Poc abans de les 6, arriba en Najo i en Jordi, carreguem les bicis i cap a Navarcles. Poca conversa al cotxe, estem concentrats?no ho ser, pero jo ja tenia els meus primers simtomes de nerviosisme. Durant el cami, una trucada, en Marc, un gran amic, que lamento que no i fos, em diu unes paraules que no oblido durant bona part de la cursa... ESTAS FORT, NO DEIXIS DE PEDALAR, NO DEIXIS DE PEDALAR!!!. Això m'anima, però fins que torno a sentir com plou en algun tram, pero res important.
Arribem a Navarcles cap a les 7. Fot un fred que pela, 9º, i uns nuvols que fan por. Anem a buscar els dorsals i fem un cafe amb llet. Tornem al cotxe i jo ja estic totalment inmers a la cursa. Estic nervios pero no ho comento. Estic preparat i ja havia preguntat on era el punt de sortida per ser dels primers i no trovar cap tap.
Osssstia!!!, sento que diu en Jordi... tinc la roda punxada, la he cambiat i aquesta no imfla...
Em poso dels nervis, però no ho demostro, son menys cuart i això esta apunt de començar. Per sort, ens diu molt honestament que marxem, que ja s'espavila a trobar una altre càmara i que ja farà la cursa pel seu comte.
En Najo i jo ens afanyem a arribar com abans a la cua. Veig un fotiment de gent, però a prop de l'inici i a un petit carrer que crec que podem trobar d'arribar . Aixi és, estem aprop de la sortida però encara tenim uns 200 o 300 per davant. Amb tot això, truca en Jordi,l'altre, dient que el dorsal el te al cotxe i no te les claus. En Najo corre a donar-li i casi no surt a l'hora.
8:02, comença la cursa, donem un parell de voltes pel poble i comença a tirar tothom com si fos una cursa de 40km. Al cap de poc ja no veig al Najo, i decideixo imposar un ritme que tard o d'hora em podria passar factura, però tinc molta gent davant i no vull trobar-me taps.
Al cap d'uns km, tothom està on li toca, el grup ja està estirat i ara queda la guerra d'un mateix, em concentro amb les pulsacions, tinc 110km per davant i no vull esforçar al màxim. Em mantenc a unes 150-160 durant una bona estona.
És un trencacames, pujades, baixades,però a és pot fer a un bon ritme. Miro el Gps i porto una mitxa de 17km/h, m'estic menjant el km i no m'entero, em sento molt bé. Arribo al segon avituallament on agafo un grup de 2 nois, amb maillots del Doctore, porten un molt bon ritme, els segueixo. Els perdo a les baixades i els reenganxo a les pujades.
Arribo a l'ultim avituallament i sento que em diuen que vaig el 117, em sento força bé, cap molèstia, augmento el ritme a 170. Queda poc i vusl arribar dels 100 primers.
Amb tot això parlo amb un que em diu que en l'ultim tram hi ha un parell de pujades que tindrem que apretar les dents. Per sort és una pujada d'un km poc més, on passo a un parell. Segueixo el meu ritme una estona sol, no veig a ningú més i el meu propòsit s'en va a norris. Veig el Gps em queda molt poc, ja estic a menys de 10 km i no porto ni 6h. Venen unes baixades molt trencades, amb molta pedra suelta que m'acaba de destrossar les mans i braços. Decideixo no arriesgar i arribar abans de les 6h.
Arribo amb un temps de 5:42, posició 107, amb una mitxa de 19km/h, i una alegria que no mi cap al cos.
Truco a la dona, i al Marc, ella sorpresa de que ja hagués arribat i ell em diu que ja m'ho deia, que confii més amb les meves possibilitats. Potser ja és hora de fer-ho.
En Najo arriba una hora més tard. Estic content per ell, ja que no havia tingut molt de temps per preparar-sa i està fent una evolució impressionant.
I de l'altre Jordi, que dir, doncs que va sortir a les 9h, va enganxar tots els taps, que és un paio collonut i molt feliç que no s'estressa per res. M' haure de fixar mes amb aquest noi a veure si se'm enganxa alguna cosa.
En fi, un gran dia de BTT i una gran companyia. Desitjo que la pròxima en siguem més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada