dissabte, 28 de maig del 2011

TENIA QUE SER UN GRAN DIA... RECUPERAT AVIAT ROB

Després de la última setmana amb tantes hores i km, vaig afrontar la següent amb molt de relax, potser massa si, però sabent el que teníem planejat pel diumenge, ja m'aniria bé...

Diumenge 22:

La sortida s'inicia a les 7 a Premià. Tenim per endavant 165 km i més de 4700 md+, casi res.

A can Boquet en reajuntem, en Rob, en Jordi, en Pasku i un sevidor. Anem fent a bon ritme fins a Cànoves, tot i que es nota una certa prudència am el pedaleix.

El primer port arriba al km 29, com no, el ja comentat pujada al Pla de la Calma. Menys de 12 km amb 926 md+. Jo, seguint amb la meva prudència, em mantenc per redera el meus companys, porten un ritme un  pel per sobre del meu umbral, i el que toca avui no és pas posar-nos al límit.

Un cop dalt, barreta i baixada cap a Aiguafreda. km 50, de nou pujada cap al Pla, segon port de 14 km amb 933 md+. Aquest port, ens deixa rodar més bé que l'anterior.

Ens trobem dalt del Pla per segona vegada. Ara toca baixar per l'altre bassant, cap al Montseny. Un cop al Montseny, amb 76 km i 2800 md+, decidim para a una terrassa d'un bar i fer una botifarra amb pa amb tomàquet. 

Recuperades les forces, i després de arreglar una punxada d'en Jordi, iniciem el tercer port, Pugem per carretera, (ja que sinó la ruta l'allargaríem més) direcció al Turo de l'Home, 9.60km amb 709 md+. No pugem fins d'alt, ja que a la cota 1200 tenim el trencall per anar cap a Sant Celoni. En aquest tram, la roda d'en Jordi começa a donar pel sa..., 

Un cop reagrupats a dalt, comencem un tram del Gr-5 fins a St. Celoni. Ja portem 104 km i 3600 md+, però la roda d'en Jordi no acaba de talonar i ens fa passar una esrona, al menys bastant graciosa, a una benzinera, on per sort, aconseguim arreglar el problema i seguir endavant.

Ens queda la última pujada forta de la ruta, la que va cap al Santuari. 6km amb 420 md+, menys que les anterior si, però els km és comencen a notar.

Ens tornem a reagrupar dalt, al Santuari del Corredor. Portem unes 8 hores rodades 130 km i 4000 md+. 

Ara deveu pensar... - fuf!, ja ho teniu tot fet!, ja no us queda res!, el mes dur ja esta!... doncs no, lo pitjor estava per arribar... 

De baixada del Santuari, un cotxe sens posa al davant, aixecant un polseguera de cal deu. El terreny esta molt sec i esta ple de vots i trencats que ens costa veure, per mala fortuna que a 40 km/h el nostre company Rob, surt disparat per davant de la seva bici, em Jordi i jo anavem just al radera. Per porc el passem per sobre. Intento frenar la bici metres avall i ell, en Rob, de la volada que ha fet, cau just al costat. Intento tenir sang freda, però la situació em supera, no m'ho puc creure, quina ostia, el tiu s'aixeca com si res, m'acosto a ell per veure com esta... m'entres em diu que s'ha fotut mal al ombro, jo li comento que te una pedra al colze, 

-Espera Rob, ja te la quito! li dic jo, però quant més aprop estic d'ell, més gran veig aquella pedra. Li comento al Jordi el que veig i ell li diu al Rob el que hi ha. Sense problemes s'agafa el colze amb l'altre m'ha i d'una apretada li surt la pedra provocant una sangrada de collons. 

Per fortuna, dintre de la situació, un cotxe amb porta-bicicletes s'acosta. Un matrimoni amb el seu fill preguntant com estem, ens ajuden amb tot el que poden, mentres l'home ens comenta que ja el porta a l'hospital de Mataró, la dona, amb un kit de supervivències, li embena la ferida del colze. En Rob ens comenta que el dolor el té a la clavícula, on més tard, a l'hospital, li diran que la té trencada.

Des de aquí vull agrair aquell matrimoni que ho va donar tot per un desconegut. Moltes gràcies.

Un com se'n porten en Rob, no ens queda res més que tornar cap a casa... ens queden 30 km i uns 40 md+...no tenim molta conversa, cadascun amb la seva l'imatge de la situació que acabem de viure... pensem en tot moment amb ell. 

A poc menys d'un més d'assolir el seu... el nostre gran repte, que junts, des de ja va molts messos entrenavem per poder patir el menys possible. Ara tot se'n va a la merda... 

Resum:
 
10 hores // 164.50 km // 4635 md+ // 16.5 km/h // 138 ppm
















3 comentaris:

  1. Descarat, esta sent un mal any, no us desanimeu vosaltres, que segur que ell tot i estar trist per no poder fer la pedals, estara content per vosaltres...Anims amb en ROB!

    ResponElimina
  2. Vaya pedazo de ruta al final! Una pena que sólo llegara a hacer 132km :).

    Y gracias por los ánimos a los dos. La verdad es que la caída fue una putada, pero yo me quedo con los entrenos largos que llegamos a hacer. Estuvieron muy bien. Eran palizas, eso sí, pero me lo pasé muy bien, tanto por las rutas como por la compañía, y me apuntaría otra vez, sin o con ninguna carrera como objetivo.

    Y si digo la verdad, al principio del año, dudaba bastante sobre mis posibilidades de acabar la Pedals Non-Stop, pero creo que los entrenos que hemos hecho en el último mes nos han convencido a todos de que podríamos hacerla si había alguna duda (aparte de Pasku, que ya lo sabía por experiencia). Así que, ahora a disfrutar con las carreras, para algunos por lo menos, yo me disfrutaré del sofá, que también tocaba. (Eso sí, con un poco de bici estática – no quiero sufrir demasiado al volver.)

    Saludos,

    Rob

    ResponElimina