diumenge, 12 de desembre del 2010

EL PLA DE LA CALMA


ROB - JORDI ( MATAUET) - JORDI (PIULES)

Diumenge 12. Avui a estat un dia diferent de btt. Som un grup de bikers aficionats als corriols, senders i trialeres. No ens agrada gaire la pista, però això havia de canviar. Ja fa dies que anàvem parlant de combinar  les dos modalitats. 
Doncs bé, busquem una ruta que ens porti lluny de casa, que ens fagi fer km, i perquè no, que ens fagi patir una mica. 
Anem al Pla de la Calma, Parc Natural del Montseny. Un lloc que de vegades  per el simple fet d'estar a prop de casa no li donem el valor que es mereix.
La sortida és a les 8, sortim de Premià en Rob i jo, i més endavant ens trobem en Jordi (piules). 
La temperatura és agradable. Uns 8 graus. Pugem per la paret seca. Pista cap a Can Boquet, Dolmen, Sant Bartomeu. Baixada a la Roca del Vallés, i baixada de temperatura  a 3 graus. Comença  a  fer fred als peus i mans. No anem del tot abrigats ja que en Mauri deia no se que de una inversió tèrmica que passaríem de temperatures baixes a temperatures altes en mig matí.
Seguim. Mentres passem  pel centre de la Roca del Vallès direcció Cànoves, compartim un tram del recorregut amb una cursa a peu, que alguns casi ens feien sombra...aquesta gent està molt forta!
Arribem a Cànoves, ja em recuperat temperatura. Ara bé l' ho bo. Cànoves té una altitud d'uns 350 metres i el nostre objectiu està a 10 km i a una alçada de 1250. Així que ens queden 900 metres i unes quantes rampes de més del 15%.
Sortim del  poble  i en Rob agafa un ritme com si de una cursa es tractes. Jo agafo roda  i n el deixo. En Jordi va  al seu ritme , i no vol  petar en l'intent. 
Al principi és una pista fàcil de rodar. Va pujant si, però ens permet porta un bon ritme. Mica en mica, tot és complica. Fortes pendents amb terreny pedregós. Anem guanyant metres, quant miro el Gps i m'indica que queden 250 metres de desnivell, aquí és quant dono un cop de gas i començo a marxar sol, vull donar-ho tot abans de fe el cim i així sentir-me més realitzat. 
Una estona més tard arribo dalt i descobreixo amb primera persona el per què d'aquest nom, el pla de la calma, i quina calma. 
Minuts més tard arriba en Rob, amb una "pajara" de collons, i just després en Jordi.
Mentres disfrutem del paisatge, fem unes fotos i mengem unes barretes. Queden 45km de tornada i la pujada de la Roca a Sant Bartomeu. 
El camí de tornada és fa molt ràpit, menys els últims km de pujada, les cames ja estan una mica castigades i hem de fer l'ultim esforç.
De baixada a casa, ellaçem amb la única trialera del dia per acabar de rematar.


Resum:       
                                                        
 5.30 h                14.7 km/h                90.20 km                2337 +                143 RC


















3 comentaris:

  1. Qué guapos salimos en la foto!
    Una buena ruta que hay que repitir.

    ResponElimina
  2. Arriba si es pla y se siente la calma. Pero antes de llegar alli...ni es todo pla, ni se sube con calma verdad?
    Si os gusta las trialeras, al llegar arriba, se puede enlazar con la subida al Sui y bajar por esa trialera, es brutal. Vas a parar en St.Joan de Vilamajor.

    ResponElimina
  3. Si és la mateixa que penso, ja he sentit a parlar d'aquesta trialera, força tècnica i pedregosa... La propera vegada s'haurà de baixar.

    ResponElimina