RELAX AMB LA FAMÍLIA i... algú més

Ja tocava!!! Per fi un cap de setmana de relax, sense preses, amb la família, la Montse i la Nora, com ho hem agraït tots tres. I quina necessitat que hi havia, es va notar.

Tot comença el dissabte al matí, carreguem el cotxe i cap a Setcases. Aprofitant l'aniversari de la Montse, vaig fer un reserva a l' hotel La Coma. És força gran, una mica antic però molt acollidor. Les Habitacions, al menys la que ens va tocar, força grans. I el menjar, per ser el sopar... massa!, i l’esmorzar de primera, uns embotits de la zona...mmmm!!!.

 

Vaig estar buscant uns tracks per fer per la zona, i vaig trobar un que anava del mateix poble, Setcases, a Tregurà. Uns 13 km, amb un desnivell d'uns 600m+.

El recorregut que vam poder fer va ser ideal per fer amb família. Bones vistes, alguna que altre rampa una mica forta, eh Montse! i un seguit de corriol envoltat de verdó i diversos rius que anaves saltant entre les pedres. 

 Malauradament ens vam retrasar una mica a al sortir de casa. La ruta era de casi 5 hores i no la vam poder acabar. Sort que duia el Gps, vaig poder trobar un camí que ens portava a la part de tornada, vora el riu Ter, on vem retallar força part de la ruta. Quedarà pendent, ja que val la pena.

Un cop arribat de nou a Setcases, capa a les 15.00. Anem a dinar a Can Jepet. Un Restaurant tocant a peu de la carretera que puja a Vallter. Una molt bona atenció, bon menjar i uns postres que... puf! quina xocolata...

A ven dinat, cap a l'hotel a deixar la maleta. Descansem una estona i cap a Camprodon a donar una volta. Feia un fer de collons, uns 2- 3 graus, i la Nora no feia més que destapar-se, així que la cosa va durar poc.

Cap a l'hotel de nou, on ja tenien apunt la llar de foc i on ens i vem passar una estona mentre la peque sopava.

L'endemà al matí, ens aixequem ven d'hora, ven d'hora, amb uns 0º. Esmorzem, preparem les maletes i cap a Molló.

Molló Parc. Només vull dir que va ser magnífic. Molló Parc no és un zoològic ni un parc temàtic. És un Parc Natural situat en un bosc on nosaltres, els visitants, no som espectadors sinó que per uns moments formem part de la natura d'aquella Vall.

El recorregut indicat permet caminar entre cérvols, daines i cabirols; veure com s'alimenten i descansen els animals, com es relacionen entre ells, juguen i tenen cura de les seves cries, entre altres. Així mateix, el parc ens guia cap als recintes dels caprins, ocupat per la Cabra Hispànica, i d'altres recintes on s'hi podran observar muflons, óssos, isards i marmotes.

De veritat, necessitava un cap de setmana així.

L'ORRIENCA 2011

Una més al sac, i aquesta de les bones... L'any passat no hi vaig poder-hi ser. Totes les opinions/cròniques sobre la cursa eren positives,  parlaven meravelles, que si molts corriols, que molt dura, bona organització...que patatim i patatam, jo no hi podia faltar.

Durant la setmana havia estat plovent. Dissabte tot el dia, i els pronòstics pel dia de la cursa era també de pluja. Ja que la setmana passada, a Sant Celoni, em vaig quedar de fang fins a les orelles, no seria res de nou si o tornava a fer,(en el fons crec que això és el que més ens agrada). 

Diumenge volíem anar fins a Orrius amb bici però degut a les previsions era una mica arriscat. Doncs cap a Orrius amb cotxe, això si, aquest cop érem tres, i és que en aquesta ocasió ens acompanyava en Rob, que últimament s'està dedicant més a curses de muntanya.

Bé, al tema. La cursa que teníem per endavant era d'uns 46 km amb 1600 md+, casi res. Amb el terrenys enfangat podia ser molt dura, i així va ser.

La sortida era a les 9.30, tard en comparació amb altres però com ho vaig agrair de bon matí. 

Sortim puntuals, passem per uns carrers per dins el poble i comença la primera pujada. Una de poc més d'un km i amb rampes mínimes del 10%... si volien trencar el grup o van aconseguir. Aquí ja vaig notar que no gaudiria del tot, ja que estrenava cadena i no estava del tot ajustada (no ho feu mai!).

Arribat a dalt, pista a tot gas. Més endavant girem de nou cap a baix, direcció  a Orrius, entrem per un corriol ràpid i fàcil. De nou pista i corriol amunt. Igual que la setmana passada, el plat petit no vol treballar i la cadena em queda travada, fet que em fa parar i deixar passar a un grapat de bikers, uns d'ells en Jordi que el tenia a prop. 

Amb plat mitjà aconsegueixo arribar de nou a la pista, intento recuperar pulsacions però el ritme de la cursa m'ho impedeix. 

Un cop arribat a l'alçada de la Mútua, girem per un corriol que feia temps que no el hi passava. Estava enfangat, les pedres humides indicaven la seva perillositat i els reguerots et feien posar el dos peus a terra i la bici pel mig. Un corriol molt guapo que acaba amb pujada una pista, on metres amunt tornem a entrar al bosc direcció Mordor (és com nosaltres li diem a aquesta trialera que va direcció Burriac), però per sorpresa deixem la direcció principal i trenquem per una corriol a mà esquerra.

Seguim baixant, posant el cinc sentit, fins a Clar, i aquí pista amunt fins a Orrius. Aquest tram se'm va fer molt dur pel fangueig i per la manca del plat petit. No volia mirar les pulsacions però feia estona que estava per sobre el 90% i això podia passar factura.

De nou a Orrius, al creuar la carretera em trobo amb uns quants Ciclopatas que estan seguint la cursa, em donant ànims i segueixo endavant, m'espera un corriol on en un parell de trams haig de pujar corrent, més impossible amb el plat.

De baixada al Camí del Bell Racó, em diuen que vaig el 51, no està malament amb l'ho atrencat que vaig a les pujades però podia estar millor. Uns kms més endavant hi ha la separació de les dos curses, i us asseguro que vaig estar a punt de anar per la curta. Portava uns 20 kms i estava fos.

Seguint el camí, ens fan pujar per pista, com no enfangada fins a l'alçada del "Jabalí de Oro". Aquí coincideixo amb el Jordi. Fem un tros junts, parem un moment a posar oli, però la cosa no millora, ell també te problemes però crec que el platillo si que li funciona. 

Fem uns corriols i trobem l'avituallament, agafo forces i seguim. Estic patint però m'ho estic passant força bé.

Em recupero en el següent tram on és un seguit de senders de la zona de la Roca del Vallès. 

Arribat a Sant Bartomeu ens fan tirar cap a baix, seguim amb corriols fins el tercer avituallament. 31 kms, en queden 15.

A partir d'aquí ja és btt en estat pur. Pujades enfangadíssimes on encara baixen els torrents plens d'aigua, bassals de mig metro que ja dona igual si passo pel mig o per fora, baixades sobre llits d'aigua i pedres humides. Tot això fins a la pedra de la Oreneta, un cop allà semblava que seria pista, si, era pista però collons quines rampes, trams de més del 15%, on ja podem imaginar que no ho vaig poder fer sobre la bici, en algun cop que intentava posar plat petit - CLACK!!!, la cadena quedava travada i ja no hi havia manera d'agafar embranzida. Anava perdent alguna posició i inclús vaig compartir el últims kms amb en Rob, en Jordi s'avia quedat més enrere amb síndromes de rampes. I no va ser l'únic. 

A meitat d'aquestes pujades, l'últim avituallament, reposem un minut i seguim. Queda un tram dur però curt fins on agafem un el corriol del Gr, creuem la pista i ara si, baixo a tot gas sabent que és l'últim.

