dijous, 30 de desembre del 2010

" OPERACIÓN JIJONA "

Molts sabem que amb el fred de l'hivern costa molt sortir del llit. És final d'any, i creus que et mereixes un descans. 
La cantitat i calitat d'aliments que ingerim per aquestes dates,  no és que siguin dels més adients. Si això li sumes el descans físic, pots arribar a perdre, en molt poc temps,  part del que has guanyat al llarg de l'any.
Per tot això, i per què no puc deixar de pedalar, decideixo posar en marxa la "OPERACIÓN JIJONA".


24 DESEMBRE.
Començo  vacances. M'ajunto amb el Pasku a Teià per fer uns km fins al Santuari del Corredor. Anem petant la xerrada i planejant els entrenaments de l'any vinent. 
Arribant al Sant Bartomeu, sona el seu telèfon. És en Roger, germà d'en Pasku. Té el cotxe espatllat. La ultima reparació na ha sortit com esperaven. Això causarà que ens el pròxims km vagin intercanviant trucades entre ells dos i el mecànic. 
Més endavant veiem que el corredor està envoltat de núvols amenaçadors de pluja, i decidim quedar-nos a fer voltes per la serralada.
Al km 18, una nova trucada. Ara és la dona. La seva. També té un problema amb el cotxe. En Pasku,  que no dona crèdit del que li està passant. Penja el telèfon. I amb un - que més pot passar!!! - decideix continuar la ruta.
Anem direcció a la Roca del Vallès , on ens omplim de fang per un dels pocs corriols que fem aquest dia. Despès cap a Orrius. A la Roca d'en Toni fem un 8. Baixem cap a Vallromanes. Pujada a Sant Salvador. Direcció a Sant Mateu, ruta de l'esquirol, corriol dels punts blanc. De nou a la pista que ens portarà a Vallromanes per agafar la última pujada del dia direcció Teià.

Resum:       
                                                        
 4.20 h                13.2 km/h                57.40 km                1650 +                122 RC


26 DESEMBRE.
És diumenge, i com ja és habitual, quedo amb en Jordi Piules. Seguint amb el meu propòsit, anem, aquests cop si, al Santuari del Corredor.
Durant el camí, anem parlant de que si hem d'anar aquí de que si em de fer allò altre, total que ens 2.05h ens plantem al corredor. Tots dos tenim dinar familiar i no ens volem entretenir gaire, així que barreta i mitja volta. Bé, mitja volta no, en Jordi diu que coneix un altre camí de tornada que passa per Can Bruguera, Mataró. Es una recorregut que en la major part vas veient el mar,  això significa sol. I tenin en conte que estem entre -2 i 2º doncs com que ho agrairem força.
Mentres recuperem temperatura, arribem a Argentona, passem per Clarà, i cap a Orrius. Pista amunt, decidim que encara és aviat i que podem fer uns km més. Anem a Sant Mateu, i com no, busquem un corriol per despedir la jornada. De baixada a casa, passem pels Cactus, Vilassar i...apa, fins un altre.


Resum:       
                                                        
 4.35 h                16.3 km/h                74.85 km                1978 +                138 RC


29 DESEMBRE.
Dimecres. Porto dos dies de compres. Aquesta vegada a estat diferent. És el primer any que som un més. Això ho a fet especial.  Passejar amb la teva filla  i la teva  dona en  aquestes dates  nadalenques,  no sé, te  un què que m'agrada. Però tot i així haig de sortir una estona amb l'altre nena, les aglomeracions i les cues m'estressen una mica... apa, ja tinc excusa.
Dons bé, per variar, vaig al Santuari, aquest cop sol. Així que em faig el propòsit d'arribar al Santuari amb menys de 2h. Sortir sol, per mi, és molt avorrit, m'haig de crear metes per assolir, per tenir en que pensar...
Arribo al Santuari amb 1.55h. Amb les pulsacions com si una cursa es tractes. Estic suat i tinc fred. Em menjo una barreta i cap a casa. La tornada és molt ràpida. En poc més d'una hora ja hi soc. 


Resum:       
                                                        
3.20 h                18.7 km/h                64.35 km                1658 +                150 RC

diumenge, 19 de desembre del 2010

DRAGON KHAN

Diumenge 19. Avui, el temps i el refredat d'en Jordi Piules, ens han marcat una mica la ruta.
Tot comence com cada diumenge.  Despertador  a les  7 .15,  esmorzar,  mirar el temps... merda!...plou?
Truco a en Jordi i en Rob. 
-Ei! Està  plovent, que fem?. Dic jo. 
Segons el meteocat sembla que els núvols marxen. Esperem una estona i ens truquem més tart?
- D'acord, exclama en Jordi.
A les 8.30 sembla que ja no plou. Els torno a trocar i quedem. Ens reunim amb en Jordi a Vilassar casi a les 9h.  Tenim una hora menys i crec que no donara temps a fer tota la ruta. És molt corriolera i a més amb trams nous i seguits per un track, aixi que la mitja de velocitat estarà per sota l' habitual. 
Anem direcció a Cabrils. Ens acompanya una pluja fina i una temperatura de uns 7º. En Jordi Piules està molt tapat. Porta dies refredat i no te una bona respiració. Això li causarà molesties durant tot el recorregut.
Un cop arribat a dalt la Mútua, girem a la dreta direcció Argentona. Comencem uns corriols de baixada, tret de la Burriac Xtrem, però a l' inrevers. Està tot molt mullat i s'ha d'anar amb conta. 
Fem un bucle per la Font del Castanyer d'en Cabot, Font del Roure, Font d'en Quico i cap a Argentona. 
Creuem la C-60. Pugem fins a Sant Carles. Un tros de pista. Unes rampes del 15% i comence amb la muntanya Russa.
Ens trobem a les portes de l'anomenat Dragon Khan. És una zona on cada vegada que i passo m'agrada més. Té tota una serie de corriol impressionants. Uns de traçada ràpida. Uns més tècnics. Uns amb pedres i uns altres amb molt arbres. 
Doncs bé. Com que tenia varios tracks de tantes vegades que hi he passat. He intentat fer una fusió on recollís un seguit de puja i baixa.  La veritat és que ha estat immillorable. 
Hem anat a parar a Can Bordoi. Barreta i seguim. - En Jordi treu mocs per tot arreu i va deixant "el rastro"... - Anem fins a la Torre del Moro per unes trialeres de pujada molt tècniques,  i això ha fet  que en Jordi acabes amb totes les forces. 
Reunió...  Decidim tornar cap a casa.  Però no sense fer abans els corriols que rodegen Sant Carles fins al "Jabalí de Oro". Creuem carretera. Agafem Gr-92. Sant Bartomeu. Dolmen. Corriol fins a Vilassar i fins un altre.


