dimecres, 8 de desembre del 2010

BIKEGORGUINA 2010

Diumenge 5. Avui dos Piules ( En Jordi i en  Rafa) i jo, ens dirigim a fer l'última cursa de l'any. Anem a la 5 edició de la Bikegorguina, primera per mi. Setmanes abans en Rafa ens havia comentat que l'any passat havia estat força bé, una d'aquestes amb molts corriols, i és que la zona su val.., amb poc esforç ens va conven-se.
La temperatura ha estat el millor del dia, esperavem molt de fred, i ens hem trobat amb uns 5-6ºC positius. Anem a buscar el dorsal, preparem les bicis i cap a la sortida.
Pocs minuts passades les 9, es dona el tret de sortida. En Jordi i jo agafem ritme, però com a totes les curses, ja en tenim una cinquantena per davant.
La primera part del recorregut ha sigut la mes rapida, la zona es espectacular, semblava la fageda d'en Jordà, tot boscos, ple de fulles al terra, i un "falso llano" enganyós, que ens feia anar a tot drap sense pensar en les conseqüències. Es tanca el bucle tornan a Vallgorguina on es separa la curta de la llarga. Aquí en Rafa decideix fer la curta, no deu ser el seu dia.
Els de la llarga anem cap a l'altre bassant de la muntanys. La zona del Corredor, no és menys que l'anterior, el entorn és espectacular, però jo, personalment, ja em començo a cansar de tanta pista. He pecat als primers km. En un dels controls, un nano em diu que soc el 20, però poc a poc vaig perdent forces, no disfruto del circuit i començo a pusar pegues per tot... és el moment on decideixo baixar el ritme e intentar arribar a meta com sigui. Els desnivells són molt durs, canvis constants, rampot, pla, rampot, és un trencacames i així fins al final. El terreny és molt humit i la roda no corre com m'agradaria. Els km finals se'm fan molt durs. Ens regalen un 2 km i més de 200 metre positiu, que en l'estat que estava, per mi ja era molt. 

Arribo a meta després de 40 km i 1300 mts de desnivell, amb 2hr 30m, posició 28. All'a m'espera en Rafa dient que no tenia bones sensacions i que havia fet la curta. Uns minuts més tard arriba en Jordi, amb tanta poca il·lusió com jo. Recollim el mallot, botifarra i cap a casa.

No se, tinc la sensació que ha estat una cursa molt rara, se'm estan acaban les forces i potser no ho vull reconèixer...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada