dimarts, 22 de novembre del 2011

L'ORRIENCA 2011

Una més al sac, i aquesta de les bones... L'any passat no hi vaig poder-hi ser. Totes les opinions/cròniques sobre la cursa eren positives,  parlaven meravelles, que si molts corriols, que molt dura, bona organització...que patatim i patatam, jo no hi podia faltar.

Durant la setmana havia estat plovent. Dissabte tot el dia, i els pronòstics pel dia de la cursa era també de pluja. Ja que la setmana passada, a Sant Celoni, em vaig quedar de fang fins a les orelles, no seria res de nou si o tornava a fer,(en el fons crec que això és el que més ens agrada). 

Diumenge volíem anar fins a Orrius amb bici però degut a les previsions era una mica arriscat. Doncs cap a Orrius amb cotxe, això si, aquest cop érem tres, i és que en aquesta ocasió ens acompanyava en Rob, que últimament s'està dedicant més a curses de muntanya.

Bé, al tema. La cursa que teníem per endavant era d'uns 46 km amb 1600 md+, casi res. Amb el terrenys enfangat podia ser molt dura, i així va ser.

La sortida era a les 9.30, tard en comparació amb altres però com ho vaig agrair de bon matí. 

Sortim puntuals, passem per uns carrers per dins el poble i comença la primera pujada. Una de poc més d'un km i amb rampes mínimes del 10%... si volien trencar el grup o van aconseguir. Aquí ja vaig notar que no gaudiria del tot, ja que estrenava cadena i no estava del tot ajustada (no ho feu mai!).

Arribat a dalt, pista a tot gas. Més endavant girem de nou cap a baix, direcció  a Orrius, entrem per un corriol ràpid i fàcil. De nou pista i corriol amunt. Igual que la setmana passada, el plat petit no vol treballar i la cadena em queda travada, fet que em fa parar i deixar passar a un grapat de bikers, uns d'ells en Jordi que el tenia a prop. 

Amb plat mitjà aconsegueixo arribar de nou a la pista, intento recuperar pulsacions però el ritme de la cursa m'ho impedeix. 

Un cop arribat a l'alçada de la Mútua, girem per un corriol que feia temps que no el hi passava. Estava enfangat, les pedres humides indicaven la seva perillositat i els reguerots et feien posar el dos peus a terra i la bici pel mig. Un corriol molt guapo que acaba amb pujada una pista, on metres amunt tornem a entrar al bosc direcció Mordor (és com nosaltres li diem a aquesta trialera que va direcció Burriac), però per sorpresa deixem la direcció principal i trenquem per una corriol a mà esquerra.

Seguim baixant, posant el cinc sentit, fins a Clar, i aquí pista amunt fins a Orrius. Aquest tram se'm va fer molt dur pel fangueig i per la manca del plat petit. No volia mirar les pulsacions però feia estona que estava per sobre el 90% i això podia passar factura.

De nou a Orrius, al creuar la carretera em trobo amb uns quants Ciclopatas que estan seguint la cursa, em donant ànims i segueixo endavant, m'espera un corriol on en un parell de trams haig de pujar corrent, més impossible amb el plat.

De baixada al Camí del Bell Racó, em diuen que vaig el 51, no està malament amb l'ho atrencat que vaig a les pujades però podia estar millor. Uns kms més endavant hi ha la separació de les dos curses, i us asseguro que vaig estar a punt de anar per la curta. Portava uns 20 kms i estava fos.

Seguint el camí, ens fan pujar per pista, com no enfangada fins a l'alçada del "Jabalí de Oro". Aquí coincideixo amb el Jordi. Fem un tros junts, parem un moment a posar oli, però la cosa no millora, ell també te problemes però crec que el platillo si que li funciona. 

Fem uns corriols i trobem l'avituallament, agafo forces i seguim. Estic patint però m'ho estic passant força bé.

Em recupero en el següent tram on és un seguit de senders de la zona de la Roca del Vallès. 

Arribat a Sant Bartomeu ens fan tirar cap a baix, seguim amb corriols fins el tercer avituallament. 31 kms, en queden 15.

A partir d'aquí ja és btt en estat pur. Pujades enfangadíssimes on encara baixen els torrents plens d'aigua, bassals de mig metro que ja dona igual si passo pel mig o per fora, baixades sobre llits d'aigua i pedres humides. Tot això fins a la pedra de la Oreneta, un cop allà semblava que seria pista, si, era pista però collons quines rampes, trams de més del 15%, on ja podem imaginar que no ho vaig poder fer sobre la bici, en algun cop que intentava posar plat petit - CLACK!!!, la cadena quedava travada i ja no hi havia manera d'agafar embranzida. Anava perdent alguna posició i inclús vaig compartir el últims kms amb en Rob, en Jordi s'avia quedat més enrere amb síndromes de rampes. I no va ser l'únic. 

A meitat d'aquestes pujades, l'últim avituallament, reposem un minut i seguim. Queda un tram dur però curt fins on agafem un el corriol del Gr, creuem la pista i ara si, baixo a tot gas sabent que és l'últim.

Arribat a la pista que em porta a meta, espero un moment per entrar junt amb el Rob, però al veure que no ve, i que ja m'han passat un parell, tiro cap a meta on amb poc més d'un minut arriba ell.

Esperem uns 10 minuts que arriba el Jordi amb cara de pocs amics, i la veritat és que els 3 i crec que la resta a patit més del que pensava.

39   3:39:36   Jordi Alberch 
41   3:40:06   Rob Lunn
54   3:47:07   Jordi Sanchez


Felicito a l'organització amb un 10. Les indicacions perfectes, els avituallaments plens de tot. La gent animant en tot moment. El circuit a l'alçada de les perspectives. Possiblement la cursa mes dura (per mi) de la zona... ja era hora... gràcies!!!


Les dades:

http://connect.garmin.com/activity/130286289#

1 comentari:

  1. amb temps de 3:39....molt fàcil no deuria ser:) ehh a reposar una mica que no pareu osti!!!

    ResponElimina