 
Resum:       
                                                        
 4.15 h                13.1 km/h                55.70 km                1600 +                140 RC


 

diumenge, 12 de desembre del 2010

EL PLA DE LA CALMA


ROB - JORDI ( MATAUET) - JORDI (PIULES)

Diumenge 12. Avui a estat un dia diferent de btt. Som un grup de bikers aficionats als corriols, senders i trialeres. No ens agrada gaire la pista, però això havia de canviar. Ja fa dies que anàvem parlant de combinar  les dos modalitats. 
Doncs bé, busquem una ruta que ens porti lluny de casa, que ens fagi fer km, i perquè no, que ens fagi patir una mica. 
Anem al Pla de la Calma, Parc Natural del Montseny. Un lloc que de vegades  per el simple fet d'estar a prop de casa no li donem el valor que es mereix.
La sortida és a les 8, sortim de Premià en Rob i jo, i més endavant ens trobem en Jordi (piules). 
La temperatura és agradable. Uns 8 graus. Pugem per la paret seca. Pista cap a Can Boquet, Dolmen, Sant Bartomeu. Baixada a la Roca del Vallés, i baixada de temperatura  a 3 graus. Comença  a  fer fred als peus i mans. No anem del tot abrigats ja que en Mauri deia no se que de una inversió tèrmica que passaríem de temperatures baixes a temperatures altes en mig matí.
Seguim. Mentres passem  pel centre de la Roca del Vallès direcció Cànoves, compartim un tram del recorregut amb una cursa a peu, que alguns casi ens feien sombra...aquesta gent està molt forta!
Arribem a Cànoves, ja em recuperat temperatura. Ara bé l' ho bo. Cànoves té una altitud d'uns 350 metres i el nostre objectiu està a 10 km i a una alçada de 1250. Així que ens queden 900 metres i unes quantes rampes de més del 15%.
Sortim del  poble  i en Rob agafa un ritme com si de una cursa es tractes. Jo agafo roda  i n el deixo. En Jordi va  al seu ritme , i no vol  petar en l'intent. 
Al principi és una pista fàcil de rodar. Va pujant si, però ens permet porta un bon ritme. Mica en mica, tot és complica. Fortes pendents amb terreny pedregós. Anem guanyant metres, quant miro el Gps i m'indica que queden 250 metres de desnivell, aquí és quant dono un cop de gas i començo a marxar sol, vull donar-ho tot abans de fe el cim i així sentir-me més realitzat. 
Una estona més tard arribo dalt i descobreixo amb primera persona el per què d'aquest nom, el pla de la calma, i quina calma. 
Minuts més tard arriba en Rob, amb una "pajara" de collons, i just després en Jordi.
Mentres disfrutem del paisatge, fem unes fotos i mengem unes barretes. Queden 45km de tornada i la pujada de la Roca a Sant Bartomeu. 
El camí de tornada és fa molt ràpit, menys els últims km de pujada, les cames ja estan una mica castigades i hem de fer l'ultim esforç.
De baixada a casa, ellaçem amb la única trialera del dia per acabar de rematar.


Resum:       
                                                        
 5.30 h                14.7 km/h                90.20 km                2337 +                143 RC


















dimecres, 8 de desembre del 2010

BURRIAC XTREM - ORRIENCA 2010

Dimecres 8. 
Fa uns dies que  hem vaig trobar amb un company de btt, en Toni, al gym.  Em va estar explicant que en una de les seves sortides, havien trobat unes marques d'una cursa, i que havien estat seguint. Em va explicar la zona i que el recorregut era espectacular. 
Corriols nous per la zona i jo encara no s'havia  quins eren, doncs cap allà que i vaig. Preguntant, m'entero que són marques d'una cursa a peu. La Burriac Xtrem. 
Busco informació, aconsegueixo el track ,  repaso una mica amb el meu amic Google Earth,  elimino parts impossible per a la btt, i per postres, uneixo el track amb la última cursa de la Orrienca, on no vaig poder ser-hi.

Una ruta seguida per un track, se sap que sol se lenta, i que en més de una ocasió  hauràs de fer mitja volta. 


Doncs bé, a les 8 en Jordi Piules i jo anem cap a Cabrils, pugem per l'interior de la Mútua, on un cop a dalt comença la nostre aventura. 
Creuem una cadena, corriol ràpit cap a baix, fins a trobar uns regarots que ens fan baixar de la bici. 
Al km 10, primer error, i és que de baixada i per un lloc desconegut és difícil mirar el Gps. Res, tornem enrera i continuem per un altre corriol, creuem una cadena, passem per una caseta, on ens portarà al km15 al pitjor lloc d'aquesta ruta. Una puja del 15% amb un regarot que casi pots posar els peus paral·lels. Anem fent, tot és nou per nosaltres i tot i els errors, estem disfrutant com a nens.
Passem per la Font d'en Quico, FOnt del Roure, fem unes rampes considerables però que amb tacte és poden fer.
Al km17 ens fem un embolic, no sabem per on tirar, els camins estan molt junts em de recolar un parell de vegades.  Finalment aconseguim retornar  al track.  Fem uns trams més i arribem a la pista. Aquí és un la Xtrem continua per un camí, que per mi no el veig practicable. Aixi que tornem per la pista al punt d'inici per començar a fer l'altre sector. La Orrienca.
Fent un parell de corriols, passem per davant la Mútua, vaigem fins a la pista i entrem pels tobogans. Arribem prop de Clarà. Pujadeta 10% i cap a Orrius.  Corriol fins al cami del Bell Racó. Orrius de nou, pujada a Sant Bartomeu, mitja del 10%.
Creuem la carretera, Gr-92, on llirem per iniciar un corriol llarg llarg fins a la Roca del Vallès. Passem a prop de la pedra de l'elefant, fins arribar a la roca de les orenetes. Haig de dir que desde que hem passat pel Gr fins a la roca de les orenetes no hem tocat casi bé pista. 
Bé, seguim que queda poc. pugem a la Font de Sant Bartomeu, trialera del Dòlmens de pujada, i un nou corriol de baixada, que en un parell d'ocasions haig de posar peu a terra. En fi, ens queda pista fins a la plaça Vizcaya, però no abans d'un parell de rampes del 15%. 
De retorn a casa, direcció Vilassar per fer l'últim corriol del dia.

