Comencem el dilluns fent la meva primera prova d'esforç, crec que amb uns resultats més que satisfactoris.
Dimarts 1.30 a 65-70% spinning
Dimecres 1.30 a 65-70% spinning
Divendres 1h a 65-70% spining
Dissabte 2h 65-70% passeig maritim (amb companyia d'en Pasku)
Diumenge 30.
Ai.... diumenge...diumenge!!! Que difícil que resulta portar una setmana completa, "a raja tabla"...
Avui la sortida ens portarà a la Creu de Rúpit.
Sortim en Pasku, en Jordi i Jo, des de Teià. Enfilem la cornisa... anem xerrant dels proxims reptes que volem fer... la Transmaresme... el primer d'ells.
Tenim la sort que passa aprop de casa i decidim provar un dels trams
Passat la mútua decidim provar un dels únics corriols que crec que és faran a la cursa. Ens toca rodar si, però una trialera no ens farà pas mal.
Ens porta a Argentona i d'aquí, pujem cap a Can Bruguera. Amb les rampes que hi han, és molt difícil mantenir les pulsacions que toquen, però que i farem.
Arribem a la Creu de Rúpit, on el GPS humano, en Jordi Piules, decideix agafar les regnes i portar-nos cap casa per un camí on, a priori, ell coneixia.
Anem baixant per una pista plena de fang més no poder, per tal de confirmar si anem pel bon camí, en Jordi diu que té una referencia d'un pou de glaç que segons ell està amagat...jaja i ja... (ver foto).
Amb tot això, un cop trovat aquest lloc tant amagat, decidim fer una barreta mentres observem com es va desinflant la roda del nostre xerpa. En Pasku ens comunica que te presa. A fet una aposta amb la dona, i pot ser que la perdi si arriba tart. En Jordi es dona presa i ens diu que no ens preocupem, que estem aprop i que arribem a temps.
Un cop a Canyamars, el GPS perd covetura i dubte cap a on anar...
- Ei!!!...crida en Jordi... és per aquí!!!és tot baixada!!!ja veureu...
Dit això, pulsacions a tot drap, amb unes rampes del 15%...
- Tranquils, a 600 metres ve baixada a la dreta
Seguim pujant, sense trobar la dreta, però... al cap d'uns metres més, en Jordi, amb una bona orientació, troba un corriol que encara que no el coneix, veu que fa baixada i cap a vall... algún lloc arribarà.
La veritat és que el corriol era molt divertit, llastima que en un dels trams amb més branques, és sent un...
- creeeeec, i un ooooooo
Ostia, en Pasku a trencat... bé, se'l a petat..., bé, s'ha donat un cop als..... en fi ja m'enteneu.
Unes rialles i seguim la ruta... Trobem pista, seguim per bon camí segons en Jordi, però tot és un seguit de rieres, fang, sorra de platja...
No se si en Jordi s'esta preparant per un altre repte diferent al nostre...
- Jordi? que vols fer la TITAN?
Arribem a Argentona, a tot gas a buscar el camí del mig.
Envoltat de cotxes, amb la ràbia que això em dona, arribem a casa a l'hora.
Resum:
NOTA: jordi !!! estas NOMINADO
Però si al final va sortir bé la tornada! Vam tornar per on jo volia, però no recordava massa bé algun dels trams. La idea era tornar pel camí del mig pq en Pasku no s'hagués d'ensabonar les mans, però intentant evitar tocar asfalt, sobre tot entre Canyamars, Dosrius i Argentona. Els trams de sorra de riera eren una mal menor. Va! Que al final vas aprendre algun cami i trialera nous!
ResponElimina