taulons fets per l'organització per passar punts complicats. Doncs si creiem que ja ho havíem vist tot, doncs ens equivoquem. Entrem en un col·lector de no més de 2 metres i 300-400 metres de llarg. Tot ple de llums...senyeres...una bifurcació i PUM!!! un paio disfressat com u Maqui ens fot un sustu de cal deu.

David Pruna en acció!!!


IMPRESIONANT!!!

Uns kms passat el col·lector, miro enrera i veig que en Jordi no ve. Quan més endavant parem un moment per atendre a un company molt tocat, apareix en Jordi dient que no te bones sensacions. La calor li esta fent passar una mala jugada. Els records de la Tracks ens passen pel cap.

Seguim cap amunt. I en el pròxim control, espero en Jordi i ve amb una cara que deu n'hi do. La grupeta marxa i em diu que marxi, que descansarà 10 minuts.

Els pròxims km, es fant molt i molt lents. Veim el cartell de 10 km, però l'organització ja va dir que seria així de llarg fins a Casttellnou.

Gaaas... Martí!...Gaaaaaas!!!


Després d'una bona rampa on vaig tenir que pujar-la a peu, ens trobem l'últim avituallament. Queden uns 6 km. I mare meva! quins km, el final no arriba, els senders son cada vegada més revirats... finalment i molt cuit... arribem a meta...

Foto Finish


Em trigat més de 10 hores...entre els 23-28 primers...casi res!

Un cop passes l'arc, les atencions són inmillorables...que si la foto...que deixa la bici aquí...menja allà...un massatge si vols...renta la bici...agafa la maleta, et portem la maleta fins a les dutxes...EXPECTACULAR!!!...mil gràcies...

Un cop relaxat em ve tot cap abaix. Tinc un mareig que no sé ni parlar. Dono voltes esperant si arriba en Jordi. Pregunto al companys que van arribant i em diuen que esta força fotut. Que plega. Esta a la rampa forta abans de l'últim avituallamt i el venen a buscar amb cotxe.

Jo, aprofito per anar a un racó i vomitar, faig net i em vull treure la calor de sobra. Sé que en Jordi està bé i agafa el bus, que ens porta 600 metres més amunt, si si!... un bus per 600 metres... ens porta fins a la casa de colònies.

Allà em trobo amb l'Arnau i en Martí, anem a la piscina i comentem la ruta.

Al cap d'una estona arriba en Jordi fet un mapa, però amb l'elecció encertada d'abandonar.

Jo, per la meva part, estic una mica raro, tinc el cos amb una lleu tremolor, i decideixo anar a estirar.me fins l'hora del sopar.

Al sopar no m'entre res. Bueno el gelat si!!! Sorteig i cap al llit. Però no abans de fotrem dos entrepans...el gelat a obert la gana. Cony que són les 11 !!!






3 comentaris:

  1. Terra de Maquis és brutal!! jo no ho hagués descrit millor, el conjunt és el què ho fa un repte tan gran!
    ara ja ens hem presentat oficialment,jejeje
    Sort que et vas poder recuperar per diumenge!!

    ResponElimina
  2. Cony de maquis, i que macu tot un cop recuperats eh! :)

    ResponElimina