 
Molt dura, però és pot millorar el temps i la Vel. mitja, ja que seguir un track et fa perdre molt de temps però per altra part et fa, o m'ajuda a descobrir nous corriols.
 
Resum:       

 
Burriac Xtrem 
                                                        
 2.03h              9.40 km/h                19.51km                 882 +                  124 RC
 
Orrienca 2010
                                                        
  3.20h              12.7 km/h                42.35km                1261 +                135 RC

TOTAL:

   5.20h              11 km/h                61.86km                    2143+                129 RC





CANVI DE XIP

Doncs si, dilluns dia 6.  Avui no tinc companyia per sortir amb bici, aixì que decideixo anar a fer una volta, però... aquest cop amb un altre xip.
Fa uns dies que a les últimes sortides hem vaig sentin com que vaig perdent forces, ja no sóc el mateix de fa uns mesos i les cames ja no hem responen com abans. 
Avui, he pres la dedició que haig de intercalar sortides "machaques" amb sortides de control, a nivell de cardio.
Surto de casa a les 8, la temperatura és agradable, però els núvols son desafiants. Començo per la primera pujada direcció Can Boquet, amb un ritme de pulsacions entre el 60 -70%. Sort que no em trobo amb cap biker, perquè em passaria sense problemes. Decideixo fer pista de pujada, enllaçant amb corriols de baixada... però, en el km 20 és posa a ploure, no duc impermeable i haig de marxar cap a casa.

Però, això ja és un inici.  Crec que és una altre manera de disfrutar una sortida, i a més amb un objectius final que espero doni el seu resultat.



Dimarts 7.  Avui si!  són les 10 i fa calor, així que decideixo sortir una estona amb la mateixa filosofia que ahir, mantenint les pulsacions a un 60-70%. 
Inicio la ruta a Sant Mateu. Vaig a buscar la ruta de l'esquirol. Enllaço un parell de corriols fins a trobar la trialera del punts blanc. Pista fins a Vallromanes, pujo fins al Cros, sempre controlant les sensacions, sense passar el límit que m'he proposat. 
Corriol  cap a Teià, per pujar la pista  fins a Can Gurgui. Corriol de l'ovni i baixada guapa guapa de la última trinxa, fins a la pista. De nou sóc a can Gurgui, cornisa i cap amunt. Sant mateu, Vietnam. Roca d'en Toni. Corriol. Pista, corriol de " la de la moto". Corriol dels tobogans. Pujada per pista, Mútua i baixada a Cabrils per corriol.


Resum:       
                                                        
 3.25h              13.6 km/h                46.74km                1500 +                129 RC

Personalment crec que és mes difícil controlar el teu Rc. durant un entreno, que no anar de qualsevol manera, sense pensar amb les conseqüències que això pot causar


BIKEGORGUINA 2010

Diumenge 5. Avui dos Piules ( En Jordi i en  Rafa) i jo, ens dirigim a fer l'última cursa de l'any. Anem a la 5 edició de la Bikegorguina, primera per mi. Setmanes abans en Rafa ens havia comentat que l'any passat havia estat força bé, una d'aquestes amb molts corriols, i és que la zona su val.., amb poc esforç ens va conven-se.
La temperatura ha estat el millor del dia, esperavem molt de fred, i ens hem trobat amb uns 5-6ºC positius. Anem a buscar el dorsal, preparem les bicis i cap a la sortida.
Pocs minuts passades les 9, es dona el tret de sortida. En Jordi i jo agafem ritme, però com a totes les curses, ja en tenim una cinquantena per davant.
La primera part del recorregut ha sigut la mes rapida, la zona es espectacular, semblava la fageda d'en Jordà, tot boscos, ple de fulles al terra, i un "falso llano" enganyós, que ens feia anar a tot drap sense pensar en les conseqüències. Es tanca el bucle tornan a Vallgorguina on es separa la curta de la llarga. Aquí en Rafa decideix fer la curta, no deu ser el seu dia.
Els de la llarga anem cap a l'altre bassant de la muntanys. La zona del Corredor, no és menys que l'anterior, el entorn és espectacular, però jo, personalment, ja em començo a cansar de tanta pista. He pecat als primers km. En un dels controls, un nano em diu que soc el 20, però poc a poc vaig perdent forces, no disfruto del circuit i començo a pusar pegues per tot... és el moment on decideixo baixar el ritme e intentar arribar a meta com sigui. Els desnivells són molt durs, canvis constants, rampot, pla, rampot, és un trencacames i així fins al final. El terreny és molt humit i la roda no corre com m'agradaria. Els km finals se'm fan molt durs. Ens regalen un 2 km i més de 200 metre positiu, que en l'estat que estava, per mi ja era molt. 

Arribo a meta després de 40 km i 1300 mts de desnivell, amb 2hr 30m, posició 28. All'a m'espera en Rafa dient que no tenia bones sensacions i que havia fet la curta. Uns minuts més tard arriba en Jordi, amb tanta poca il·lusió com jo. Recollim el mallot, botifarra i cap a casa.

