Tot va començar l'any passat. En Pasku i en Marc, dos amics de tota la vida, és proposaven fer aquest repte. Jo, fins fa poc menys d'un mes, ho veia una bogeria, algu inalcansable per mi.
M'explicaven les seves experiencies viscudes, les seves sensacions en estat limit, però a mi no em deia pasa res.
No se com em vaigf anar ficant en el tema sense tenir gaire clar les meves possibilitats.
Gràcies a en Cristian, d'Independentbike Torelló, vaig aconseguir un planing d'entreno que molts haureu pogut llegir. Haig de dir que la seva ajuda a estat fonamental. Eren constants les trucades i xerrades que tenim, que si les repeticions, que si no podia fer tantes hores, que las series per muntanya no se que... en fin, crec que per ell vaig ser un calvari però si llegeixes aquestes linies, vull que sapigues que has estat un gran pilarper mi, i que t'agrairé sempre el teu suport. Moltes gràcies.
En fin, em trobem el dia 24 a Vielha. En Jordi, en Pasku amb la familia i jo amb la dona i la peque.
Estic nervios, però ho porto controlat. Passejada pel poble, montar bici, briffing, sopar i cap al llit, que demà sona el despertador a les 3.30.
Ha arribat el dia. Que ràpit passa tot. Mesos d'entreno per el dia de avui, tinc un nus a l'estomac i haig de menjar tot el que pugui.
Al menjador no parla ningú, tothom amb la seva pel·licula. Intento menjar alguna cosa però aquestes hores no en tinc pas de gana.
En preparem i anem cap a la oficina de la Pedals on es donarà la sortida a les 5 en punt.
Ja hi som, estic fotut en un dels petes mes importants de la meva vida, sento que diuen Un minut!!! enganxo les botes, ens piquem de mans amb en Jordi i en Pasku i ens desitgem sort.
Que comenci l'espectacle!!!! Tothom surt com si es tractes de una cursa de 40 km. Anem un tros pel poble però rapid ens enfilem per uns rampots, on el terreny és mig suelto, no si veu res gràcies a la meva merda de frontal. Les cames es calenten enseguida amb aquelles pujades. Serà que ens preparen de bon començament pel que ha de venir.
Arribem per pista a la carretera, poc abans de l'entrada del túnel. En Jordi i jo anem junts, i així ho tenim pensat fer durant tota la cursa.
Dintre del túnel agafem roda d'uns més ràpits que nosaltres.
Un cop fora del túnel, baixada per carretera fins que un Mosso ens desvia a l'esquerra per entrar per pista. Bastant pedregosa, rellisca que dona gust.
Anem febnt vora el riu, passem pels pobles de Forcat, Vinyal i Ginast direcció a Vilaller, aqui està el primer avituallamiento de la ruta i on no és necesari firmar.
Iniciemt el segundo puerto de la jornada, Coll de Serreres. Son 4Km. amb un 8% de mitja. És de bon fer i en Jordi i jo no apretem. Tenim molt per endavant i la filosofia a de ser la mateixa.
Baixem per un tram tècnic, on hem de fer força tros a peu. Aquí crec que on en Jordi es cau i per el conta. Perdem uns minuts però ja tornem a estar en carrera tot i que ens han passat uns 10 bikers, un dells la Nuria Lauco.
Ens fan baixar per unes escales totalment molles i perilloses. Ho fem a peu per no arriesgar.
Anem de pujada a Iran. És asfalt i es fa ver, 4km suaus fins l'últim km que puja una mica més. Adelantem a la Nuria i algún més. Passem per davant de Can Joanot on recordo la meva estancia l'any 2007 amb el Pasku. .
Coronem el coll de Sant Salvador. Direcció a Gotarta, on tenim el segon avituallamen. Firmo i veig que en Pasku ja està a 20 min. Aquest any està molt fort. Omplim bidons mentres pasa la Nuria Lauca que ja no la veurem fins el final.
Descens de 4Km fins a Malpàs i carretera fins a Castellars. 3er port del dia. El Coll de Sas, 6km dels quals 3 són molt durs que no baixen del 10%. Les cames estan a tope i porto un ritme que no em fan patir. En Jordi és aprop i crec que ho portem força bé.
Baixada cap a les Esglésies. Control de pas i firma. Estem a les portes del segon port més dur de la Pedals. El Coll de Permir i el Coll de l'Oli. Pista pedregosa durísima que supera el 14%, no es pot agafar un bon ritme i costa molt que passin els km.
Un cop dalt el Coll de Pemir, comença el de l'Oli, on s'ha de fer un bon tros a per, saltejant roques i pedres. Aquí en Jordi pateig molt de la Clavicula fisurada dies abans a la Transcatalunya i fa que l'esperi en cada roc per ajudar-lo amb el pes de la bici. L'espera del meu amic em fa descansar i gaudir de l'entorn. Crec que no podia pendrem aquesta primera Non Stop d'una millor manera.
