Aprofitant que tenia festa el dimarts i la setmana passada havia sigut tant nefasta respecte a les hores perdudes, doncs vaig aprofitar per fer una tirada llargueta, bé, unes 4 hores.
Comencem de bon mati, a les 9 porto, per primera vegada, a la peque a la guarde. I la veritat que al marxar, vaig tenir una mala sensació, no se, com d'abandonar-la... dec ser un paranoic...
Poc més de les 9 ja estic canviat i en marxa direcció Teià. Inicio el primer port, bé, direm portet, la cornisa.
Baixo cap a Vallromanes. Segon portet des de Can Nadal fins a l'antena de Céllecs, deu n'hi do com pica les últimes rampes. crec que vaig veure al Gps un 25%.
Agafo aire i per fer més amena la ruta, agafo un corriol bastant llarg que em portarà a la Roca. Aquí torno amunt per pista, creu la carretera de Sant Bartomeu i baixada per corriol cap a Orrius.
Des de Orrius, pujo per la pista llarga fins a la mútua. Aquí agafo una altre corriol que em deixa a Cabrils. On ja amb casi 40 km agafo la pujada de la mútua amb un bon ritme.
Un cop a dalt. Direcció a Sant Mateu. Paro a la font per carregar aigua i agafo un corriol que em deixa a la trialera de la "V".
Aquesta em deixa a Can Gurgui. Giro a la dreta, per pista, fins agafar una altre corriol que em porta a Vallromanes. On ja encaro l'ultim portet, des de Vallromanes fins a la barana de fusta dalt de la cornisa.
Pista cap a vall i cap a casa. Amb el temps just per una dutxa i de nou a la guarde a buscar la Nora, que segur que ja m'espera amb aquell somriure que tan la caracterista.
Vale, ja ho se!... em cau la baba... i que hi voleu fer?
Resum:
4.10 h 16.3 km/h 68 km 2115 + 144 ppm
VOLTA AL MONTSENY
La zona, el Montseny, un espai natural digne d'admirar, comparable amb altres espais amb molt més nom, i es que a vegades, les coses més properes son les que hi donem menys importància i menys valor del que realment tenen.
L'espai pel que passava la ruta, em transmetia tant... que em va fer viure-la d'una altre manera. Tot i la seva duresa, ja sigui per les pujades continues de mes de 900 md+ o pel terreny trencat d'altres, l'entorn pel qual transcorria la ruta, va fer que no ho patíssim tant.
Dissabte 30 va ser el dia. A les 6.30 quedem a premià, en Jordi, en Rob, en Pasku i jo. Amb les bicis carregades al cotxe, agafem direcció a Canoves. Aquí comença la ruta.
Passades les 7.30, amb les bicis preparades, comencem a rodar direcció al primer port del dia, el Pla de la Calma. Crec que puc posar port amb majúscula però ho deixaré per més tard, no sé (que si sé), que pot venir d'algun més llarg-dur.
Tenim per davant 12 km de pujada continua i 950 md+. En ROb, en Pasku i en Jordi, s'ho agafen a bon ritme. Jo em quedo una mica més enredera, ja que amb fred, acostumo a portar les pulsacions al màxim i només acabem de començar.
Un cop a dalt, disfrotem de les vistes i cap a Coll Formic. On agafem una bona baixada molt llarga, que ens durà al poble de Montseny. Aquí reomplim els bidons i iniciem el següent port.
Aquest no te menys que l'anterior. 12 km i 800 md+. És de bon fer, amb vistes espectaculars, racons inhòspits, Amb dos paraules, naturalesa pura.
En Pasku i en Jordi en un tram on era impossible pujar sobre la bici |
Més endavant haurem de baixar de les bicis per fer un tram a peu. Poc després, arribem a una carretera que va direcció a Santa Fe.
L'agafem amunt, però només uns metres on
ens desviem a l'esquerra per agafar una pista de puja i baixa.
Després de veure uns quants salts d'aigua, ens fa agafar set i parem a la Font del Prat. Ens donem conta que no anem gaire bé de temps, portem unes 4 hores i 47 km, poc menys de la meitat i ja tenim 2000 md+ acumulat a les cames. Ens queden uns altre 1600 i 57 km. El terreny no és del tot rodador, al menys pel que estem acostomats i encara a de venir el pitjor.