No se, tinc la sensació que ha estat una cursa molt rara, se'm estan acaban les forces i potser no ho vull reconèixer...

diumenge, 28 de novembre del 2010

THE PUPES DAY

Que quedi ben clar des de un principi que no intento enfotrem de tu, però crec que avui sens dubte ha estat el teu dia, i aquesta crònica et va dedicada.
Diumenge 8  del matí, quedem  en Rob, en Jordi Pupitas i jo, al poli de Premià de Mar. Quan jo arribo, en Rob ja hi és, esperem 5 minuts i apareix en Pupis amb una cara no gaire per anar amb bici. Ens comenta que ahir es va comprar uns pantalons nous, $$$$, i que aquest matí la dona li diu. Penses sortir així?que vols dir?diu ell, Doncs que tens un forat al cul i no és el de sempre. 
Amb filosofia en  Pupis  es canvia ràpid per no fer tart, però... ostres, la roda està punxada, no ho entenc si només hi porto 15 parxes, la canvia i surt de casa pensant que si punxa, els seus companys ja li deixaran una.
Comencem la ruta cap a Teià,  volem anar a fer les trialeres de fa uns dies aprop de la Font de Mercè. Passem la zona d'Alella, anem per pista del Gr. En el km10 comença el primer corriol, anem ràpit, estem disfrutant i nomes acabem de començar. Però l'enllaç del primer corriol amb el següent, sobre el km12, en una pista molt pedregosa i amb una pendent de més del 10%, en Pupis, baixant a tot gas, es fot una nata de cal Deu, fa una tombarella, és rossega una mica pel terra, i quant semblava que ja paraba, torna a agafar velocitat i sense que se li puguin desenganxar les cales, torna a fer una altre voltareta ell i la bici. Per sort no és res greu, varies contusions per tot el cos i un fort cop a la esquena.  
Tornem a la marxa passat uns minuts, però aquest cop en Pupis ja no vol corre tant. 
Després de més corriols i pujades de més del 20%, arribem a Vallromanes. Mentres fem una barreta en Pupis és dona conta de que ha punxat i ha de canviar la camara.  En rob li deixa una,  treu les eines, i ... ostres,  he trencat el mobil! diu en Pupis, degut a la caiguda d'abans.
En un atac de rabia ens comenta que ens abandona que ja en te prou, però no se com el combensem i seguieix.
Anem direcció al corriol de la Roca Foradada, comencem a tot gas i ens en mica en mica ens separem d'en Jordi, en mig del corriol, en Rob i jo parem i el truquem sense resposta. Al cap de uns minuts arriba amb cara de cromo i ens diu que s'ha tornat a fotre una nata, que la roda del davant no se que, que no és el seu dia, que tot és una merda i que se'n vol anar. 
Jo l'enredo per seguir, que volem anar a fer la baixada de la cursa de la setmana passada, La Prehistòrica. 
Fem una mica de pista per petar la xerrada. Un cop a Sant Bartomeu, creuem la carretera i comencem a baixar a tope, és un no parar, vaig recordant les trasades de la setmana passada intentar millorar-ho. Al arribar casi a la Roca, en Rob i jo ens parem, ens Jordi no ve, que estrany...passen uns minuts i sona el telèfon. Ei! on sou?, crec que m'he perdut! estic baixant per un lloc molt empedregat i no el recordo de haver-ho fet la setmana passada! diu en Pupis amb un to de...això no hem pot passar tot en un dia!!! Li dono unes indicacions i ens trobem. 
Estem al km35, ara hem de pujar per l'altre basant, per anar per corriols fins al "Jabali de Oro". Fem un tram del Gr, Sant Bartomeu, Mútua, i baixada per corriol cap a Cabrils.
Tot i el mal dia que ha passat, en Jordi ens despedeix amb un sonriure de orella a orella. I és que és un gran persona, collonut i de vegades desafortunat.
Des de aquí et vull dir que estic  encantat de haver-t'ha conegut,  i de poder compartir amb tu aquesta afició que tant ens agrada i que casi sempre ens resulta molt gratificant.


Resum:       
                                                        
 4.03h rodades                14.8 km/h                59.77km                1700 +                144 RC
 5.30h total 

LA PREHISTÓRICA 2010

21 de Novembre. Un any més vaig a aquesta mítica cursa de la Roca del Vallés.  
Quedem a les 7 del matí amb  tres  membres dels Piules i  jo.  A la Roca he quedat amb el Najo, ell encara no tenia dorsal i vol anar dels primers per veure si te sort i queda algun.
Quina  és la sorpresa,  doncs que un cop allà,  la gent que no  ha pagat  per anticipat, és a dir, no és preferent, aconsegueix els dorsals amb una rapides mai vist, en canvi la gent que fa dies que hem pagat per Internet, ens fan fer una cua de collons, fins tal punt que la sortida s'ha de retresar. 
Un cop obtenim el dorsal , correns cap el cotxe, ens hem de canviar, muntar la bici i corra de nou cap el punt de sortida, on en un principi creia que ja seriem dels últims. Faig tot el possible per posar-me dels primers ja que amb tanta gent, en els primers corriols, és poden formar uns taps que ni ho explico. Uns minuts més tart del previst, donen el tret de sortida. Apreto ven fort i hem poso en el grup dels primers, el ritme és molt alt i dubto que el pugui aguantar molta estona però el circuit no és molt complicat, no hi han pujades molt fortes. Al creuar Santa Agnès de Malanyanes, comensa una pista que és pot fer a molt bon ritme. No he perdut moltes posicions, però tampoc en guanyo, tinc gent aprop, però si apreto, després hem pot pasar factura. Els que van davant estan a un altre nivell que el meu, aixì que aguanto les pulsacions i no baixo el ritme. 
Fins el km15 no comencen els primers corriols, pel meu gust no gaires, però esperem que aviat arribi algu millor. Arribem a Sant Bartomeu i comença lo bo. Ara toca baixar, em fet més de la mitat de la cursa i tot és pista, aquets any no m'agrada gens, però amb la baixada que bé, enllaçant la rutes dels dòlmens, la Pedra de la Oreneta,  tota la baixada de tubogans, trams tècnics però que és fan amb facilitat i amb molta velocitat, fan que arribi al final de la cursa amb  una altre cara. 
Han sigut 38 km, dels quals 20 han estat per pista. Entenc que vulguin estirar tota la cantitat de bikers que hi havien a la sortida, però crec que no fan falta tans km per aconseguir-ho. En edicions anteriors hi habian molt més corriols, però la meitat final de la cursa ha esta impressionant. 