Arribat a la pista que em porta a meta, espero un moment per entrar junt amb el Rob, però al veure que no ve, i que ja m'han passat un parell, tiro cap a meta on amb poc més d'un minut arriba ell.

Esperem uns 10 minuts que arriba el Jordi amb cara de pocs amics, i la veritat és que els 3 i crec que la resta a patit més del que pensava.

39   3:39:36   Jordi Alberch 
41   3:40:06   Rob Lunn
54   3:47:07   Jordi Sanchez


Felicito a l'organització amb un 10. Les indicacions perfectes, els avituallaments plens de tot. La gent animant en tot moment. El circuit a l'alçada de les perspectives. Possiblement la cursa mes dura (per mi) de la zona... ja era hora... gràcies!!!

Les dades:

http://connect.garmin.com/activity/130286289#

MONTNEGRE 2011 - BTT EN ESTAT PUR

Doncs així a estat, per fi!!!. Un gran dia de BTT.

Després de l'Open d'Arenys i de la Teialada, que no vaig anar per les condicions atmosfèriques adverses, tenia un mal gust de boca, o de cames... 
En Jordi i jo ens vem dirigir, per primera vegada, a una cursa organitzada pel C.C. Sant Celoni. La zona pel Montnegre i Olzinelles no la teníem gaire coneguda, i aquesta era una bona excusa per anar a fer un tom.

Arribàvem a Sant Celoni cap a les 8, amb una pluja intensa.  Segons els entesos, no hauria de ploure, i si ho feia, seria un plugim. Doncs com no, tot el contrari. Des de les 8 fins a les 12, que va ser quant vem marxar, l'anomenat (per alguns) plugim, xàfec per la majoria, ens va volguer acompanyar durant casi 3 hores. Ja us podeu imaginar el fangar que això va ocasionar.

Tots sortíem nets i polits, molts amb impermeable. A tot drap fem uns tram per dintre el poble, lateral de l'autopista i cap amunt. El grup ja està trencat, vaig dels 20 primers, en Jordi el tinc a prop. Al km 6, primera rampa dura i la primera xuclada de cadena. Em passen uns quants però no gaires. Un d'ells en Jordi, que avui el veig més fi que altres vegades i amb ganes de fer un bon resultat.

Uns km més de pujada i entrem  per uns corriols no molt tècnics però si molt ràpids. El fang és present en tot el recorregut però només em treu de les meves caselles en les rampes que on volia utilitzar el plat petit. A la tercera xupada paro i poso oli a la cadena. Em tornen a passar uns quants i el Jordi del deixo de veure.

Arribem al segon avituallament on la organització a preparat un bucle molt divertit, segur que aquí, i amb la que estava caient, més d'unt haurà fet la jugada i tirar pel dret.  Abans de finalitzar aquest tram, ja m'acosto a en Jordi, vaig adelantant com puc,  m'estic fonent mica en mica, ja que fa estona que he desistit en pujar amb plat petit, amb la qual cosa que a les rampes m'haig de posar de peu sobre la bici i pujar al tam tam. En un final de pujada em diuent que vaig el 21, no m'ho creia, em dona moral, volia apretar però quedaven 20 km i no s'havia com acabaria. En Jordi ja no el tornaria a veure fins a meta. I és que començava una zona de baixada força perillosa degut a la gran quantitat de fang, era molt difícil controlar la bici, els frens casi no feien la seva funció i vista era deficient degut a la quantitat de sorra que i teníem.

L'últim tram a estat espectacular. La zona tupida per arbres, el terra ple de fulles sense veure la traça bona, bassals per donar i vendre on ja no importava si l'esquivava o no.