Per fi arribem al Coll d'Oli, ara toca una baixada complicadissima i que en la seva major part farem a peu.
Un cop a baix carretera direcció a La Torre de Capdella. 4art avituallament amb dinar. Descansemt per afrontar el mitic port de la Pedals. El Coll del Triador. 12 km i 900 md+ .
En Jordi ja fa estona que esta tocat, porta una pajara de collons. Em diu que tiri, que fagi sol l'altre mitat de la ruta que mesta retresant. Jo no li vull fer cas. Però passat els primers km del Triador, veig que porta un ritme molt vaig i decideixo marxar per la meva conta. Amb el seu consentiment esclar.
Començo el port amb molt bones sensacions, però mica en mica, amb la calor i els ja més de 100km em fant possar a lloc. Vaig agafant uns cuants cadavers pel cami. Miro enrera i diviso el Jordi bastant avall. Definitivament s'ha quedat i hauré de rodar sol el que hem queda de cursa.
Les forces es van perden, però la concentrasió i la motivició les tinc pels núvols. Se que quant arribi a dalt portaré uns 120 km, 4500 md+, em quedarà una baixada i arribada a Espot, referencia que em va dunar en Pasku. - Si arribes bé a Espot d'espres ja està tot fet-
I el més gran. Si arribo a Espot em retorbaré amb la Montse i la Nora. Aixó és el que de devor em donava forces per afrontar el Coll, per afrontar les ja 120 km, per afrontar tot el que se'm posses per davant. Les avia fet patir molt durant els últims mesos i ara no ho podia deixar estar. Tenia que arribar com fos i demostrar, a elles, a mi o a qui fos que tot l'esforça anteriro valia la pena.
Un cop al avituallametn dalt el Triador, menganxo amb un noi, Marc, que em serviar de roda fins als km finals.
Despres de coronar el Triador, venen11 km de que puja i baixa que acaben al Coll de la Portella. Sostre de la Pedals amb 2268 m de altitut. En aquest trams et dones conta realment de per què aquesta ruta, sigui Non Stop o per etapes, és tant gran.
Ara toca un gran descens per la pista d'esqui de Espot, on recopero forces fins a un desvio, zona nova d'aquesta pedals, un tram tècnic de 3 km força macos que et deixen disfrutar amb el fang i les branques.
Un cop al control de Espot em trobo amb la meva familia. Amb el cansament no em donc conta a primera vista del que porten possat. I és que tant ella (la Montse) com la Irina (dona d'en Pasku) i les dos peques Nora i Jan, porten unes samarretes de suport. Us ho prometo que em van caure les llàgrimes. No puc descriure les sensacions i energies que això em va donar, però us asseguro que gràcies a elles vaig tenir les forces necessaries per continuar endavant.
Em despedeixo d'elles amb les llagrimes als ulls i els i dic que m'esperin a Vielha que aixó ho acobo per collons. Sortim en Marc i jo direcció a Estais. Passem per una pista pedregosa que em farà veure que el que em queda no serà pas fàcil tot i la ilusió que hi duc. Arribat a Son, iniciemt el Camí del Calvari, un corriol precios, de lo millor de la Pedals.
Estem a la c-28, cami de la Bonaigua. Queden un tram per mi força dur fins a Alós D'Isil. En Marc està més for i em porta a remolc. Ens agafen un grup de 6 bikers de Castelló, seguirem junts fins a Montgarri.
Arribat al control portem 176Km., la meta està cada vega més aprop. Queda la pujada a Montgarri. Sembla mentira però en Marc i jo impossem un ritme molt alt que farà que els de Catelló es quedin enrera. Més tart pago la novata i em comencen a fer figues les cames. Els últims km a Montgarri son més durs i jo no puc seguir el ritme d'en Marc. Passen el de Castelló menys un que va com jo. Ens ajuntem a Montgarri, firma i seguim. En Marc i els de Castelló van per davnt meu, però abans d'arribar al Pla de Beret, passo a un d'ells que ja no el veure fins a meta.
EL descens del parquing de Beret a Artiesel faig sol, bé, he tingut temps d'encendre per primera vegada a amb tota la ruta el Mp3, busco la canço més canyera i baixo a tope, sembla mentira que encara tingui forces i pugui baixar d'aquella manera. Tinc tantes ganes d'arribar que baixo com mai he baixat, em menjo les pedres, salto les arrels, la improdencia és màxima i no la controlo.
A Arties hi ha un Control sorpresa, firmo i segueixo a tot drap. Paso per Betrén, uns carrers de Vielha, pont de fusta i.....
Finisher!!!!!!!!!
La dona, la peque, en Pasku la Irina tots m'aplaudeixen i jo sonric fins a dia d'avui de orella a orella per haver pogut acabar una cosa que fins feia poc creia que només estava a l'abast de pocs.
Han estat 218 km i 6500m de desnivell positiu amb poc més de 16 hores.