He arribat amb 1.54h posició 16 amb una mitja de casi 20 km/h




Resum:       
                                                        
 1.54 h                19.8 km/h                38 km                855 +                168 RC

dijous, 18 de novembre del 2010

TEIALADA 2010

Diumenge 14, Desprès de  uns  dies d'inactivitat, degut al naixement de la meva filla Nora, em presento a Teià junt amb el Jordi Piules, per fer la pedalada popular de Teià. 
La sortida és  a les 9h del Parc de Can Godó, on allà em trobo amb amics i coneguts. Ens posem al inici del grup, juntament amb el Marc i el Najo. 
Donen  la sortida, tram controlat, baixada per la riera, fem uns trams urbans, pugem de nou la riera fins al Parc, on aquí el policia ens deixa via lliure... he començat molt fort i les pulsacions van a tope, vaig dels primers junt amb el Marc, avui el veig molt fort i no el puc seguir.
Direcció al Cementiri em passen uns quants... vaig fent, però noto que vaig per sobre de les meves limitacions, més de 175 pm i no baixo.
Passem pel Tenis,  creuem  per sota el pont de la Autopista,  on  trobem la primera pujada forta per davant del  CIM.  Venen uns  corriols desconeguts per mi fins a les caves  Roura, on  hi ha el primer avituallament ... No perdo posicions però  tampoc en guanyo. Ara toca una pujada per les vinyes on l'any passat ja treia la llengua, i enguany la faig bastant còmoda. Un cop a dalt corriol de baixada de nou al poble, un del control hem diu que vaig el 12, no puc apretar, però intento mantenir el ritme, arribaré perjudicat però crec que aguantaré el km  que queden.
Passem per Can Munt, pugem pel coll de Can Gurgui, cornisa, ruta de l'esquirol... Ermita de Sant Mateu, punt més alt de la cursa, corriol de baixada, font de Sant Mateu, i 2on avituallament, Can Riera. Ara toca baixada, és un tram de pista, que ens porta a un corriol que enllaça amb la V, direcció a Can Gurgui, tirem pista avall, corriol que ens porta a l'altre pista, baixada a Vallromanes. Creuem la Riera i aquí ve el meu patiment, dedueixo que ens faran passar per la Roca Foradada, un corriol espectacular i frondós,  però que s'ha de suar per arribar per aquest cantó, ja que és puja per unes rampes superior al 20%. Porto estona que ho estic donant tot i aquí necessito posar el peu a terra i tirar uns metres de la bici, en aquesta pujada em passa en Jordi Piules, dient que ja no pot més... intento posar-me a roda però em va deixant mica en mica, el tinc aprop durant tot el tram que queda fins al final, on entrem casi agafats de les mans.
Un cop passat el calvari, arriba la part més divertida de la cursa, però degut al meu cansament no l'acabo de disfrutar del tot. 
Un cop a la pista, les cintes del recorregut ens porten fins a Can Boquet. Aquí entrem pel Vietnam, on en una de les pujades haig de tornar a empènyer la bici. Queden pocs km, crec que poques pujades, faig crits d'ànims, i vaig treien forces de no se on. 
Anem direcció a la baixada del Mirador, però per sorpresa meva ens fan trencar a l'esquerra, corriol de baixada, descontrolat per les poques forces que em quedaven. Un cop acabat el corriol, pista a dalt, direcció Turó d'en Baldiri, pujada de més del 15%, no puc més, i la baixada  que queda fins al poble és de molta pendent i no et deixa relaxar-te fins l'ultim moment. 
Un cop al poble últim esforç fins a meta, on entro juntament amb el Jordi Piules, amb 2.35h, posició 15 i 16 respectivament.
Felicito al Marc, amb un temps extraordinari de 2.23h, 4 posició. I ànims pel Najo que va tingué que abandonar per problemes mecànics.
Felicito també a la Organització, per la duresa del recorregut, pel marcat de tres recorreguts segons el nivell, pels avituallaments amb cava inclòs,  per la boti, i tot per tan sols 6 euros.




Resum:       
                                                        
 2.35 h                14.7 km/h                38 km                1420 +                171 RC

dilluns, 1 de novembre del 2010

DE VEGADES, SI ET DEIXES PORTAR, DESCOBREIX GRANS LLOCS

Dilluns, dia festiu.  Doncs si, s'ha d'aprofitar  per fer una sortida. I quina sortida.  Avui he quedat de nou amb el Jordi, dels Piules, però aquesta vegada no anem sols, ens acompanya en Rob, amic d'en Jordi i membre també dels Piules. 
Comencem... Anem cap a la Creu de Can Boquet per diferents corriols on comencem a escalfar les cames. Entrem per el "Vietnam" enllacem per la "V". Can Gurgui i Ovni. De moment això s'esta animat però el millor estar per venir. Arribem al 4 camins, corriol i pista. Creuem la carretera de font de Cera. Anem fent un bon tros per pista (Gr-92). Començo a dubtar si això de  deixar-me guiar  em portarà  a bon lloc, que equivocat que estava... 
Estem per Martorelles, un bosc que no hi havia passat mai però que de segur que no serà l'últim. agafem un seguit de 3 corriol, tupits, verds, ràpids, tècnics, uf... quin orgasme...
Arribem a la pista i haig de parar per felicitar a aquest parell de bikers que m'acaven de fer sentir com mai. 
Passem per la font de la Mercè, rampot i cap amunt. Passat la font de Can Gurri, entrem a la esquerr per un altre corriol inacabable que ens portarà fins a Can Corbera. Parem a fer una barreta a Vallromanes. Per dins del poble, busquem la pista que ens portarà, desprès de unes fortes pujades, als corriols que hi han aprop de la Roca Foradada. Anem fent fins a la pista del pitch&putt. Estem a Can Nadal. Anem fisn a la trialera de pujada, anomenada "la de la puerta verde". Quin fart de patir... estem a la pista de nou, corriol d'enllaç pista de Cèllecs.  
Entrem a l'esquerra, per un corriol típic de totes les curse dels volants. A tot drap i cap a baix. Passem per la pedra de la Oreneta, on fem el corriol de pujada... Puff, sempre l'havia fet de baixada i ara se perquè. Es pot fer casi tot menys en un parell de trams, on possem peu a terra i tirem de la bici. Passem per la zona dels dòlmens, el camí empedrat, Sant Bartomeu. Barreta i seguim... Fem un petit corriol del Gr-92, creuem pista i baixada a Orrius. Carreguem aigua, i de nou amunt per la pista que va a la Mútua. Com que no en tenim prou, fem les últimes baixades per corriols a tot gas fins a Cabrils, on agafem aire per arribar a casa. Això si, abans en Jordi, ha de canviar la seva super lleugera càmara que li dura dos telediaris.