Ja al final, amb ganes d'arribar, em diuen dos de l'organització que tiri recte, que ja estic al final, despistat però em donc conta que he arribat a una mena de naus industrial sense sortida, se que només haig de creuar la carretera, però jo i uns mes que els hi ha passat el mateix, perdem uns minuts trobant el bon camí. El trobem uns metres més enrere amb la qual cosa un parell més arriben abans que jo.

Un cop a l'arc d'arribada, veig que no hi ha crono, potser per causes de l'aiguat. Arribo amb 2.38 i crec que entre els 30 primers, en Jordi amb millor temps deu haver arribat entre els 20-25.

Els dos estem molt contents però amb ganes de marxar, ja que estem xops i el fred, que per sort no era molt, és comença a apoderar del nostre cos.

No us vull ni explicar la cara que va fer la Montse (la meva dona) quant va veure que tenir fang fins i tot a la badana del culot.

Felicitats a l'organització per tot en general, tornarem un altre any. I si plou... doncs també.

Les dades: 

http://connect.garmin.com/activity/128677116

1er Open MuntBikes ; Corriols Prehistòrics ; Carretera

Mirant per la xarxa, un dia vaig trobar una cursa per la zona del Montnegre d'uns 50 km.
La cosa pintava força bé. La zona perfecte per un esdeveniment d'aquest tipus. El temps després de les últimes pluges immillorable. L'Organització, la gent de Muntbikes d'Arenys de Munt, gent que li agrada aquest mont i ho tenia tot per fer un dia perfecte de btt.

Quan tot està a favor, set gira i per alguns et surt un dia ruïnós.

A les 8.30 en Jordi i jo ja estàvem a sota l'anell de sortida fent la xerrada fins a esperar a  les 9.00, hora d'inici de la cursa. Tenim per endavant unes condicions optimes per ser un gran dia. Ganes no hi faltaven.

A les 9.05 es dona la sortida, riera amunt per trancar els grups, però la sorpresa és que a un parell de km, entrem pe un corriol/sender de forta pujada casi fins a Collsacreu. Un bon tute d'inici que em feia posar per sobre del 90%. No crec, i pel que he llegit, que la majoria que venien radera en pelotón, aconseguissin pujar-ho dalt la bici.

Després de Collsacreu, un tram per agafar una mica d'aire. Passem per un control, seguidament a poc més de 8 km de l' inici, trobem el primer avituallament, i on, per mi, és on han tingut el gran error de no posar a ningú de la organització indicant que allà el recorregut llarg amb el curt es separaven.

Tindria uns 30 40 biker per davant, i tot anem a gas, amb prou feines, en les cruïlles,  veiem de primeres on era el bon camí. I clar, si un tira pel dret, tots els altres anem com burregos radera. 

Amb tot això. Després d'un corriol, molt guapo per cert, un tram massa llarg d'asfalt per dins una urbanització i una baixada cap a Areny, em feia veure que el meu dia de btt sabia acabat. Amb poc més de 18 km, i més d'una hora, arribo a meta amb cara de tonto, no podia ser, tenia a tots el que anaven per davant allà parats amb cara d 'incrèduls. Resulta que havien tret unes senyals que marcava els dos circuits.

Cal destacar que la organització, tot i la bossa de regals (samarreta tèrmica, mitjons, Aneto... i la botifarra) ens van volgué tornar els diners de la inscripció, jo no els i penso reclamar. La feina que han fet deu haver estat de moltes hores i aquest error no es més que una incidència menor.

En fi, truco al Jordi per veure si a ell li havia anat igual i si estava a punt d'arribar encara li proposaria de tornar a fer el circuit. 

No va ser així. Ell, al arribar al segon avituallament, va preguntar que alguna cosa anava malament, va ser cuat en la zona de la creu de Rupit, va venir el caos. bikers amunt biker avall.

Crec que una gran part no va poder realitzar el circuit pel qual venia, però tot i així estic segur que l'any que ve, aquesta gent de Muntbikes, organitzarà una cursa immillorable.