Fem un altre tram de pujada que ens tornarà a la carretera que havíem deixat anteriorment. Passem per davant de "El Convento". Carretera a vall. Cap a Santa Fe del Montseny.
Ara si, ara bé la mare de les mares que les va parir a les pujades. El track ens indica que em de pujar al Turo de l'Home per la Font de Passavets.
Els números ho diuen tot, 3.32 km, 444 md+, Inclinació màxima 22%, Inclinació mitja 13.2%.
En Rob i jo a pocs metres de coronar el Turo de l'Home |
Haig de dir que fa poques hores, llegint pels foros, me enterat que aquesta zona és part del parc natural i queda prohibida la entrada amb btt. Doncs bé... PER QUÈ NO POSEU UN GUARDA A L'INICI D'AQUESTA PUJADA QUE HEM PROHIBEIXI L'ENTRADA I AIXÍ M'ESTALVIO EL CALVARI!!!... que no home!!! que tot i el patiment a estat força bé, hem fet les nostres bromes i tot mentres pujarem. La cara d'en Jordi després d'aquelles rampes ja no era la mateixa, i això a donat de que parlar...
Vistes des del Turo de l'Home |
Primer tram de carretera, després per pista (on truquem a les dones indicant el nostre retard) i finalment un espectacular corriol pel Gr-5, fins al poble del Montseny.
Un cop de nou al Montseny decidim tornar per carretera a Cànoves, no per ganes, no per forces, sinó per no fer emprenyar més a les dones, les nostres dones que tant aguanten, que tant sacrifiquen, que tanta paciència tenen.. des d'aquí dono a cada una d'elles les mil gràcies per deixar-nos disfrutar i per que no, patir d'aquest esport que tant ens omple i gratifica.
Del camí de tornada que dir, un desastre... trenca tot el que anteriorment aviem disfrutat. 30 km per carretera, una mitja de 30km/h, vent en contra, cotxes impacients...les forces s'esgoten quant un no disfruta...això és el que a mi hem va passar. S'hem va fer atern. La pujada de Cardedeu fins a Cànoves interminable. I això que deu ser casi pla.
En fi, em queda aquest gust agre-dolç d'una ruta que podia haver estat impressionant. Em pregunto com deu ser arribar al Pla de la Calma, per segona vegada, amb menys de 100 km i 3600 md+. Espero haviat poder donar jo la resposta.
Resum:
7.20 h 15 km/h (pel tram de carretera que si no...) 112 km 3100 + 145 ppm
Joder, la mare que la va parir ben parida a la pujada fins al Turó de l'Home! Doncs a mi em sembla que els números (tot i ser brutals) no reflexen realment la duresa de l'ascensió. El tipus de terreny (pedres soltes de tots els tamanys tota l'estona) sumat a l'altíssim desnivell continuat (el meu contakm no deixava de marcar dígits al voltant del 20%) van fer-ho molt dur. També suma que ja portavem bastanta canya (mes de 2000m de desnivell acumulat) i que les meves cames aquest dissabte no estaven fines... A sobre la part final fins les antenes del Turó de l'Homes, fent quasi escalada caminant i arrossegant la bici ens acabava de rematar. Quina cara volies que portés!? jejej Ara entenc pq no hi deixen circular amb btt per aquell cami... jejej
ResponElimina2670 m de desnivell en 55 km.... cagate lorito. Si extrapolem aquest desnievell als 230 km de la Pedals de Foc sortirien 11.165 m de desnivell !!! Sort que "només" seràn 6000... jeje
Pel que fa al global de la ruta, aquesta era una passada. Llàstima que no sabiem el tipus de terreny i la duresa real que ens trobariem, cosa que va fer que no anèssim ben preparats de temps i de barretes per menjar, perque aquesta ruta s'hauria d'haver completat. Es mereix que hi tornem properament a fer-la sencera! o i tant que la farem...
Per cert, merci Jordi per les currades que et fots preparant les rutes. Sé que porta molta feina i mals de caps buscar informació i preparar els tracks pel gps. Ens veiem!!!
Si es que tenim uns homes que no ens els mereixem. Sempre pensant en les seves dones!!!!!
ResponElimina