 

Resum:       
                                                        
 4.51 h                13.2 km/h                64.18 km                2110 +                135 RC 




UP AND DOWN

Avui és dissabte, i com no, sortideta amb la btt. Quedo amb el Jordi, dels Piules, i anem cap a Teià. Tenim pensada una ruta on majoritàriament passarem per pista i enllaçarem amb algun que altre corriol. La idea és fer força desnivell i no perdre molt de temps. Pugem per la Molassa. Quan estem apunt de fer el primer corriol, sona el telèfon, és en Najo, s'apunta una estona amb nosaltres i després al cap de poc marxarà. L'esperem 5 minuts i comencem el corriol fins als 4 camins. Anem direcció a Alella, girem a l'esquerra i pista dels tobogans cap a baix. un cop a baix, tornem a pujar fins a la pista, per ara anar per una trialera fins a Vallromanes. Pista cap amunt. Estem de nou als 4 camins i girem a la esquerra, corriol de baixada fins a la pista que pugem fins a Can Gurgui, quin parell de rampots!!! Creuem pista i baixem a Teià per la trialera de les fustes. Ei!, que no parem! bé, el Najo si que te coses que fer, però nosaltres tornem a pujar, cornisa, mirador i cap a la dreta a fer la cadira del Bisbe, Ups! Ara trialeres de baixada que ja va bé, fins a buscar el finsl de la "V". Pugem a per Sant Salvador, Creu de Can Boquet, i pista a baix. Girem a l'esquerra per pujar per la font del Tirol. Dolmen i baixada, anem a buscar la pista que ens portarà al començament de la llarga pujada de Can Maimó. 
Ara en trobem a Can Nadal, pista fins a la plaça "Vizcaya", baixem a Orrius per corriol, pugem pista cap a la Mútua, però abans d'arribar, a la esquerra fem un corriol cap a Orrius. Creuem el poble i a buscar el super Corriol. Estem al camí del Bell Racó, on ens espera la última i no més fàcil pujada fins al 
"Jabalí de Oro". Un cop a dalt agafem Gr-92 fins a Sant Bartomeu, pista fins al Dolmen, on adornem una mica la ruta per corriols fins arribar a casa...




Resum:       
                                                        
 5.08 h                13.8 km/h                70.82 km                2438 +                142 RC 


 

diumenge, 24 d’octubre del 2010

COSTELLADA A LA MUNTANYA


Dissabte, avui he quedat amb un parell dels Piules, en Jordi i en Rob, uns bons bikers i millors persones. 
Avui comencem la ruta per Cabrils, per la pista interior a la Mútua.  Volem fer part de la Prehistòrica i arribar fins al Dragon Khan. Per allargar una mica més la ruta, anem a Orrius, adornant una mica passant per " la de la moto" que enllaça amb las "esses", Un cop a Orrious, cap amunt, corriol de pujada que ens deixa a la plaça "Vizcaya". Baixem una mica, gir a la dreta, corriol petit, amunt per pista direcció a Céllecs. En una de les curves, trialera de les guapes, part de la prehistòrica. Després de una estona de disfrutar com a nens... PATAPAM!!!!  sentim un aaaaaaa!!!!, en Rob i jo donem mitja volta... és en Jordi, que s'ha fotut una nata, entre el constipat que porta i la patacada a la costella, ens haurà de deixar més endavant.
Passem per la  Oreneta,  i  enseguida corriol a mà dreta.  Fins a Sant Bartomeu. Aquí en Jordi, amb una cara de... no puc més... ens deixa. En Rob i jo creuem la carretera i seguim per diferents corriols fins a arribar a la Roca, a travessem la c-1415. Ara toca pujar fins a Can Forns, on seguim per corriols. Un cop passat la BV-5103, entrem per la dreta a un corriol que ens portara fins a la Torre  del Moro. Una barreta i seguim... Intento trobar una trialera que ens deixa a Can Bordoi, però després de varios intents, anem a parar a la pista, pugem un tros i comencem el Dragon Khan. Per mi, una de les més guapes de la zona. 
Arribem a Dosrius, on dubtem de quin camí agafem per arribar  ràpid a casa, ja que s'esta fent una mica tard.  Malauradament  agafem la més curta però la més dura,  intento improvitzar i pujar per  una pista que mai avia  passat, li diuen la "Inhumana", i ara ho entenc, en menys de 2 km, casi 200 metres de desnivell, amb una pendent mitja del 9% on en trams o soperaves sense problemes. El primer tram, el fem a peu, és curt però inclos caminan costa de pujar. Em passo amb el plat petit fins casi arribar a la urbanització Sant Carles. Un cop a dalt, agafem pista anem fen trams del al Gr-92, per adornar una mica la tornada a casa. Sant Bartomeu, Dolmen, girem esquerra per agafem l'últim corriol que ens deixa a Vilassar de Dalt, i ara si, a casa.