CORRIOLS PREHISTÒRICS

El Dilluns tenia pensat fer una mica de recuperació actiu, però no se per què tenia les cames fresquetes. Tenia que sortir sol i em vaig muntar una sortideta de les que més m'agraden. Enllaçant corriol darrera corriol.
Aquest crònica és vàlida també per dimarts. Ja que em va agradar tant, i amb uns "arreglillos", vaig volgué compartir-la  amb en Jordi.

Sortim a les 7.30 per arribar a mig matí a casa. La ruta és curta però intensa. Quedem a Vilassar. Pugem pel cementiri i només començar entrem pels corriols que voregen la pista a dreta i esquerra. Abans d'arribar a la Creu de Can Boquet, travessem la pista i anem a buscar el corriol que ens porta a la roca de la granota. És un tram durillo, estem freds, hi han moltes branques pel terra i el terreny està un xic trencat. 

Un cop dalt, fem pista passant pel Dolmen, Cal Arcis, i abans d'arribar a Sant Bartomeu, agafem pista a esquerres on al cap de pocs metres entrem a un petit corriol que enllaça amb la pista que puja a Céllecs.

Pugem un tros i entrem a la zona de la Prehistòrica. Un seguit de corriols de puges i baixes, tram ràpids i trams que has de vigilar per on fer la traça. NO hem canso mai de fer aquests corriols i si algun dia ho faig, el fas al reves que també te un polvet.

Anem fent un darrera l'altre, poc tros de pista. Arribat a la roca de la Oreneta, entrem pel corriol a la dreta i en acabar es on enllacem el tram de la Orrienca del 2010. Comencem per pista però aviat comencen els corriols. Un, dos, tres... - guau quina passada !!!

De PREHISTORICA 2007 + ORRIENCA 2010

Tira que tires, arribem a la zona de la Roca, abans però ens creuem amb un vigilant del parc amb càmera i trípode per agafar d' infreganti als animals de les motos que passen per aquestes zones només aptes per senderisme i cicloturismes.

Enllacem tots els corriols que podem fer de la zona intentant que cap es dupliqui. La baixada és per una mena de torrent que ens porta fins a la carretera, un tros avall i de nou dintre el bosc per pujar pels tobogans, (zona típica del final de la cursa de la Prehistòrica), casi aconseguim fer-la tota sobra la bici, el terreny perfecta i això ens ajuda.

De pujada a Sant Bartomeu, com no per corriol, on amb poc més de 30 km comencem a notar que aquesta ruta fa picar les cames.

Ja som a Sant Bartomeu i entrem pel corriol del Gr, on com no en Jordi i deixa "huella" fotent-se una patacada d'aquestes ben tontes però que deixen marca.

Deixem el Gr i agafem la pista fins a Cal Arcis, on comença un corriol fins a Cal Senyor, i aquí agafem un altre fins a la Creu de Can Boquet. 

Podríem tornar cap a casa però encara li tinc una sorpresa. Primer fem el Vietnam fins a la Font de Sant Mateu, omplim bidons, mirem recades i seguim pel corriol de l'esquirol, passem per la cornisa i entrem a un corriol que aviat deixem l'original per fer un que jo fins fa poc desconeixia. Aquest ens deixa a la pista de la Cadira del Bisbe on agafem l’últim, un pel complicat per mi, ja que hi han moltes pedres i arrels, però que fem de bon gust fins a Premià de Dalt.

Ara si, ja ens separem cada un cap al seu poble. Esperant que com jo, hagi gaudit d’una ruta que recomano a tota la gent de la zona i que els hi agradin els corriols.

Les dades:

http://connect.garmin.com/activity/126175254#


Dimecres  una mica, ara si, de repòs actiu. Uns 50 km de carretera.

- Premià//Botiga Muntbike Arenys de Munt (m'han d'ajustar les mides de la bici que tinc problemes a l'esquena) // Premià  (a l'altura de Mataró m'agafa un xàfec que em deixa com un pollet)