dilluns, 24 de setembre del 2012

100 x 100 TONDO

La 100 x 100 TONDO és un memorial a aquest gran ciclista, fent passar la marcha per on ell solia entrenar.

Ens vem ajuntar una gran colla....Arnau, Cucu, Eloi, Cristian Vidal, Koki, Pro, Xevi, Agusti, Jordi S i un servidor.

La marcha surt de St. Joan les Fonts, passant per Castellfollit de la Roca, Besalú, Banyoles, St. Pau, Olot, Camprodon, Setcases i Vallter.

Passats uns minuts de les 9 del matí, es dona la sortida. Intentem anar tota la colla junts, però aviat ens anem separant. Jo intento agafar-los però a la que ve una baixada els perdo.

El ritme, tot i ser una memorial, és molt alt. Anem amb un grup a una mitja de 36, i els kms van passant volant.

El recorregut és enganyós. És una mena de puja i baixa trencacames que tart a d'hora anirà passant factura.

Arribant al primer port, engancho amb en Jordi S. Com era d'esperar no a pogut aguantar el ritme dels pros. I és que estan a un nivell molt alt.

Arribem al primer AV. Mieres. Amb un ambientillo del bo. Tot de gent animant i un grup de timbalers i tot.

Ens rejuntem una estona amb la grupeta, però aviat tots al seu lloc.


Direcció a Olot, es separen les dues opcions, llarga i curta. Nosaltres seguim els 5 junts. (Arnau, Eloi, Cristian, Jordi i jo).

Toca pujar Capsacosta. Els tres primers ens van deixant mica en mica. En Jordi i jo tenim una altre historia. Avui em sento bé i intento apretar. Vaig passant un bon grapat i en Jordi es va quedant enrera.
Als tres maquis els tinc a 100 metros però aquesta distància la mantenim fins al AV.

Aquí ens trobem amb en Cucu. Ens reagrupem, i mentres uns fan el burro...en Jordi i jo decidim anar tirant. Si ve baixada segur que ens agafant ràpit i si toca pujar també...jaja

Coincidim amb uns companys de Vilassar (TRIBIKE). És una parella. I dubto de qui està més fort, si ell o ella. Deu n'hi do com pedalant els dos.

Direcció a Camprodon poso la directa. Inicio un grup d'uns 10. En Jordi el tinc a roda. Em comenta que afluixi, que queda molt.

Durant una estona li faig cas. Però les cames estan fresques i em volen demostrar que estan més bé del que el meu cap pensa.

Mica en mica anem passant grupets. Alguns agafen roda i d'altres no.

Per sort el company del TRIBIKE, es posa al cantó . I junts anem fent fins a Setcases a un gran ritme.

En Jordi a quedat despenjat, però jo a la meva que quan abans acabi millor.

Li comento al company si para al AV. Em diu que no i seguim ja a encarar el QUE de la marcha.

Però...passat un km del AV....PLACK!!!! sento un soroll com si hagués rebentat de cop. Miro la roda i no esta punxada però uns metres endavant la roda del radera em queda bloquejada. És el meu final.

Amb molta mala fortuna, em quedo a les portes del millor de la marcha. El peculiar i dur port de Vallter.

He trencat un raid i no se si algo dels rodaments sense saber ni com. Minuts més tart passen els altres Independents. En Cristian, com sempre, s'atura interesanse per la meva situació. Malauradament em confirma el que em temia. No té solució. Haig d'abandonar.

De camí al AV, veig passar en Jordi, li dic que plego. La seva cara ho diu tot. I jo començo a pensar en el que hagués pogut passar. Pel que m'han dit la puja a Vallter és molt dura però les meves sensacions i sobretot el meu cap em feia pensar que acabaria força content. Petat però satisfet del plantejament de tota la marcha.

Ara, la espera al AV, mentres els organitzadors decidien com tornava a Sant Joan, ha sigut un "cachondeo".