Resum:       

                                                        
             4.58 h                13 km/h                69 km                2012 +                144 RC 

diumenge, 17 d’octubre del 2010

ELS 4 FANTÀSTICS


Doncs si, diumenge ens reunim després de molts dies, els 4 fantàstics (Pasku, Marc, Najo i Jordi). Sortim de Teià pensant que seria una sortida pistera, doncs no. En Marc pren la iniciativa i decideix baixar pel corriol de la Trinxa fins a Vallromanes. Agafem un parell de rampes a buscar el corriol que passa prop de la Roca Foradada. Agafem la pista que ens porta a la Creu de Can Boquet. Anem direcció la mútua, i trenquem per la trialera que hi ha just davant una casa abandonada. Disfrutem força tots junts menys l'ultim tram on sens fa impossible pujar amb la bici i l'hem de fer a peu. Enllacem aquesta amb un corriol que se li podria anomenar "la de la moto", ja que algun dia un porc va decidir deixar-la allà. Baixem pels tubugans, pugem de nou, per agafar pista i baixar a Dosrius a reomplir les botelles i menjar una barreta. 
Agafem camí del Bell Reco, fins al final, on agafem pista amunt, on posem a prova les cames. Arribem al "Jabalí de oro" senderillo fins a Can Forns. Ara, carregats d'adrenalina, agafem la baixada fins a la roca amb totes les nostres ganes. Fem uns corriols de la prehistòrica i agafem pista per pujar fins a Sant Bartomeu. Seguim cap a la Roca d'en Toni. Sant Mateu. I baixem cornisa. Per acabar, al creuament de Can Gurgui, entrem per la Trialera que ens durà al final de la ruta. Teià.



Resum:       
                                                        
 3.42 h                15 km/h                56km                1651+                135 RC 

TRINCAHISTÒRICA

Dissabte, 8 del matí. Ens ajuntem al poliesportiu  de Premià de Mar, en Jordi del Piules i jo. Comencem a tira direcció a Teià m'entres li explico la ruta que he estat dissenyant durant la setmana. Pot ser dura, però plena de corriols i rampes trencacames. Enfilem la riera de Teià fins al 4 camins. Aquí comencem a baixar per un corriol que vam fer la setmana passada a la Trinxa. Rapit i divertit. Pista i cap amunt, un parell de rampes fortes i esquerra per un petit corriol que ens porta de nou a la pista que va a Can Gurgui. Entrem per la "V" a buscar la trialera del punts blancs. Pista cap a baix, esquerra, rampa forta i entrem al corriol del final de la Trinxa. Com es nota la poca aglomeració de bikers per aquests tipus de corriols. Agafem velocitat i després d'un puja i baixa molt intens, arribem a Vallromanes. Pista cap amunt, passat el Pitch&Putt, gir a l'esquerra per pujar una bona estona per Can Maimó...que fàcil es fa pujar en bici m'entres converses amb un company...un cop a dalt, corriol a l'esquerra per agafar de baixada la pista que ens porta fins a Can Nadal.  Entrem per la trialera de la porta verda, de pujada és fa molt dura, i em de posar varies vegades el peu a terra degut a la cantitat de fang dels últims dies. L'últim tram se'm disparen les pulsacions i arribem a la pista on agafem aire. Ara pugem direcció a Céllecs. Corriol típic fins a Sant Bartomeu, on ens creuem amb la "machin" de la Carol, una màquina baixant trialeres.  Ara toca baixar  per  la  " batidora", anomenada així per la cantitat de pedres que t'escupen fora de la direcció que vols anar. Anem disfrutant d'un seguit de corriols ( de la Prehistòrica) fins a la Roca. Creuem la c -1415 i tirem a munt, aquest corriol ens dur fins a Can Forns. Fem un tros de pista direcció al "Jabalí de Oro" on en Jordi m'ensenya un corriol a l'esquerra que ens deixa just a la carretera.  La creuem i entrem per pista, però no gaire perquè baixem per una trialera on disfrutem molt al principi però que més tard haurem de saltar uns quants arbres per seguir el nostre camí. Arribem a la pista del Bell Reco, amunt a buscar el super corriol, que ens portara fins a Orrius. Un cop a dalt, anem a buscar, ara si, l'últim corriol de pujada. Arribem a la pista, direcció a la Mútua, corriol a la dreta cap a Cabrils. Camí del mig i cap a casa que ja anem tard. 





Resum:       
                                                        
 4.46 h                12 km/h                59km                1996+                138 RC         