La gent anava pujant amb unes cares que feian dubtar al mes obtimiste. Molts paraven i començaven a estirar. Altres ja ni s'ho plantejaven. Alguns més valents pujavent i al cap d'una estona ja recolaven i tornaven al AV. Un d'ells en Vidal, que gràcies als seus dèbils bessons...jiji...em va fer passar el meu estat d'inputència... a una constant rialles de les bones. Quin paio!!!! Gràcies crack!!!




dimarts, 11 de setembre del 2012

COSTA BRAVA BTT EXTREM



Aquest Diumenge s'ha disputat la 1ª Costa Brava Extrem. Organitzada per Freebike de Blanes.
Una cursa de llarga distància. 90 km i poc més de 2500md+.

Ens plantem a Blanes en Jordi i jo. Allà ens trobem als 3 incansables Independents. Arnau Cristian i Eloi.

QUE SE METE PACO!!!


Esperant el moment de la sortida, i fen un cop d'ull al voltant. Et dones conta del nivell que hi ha. Roberto Heras, Cristian Collado (ESTEVE), Ever, Salamero, Portilla (equip OKI-ORBEA),algun pro de Tomas Bellès, Ribosa (MONTBIKE), Pruna, Marti, (C.C.ARENYS DE MUNT). Ja ni dir els nostres dos cracks....Cristian i Arnau (INDEPENDENT BIKE TORELLÓ)

El Top 20 estarà més que disputat...la resta...a fer el millor que poguem.

Es dona la sortida amb uns minuts de retard. Fins la primera meitat, uns 40 km, el ritme és de boixos. El traçat no te dificultat i és molt rodador. 

Arribem al AV abans d'encarar la pujada de Cadiretes amb poc menys de 2 hores. Una mitja de 20km/h i el pols un pel alt.

Comparteixo bona part del circuit amb en Carlos Castro (TOMAS DOMINGO). La pujada és dura i el sol apreta de valent.  Em baixat una mica el ritme, per força més que res. En Carlos em diu que no apretem. Que amb aquest ritme ja agafarem algun "cadaver"...i així és. Mica en mica anem passant algun company.
Algun intenta agafar roda però aviat el deixem. 

Un cop a dalt. Toca fer una bona baixada. Un pastel pel meu gust. Fota baixada, amb regarots i tot sec com una mala cosa. Porto els neumàtic molt inflats i en cada curva em fot un avis...fins que PATAPAAAAM!!! nata al canto.

Perdo en Carlos...ràpit m'aixeco i pujo sobre la bici, però metres més endavant veig que tinc girada la direcció. 

Penso...cony PARA!!! TANTA PRESA TENS!!!

Intento forçar i poso el tema a lloc. Toca recuperar i ho donc tot per donar de nou, caça al Carlos i a un company que se li ha ajuntat.

De nou toca pujar. Dos pepinos de collons...un d'ells poso peu a terra. Les forces escassegen i començo a pensar en si el ritme de l'inici era més alt del que podia portar.

Després de força estona, una altre AV, recupero uns segons i seguim. Arribem a Sant Pere del Bosc. On en Carlos em torna a treure uns metres. El puta se'n va després de fer-li de llebre tota la cursa.

Ara toca, pel meu gust, la millor part de la cursa. Tot i l'ho cansat que estic, intento treuren't la part positiva.

Sembla mentida però els últims 10 km no passen. Queden un 200 metres de desnivell i els anem recuperant mica en mica. Tot per corriol, sota bosc, baixada entretinguda i pepino cap a dalt. 

Finalment veig l'arc entre els arbres. Faig l'últim esforç però el meu company ja ha arribat a poc més d'un minut.

He petit més del que volia però he disfrutat d'un nou mati de BTT.

Han estat 90 km a casi 17 km/h. 5:20 min. Posició final 42e.

Felicitar de nou a l'Arnau i en Cristian. 11e i 12e classificats. Amb 4:37 min. 
L'Eloi 22e i en Jordi 80e.

Costa Brava a la saca i fins l'any que ve..."que sarna con gusto no pica....però perjudica".....JAJA