dimarts, 12 d’octubre del 2010

LA TRINXA 2010


Diumenge 6.30 del matí, sona el despertador. Durant tota la nit i com era de esperar, esta plovent. Miro  el Meteocat i unes petites esperances de que la tempesta marxa cap al Nord. M'entres esmorzo miro el 3/24 i observo les destrosses que ha causat la pluja durant la nit. En fi, que hi farem, avui toca mollar-nos, enfangar-nos i com no, disfrutar d'un dia més de BTT.
Vaig a Teià a buscar el Pasku i en Najo, ells no tenen gaires esperances de poder fer la sortida, ja que al arribar a Vallromanes ens cau en petit xàfec. Anem fins a la zona esportiva i ja començo a notar els primers  nervis, sento la música, companys fent ja els primers escalfament i proves amb les seves bicis. Crec que avui pot ser un gran dia.
Ens preparem i anem cap al punt de sortida. ja hi ha força gent i li comento al Pasku de posar-nos ven endavant,  ja que per megafonia ens avisen de que el recorregut esta força perillós degut a la cantitat de fang acumulat i de que tinguem molta precaució. Aconsegueixo posar-me entre els 60 primers, ells és queden més enrere i em diuen que tiri jo sol.  
9.10, donen el tret de sortida,  i com a tot arreu, surten companys de tots cantons impedint que  sigui una sortida ordenada. Tots redera el cotxe de la policia fins a arribar poc abans del Golf de Vallromanes, ara si, comença en serio, pista cap a munt, a munt, i més amunt. Començo a apretar i aconseguir separar-me de la majoria i sense que els de davant marxin molt lluny.  Vaig a tope, estic a 85% i no puc baixar, estic passant a molta gent i això em motiva més. Arriba la primera trialera, molta pedra suelta, en un moment, animat per la adrenalina, haig de posar el peu a terra, i pensar en no fer-me mal. Em passen uns quants, però el meu fort son les pujades i penso que ja els agafaré. Travessem la carretera Font de Cera, agafem el Gr-92 i tot seguit gir a l'esquerra per agafar un corriol que ens porta de nou a la pista. Ara cap amunt, però de nou entrem per un corriol, on estan el quatre camins, a la esquerra. molt divertit i rapit. De nou a la pista, la que puja fins a Can Gurgui, un parell de rampes dures i de nou un corriol petit que enllaça a l'altre pista. Primer avituallament, on només afluixo per agafar un tros de plàtan. Ara anem a buscar la "V", i d'aquí enllacem per una trialera que m'encanta, jo li dic la dels punts blancs, però aquest cop haig d'anar posant en algun gir, el peu a terra, ja que esta enfangada a més no poder. De nou pista, aquí la opció de curta o llarga. Els de la llarga em de encara una pujada molt forta, que agafo amb empenta però en les primeres pedres em rellisca la roda i haig de posar peu a terra. Veig a un parell més amunt, i començo a apretar de nou fins que abans de Cal Senyor, el passo. A la Roca d'en Toni miro enrere i ja els tinc distanciats de mi. Agafo velocitat, recupero pulsacions, ara toca entra pel corriol del Gr, però només un tram. Fins la pista que puja a Cellecs. Creia que ara pujaríem, però no, de nou a cap a baix. Corriol petit, pista, i corriol llarg, emocionant per les patinades en cada curva i per la cantitat d'aigua que hi ha. Ens porta a la porta verda. Aprop de la urbanització Can Nadal. Aquí m'ha agafat en Jordi, company del Piules i un company amb ganes de conèixer. Pugem junts per Can Maimó, però quant em donc conta ja le deixat enrere.  Decideixo seguir el meu ritme. Paso pel segon avituallament on aquí no em paro, ve baixada i recupero forces. Arribem a la pista del pitch&putt. Pista amunt, gir a la dreta i més pujada. Agafem corriol a la dreta, on ens ajuntem els de la llarga i la curta, perdo una mica de temps intentant convença a la gent de que em deixi passar. Tot aquest tram és una passada però potser millor sense tanta gent, ja que és difícil posar dos bicis una al cantó de l'altre. Aquest corriol en porta al poble, però abans queda la última rampa, on m'haig de carregar la bici al ombro perquè esta impossible pel fang. Un cop a dalt, baixadeta i arribada a meta. Miro el temps, 2:05h, crec que força bé. Agafo aire i estiro. Mentres veig que en Pasku i en Najo ja avien arribat. Han abandonat, un per la patilla de canvi i l'altre pel cable. Quina mala sort!, però amb tan de fang no m'estranya.


Resum:       
                                                        
 2.05 h            15 km/h            31km            1200+            170 RC          Posició 44








diumenge, 3 d’octubre del 2010

ELS ROSSINYOLS

Diumenge, 8 del matí a Teià. Per diferents motius, en Najo i en Marc, no poden venir. Sortim  en Pasku i jo. Riera amunt, avui farem camí rodador ja que ell arrossega unes molèsties al genoll que ja comencen a durar massa. 
Pugem fins al  desviament que va a Can Gurgui. Aquí baixem fins a la pista que puja a Sant Salvador. Ara cap a Cabrils, per pujar per el camí interior a la Mútua. On cop a dalt, cap a la gossera d'Argentona. Agafem un tros de carretera i de nou pujada fins a la urbanització Sant Carles. Agafem els primers corriols, on direcció a la Roca del Vallés, ens invadeix una plaga de bolets, la majoria per mi desconeguts. En Pasku, gran aficionat al tema, és va parant de tant en tant per recollir-ne uns anomenats Rossinyols. Doncs vale.?¿?¿. Arribem a la Roca, barreta i cap a munt. Petit corriol per anar a buscar la pista que ens porta fins a Sant Bartomeu. Allà en Pasku em comenta que ja porta estona que li fa mal al genoll, així que decideix marxar. Jo vaig fins a Orrius per un corriol i aquí torno a agafar la pista fins al cap de munt de la Mútua. Torno direcció Sant Bartomeu, em desvio a la esquerra direcció Vilanova. Aquí agafo un corriol molt divertit que em deixa a una porta verda,  a Can Nadal. Ara toca pujar per Can Maimó, crec que la més dura del dia. Arribo a dalt no em queda gaire aigua i decideixo tornar cap a la Roca d'en Toni i cap a casa.


 Distància : 63.60 km              Temps : 4:27 h              Ascens + : 1.800 m

dijous, 30 de setembre del 2010

29S VAGA GENERAL

Avui tenia els plans fets, volia anar a la feina, trobar un grapat de piquets i tornar cap a cas. Doncs bé, aquest han durat el que a mi l'entrepà. Així que desprès d'esmorzar, a treballar una mica. Dic una mica perquè no treballava ningú, així que desprès de dinar, com que sóc un noi molt aficient, tinc feina abançada, i el meu jefe és molt enrollat, he pogut marxar cap a casa. 
A les 5 de la tarda estic  preparat, pujo cap  a Can Boquet on he  quedat amb el Pasku,  ell feia una estona  que ja hi era...  Ens ajuntem i decidim la ruta.  Comencem a fer un tros del Vietnam al reves, per agafar un pedral que arriba fins al final de la "V". Agafem aquesta de pujada, trenquem trialera a la dreta anomenada la dels punts blancs. Ens deixa a la pista que fins al golf. Baixada a vall fins una mica abans de Can Maimó, on hi ha una cadena a la dreta, aquí  comença un corriol que el vam conèixer a la "trinxa" de l'any passat. A mi m'agrada força, ja que és un corriol molt frondós, amb unes pujades que no et pots despistar gaire, si no vols posar el peu a terra. Ens deixa  a la riera de Vallromanes.  Ara pista amunt  fins el  tot cros, on aquí el Pasku em diu que ja en te prou. Vull recordar que surt de una lesió i que encara arrastra una mica. Doncs bé, decideixo acompanyar-lo fins a Teià però baixem pel corriol que et deixa a la molassa. Ens
separem a casa el seus pares. Vaig a buscar la riera i enfilo de nou cap a munt. Em queda una estona de llum i pujo la cornisa fletxat.  Un cop a dalt baixo pel corriol que porta a la Cadira del Bisbe, pista i cap a casa.



 Distància : 29.82 km 
 Temps  :  2:18h
 Ascens + : 974 m