dissabte, 28 de maig del 2011

TENIA QUE SER UN GRAN DIA... RECUPERAT AVIAT ROB

Després de la última setmana amb tantes hores i km, vaig afrontar la següent amb molt de relax, potser massa si, però sabent el que teníem planejat pel diumenge, ja m'aniria bé...

Diumenge 22:

La sortida s'inicia a les 7 a Premià. Tenim per endavant 165 km i més de 4700 md+, casi res.

A can Boquet en reajuntem, en Rob, en Jordi, en Pasku i un sevidor. Anem fent a bon ritme fins a Cànoves, tot i que es nota una certa prudència am el pedaleix.

El primer port arriba al km 29, com no, el ja comentat pujada al Pla de la Calma. Menys de 12 km amb 926 md+. Jo, seguint amb la meva prudència, em mantenc per redera el meus companys, porten un ritme un  pel per sobre del meu umbral, i el que toca avui no és pas posar-nos al límit.

Un cop dalt, barreta i baixada cap a Aiguafreda. km 50, de nou pujada cap al Pla, segon port de 14 km amb 933 md+. Aquest port, ens deixa rodar més bé que l'anterior.

Ens trobem dalt del Pla per segona vegada. Ara toca baixar per l'altre bassant, cap al Montseny. Un cop al Montseny, amb 76 km i 2800 md+, decidim para a una terrassa d'un bar i fer una botifarra amb pa amb tomàquet. 

Recuperades les forces, i després de arreglar una punxada d'en Jordi, iniciem el tercer port, Pugem per carretera, (ja que sinó la ruta l'allargaríem més) direcció al Turo de l'Home, 9.60km amb 709 md+. No pugem fins d'alt, ja que a la cota 1200 tenim el trencall per anar cap a Sant Celoni. En aquest tram, la roda d'en Jordi começa a donar pel sa..., 

Un cop reagrupats a dalt, comencem un tram del Gr-5 fins a St. Celoni. Ja portem 104 km i 3600 md+, però la roda d'en Jordi no acaba de talonar i ens fa passar una esrona, al menys bastant graciosa, a una benzinera, on per sort, aconseguim arreglar el problema i seguir endavant.

Ens queda la última pujada forta de la ruta, la que va cap al Santuari. 6km amb 420 md+, menys que les anterior si, però els km és comencen a notar.

Ens tornem a reagrupar dalt, al Santuari del Corredor. Portem unes 8 hores rodades 130 km i 4000 md+. 

Ara deveu pensar... - fuf!, ja ho teniu tot fet!, ja no us queda res!, el mes dur ja esta!... doncs no, lo pitjor estava per arribar... 

De baixada del Santuari, un cotxe sens posa al davant, aixecant un polseguera de cal deu. El terreny esta molt sec i esta ple de vots i trencats que ens costa veure, per mala fortuna que a 40 km/h el nostre company Rob, surt disparat per davant de la seva bici, em Jordi i jo anavem just al radera. Per porc el passem per sobre. Intento frenar la bici metres avall i ell, en Rob, de la volada que ha fet, cau just al costat. Intento tenir sang freda, però la situació em supera, no m'ho puc creure, quina ostia, el tiu s'aixeca com si res, m'acosto a ell per veure com esta... m'entres em diu que s'ha fotut mal al ombro, jo li comento que te una pedra al colze, 

-Espera Rob, ja te la quito! li dic jo, però quant més aprop estic d'ell, més gran veig aquella pedra. Li comento al Jordi el que veig i ell li diu al Rob el que hi ha. Sense problemes s'agafa el colze amb l'altre m'ha i d'una apretada li surt la pedra provocant una sangrada de collons. 

Per fortuna, dintre de la situació, un cotxe amb porta-bicicletes s'acosta. Un matrimoni amb el seu fill preguntant com estem, ens ajuden amb tot el que poden, mentres l'home ens comenta que ja el porta a l'hospital de Mataró, la dona, amb un kit de supervivències, li embena la ferida del colze. En Rob ens comenta que el dolor el té a la clavícula, on més tard, a l'hospital, li diran que la té trencada.

Des de aquí vull agrair aquell matrimoni que ho va donar tot per un desconegut. Moltes gràcies.

Un com se'n porten en Rob, no ens queda res més que tornar cap a casa... ens queden 30 km i uns 40 md+...no tenim molta conversa, cadascun amb la seva l'imatge de la situació que acabem de viure... pensem en tot moment amb ell. 

A poc menys d'un més d'assolir el seu... el nostre gran repte, que junts, des de ja va molts messos entrenavem per poder patir el menys possible. Ara tot se'n va a la merda... 

Resum:
 
10 hores // 164.50 km // 4635 md+ // 16.5 km/h // 138 ppm
















divendres, 20 de maig del 2011

TOT TE UN FINAL (15 SETMANA)

Fa tants dies que no actualitzo el blog que ara ja no se ni per on començar. Intentaré fer un resum dels últims dies.

La primera setmana de Maig em tocava fer la setmana 15 dels entrenos. La més dura i intensa. Amb previsió, savent que ho tindria dificil per motius personal i per estar fora tot el cap de setmana, vaig demanar festa la setmana següent i aquesta vaig fer el que vaig poder, o sigui:

Dimecres 4:
36 km // 1150 md+ // 2 ports de menys de 30 min (haurien de ser de més però per la serralada marina és el que hi ha) // 150 ppm // 17.8 km/h


Dijous 5:
43km // 1130 md+ // 147 ppm // 19.2 km/h


Divendres 6:
73.60 km // 1926 md+ // 142 ppm // 17.5 km/h


SETMANA 15 (ara si, atacant el Pla de la Calma)

Dilluns 9: Premià // Pla de la Calma // Premià
89.60 km // 2400 md+ // 135 ppm // 17.4 km/h // 5.10 h


Dimarts 10: Premià // Torre Vigia Can Ruti // Premià
32.85 km // 1150 md+ // 133 ppm // 16.3 km/h // 4.00 h 
(les dades no son del tot correcta ja que em vaig quedar sense bateria al gps)


Dijous 12: Cànoves // Pla // Aiguafreda // Pla // Cànoves
55.76 km // 1928 md+ // 147 ppm // 16 km/h // 3.30 h
2 ports de poc més d'una hora pujant amb 900 md+ cada un

Divedres 13: Cànoves // Pla // Aiguafreda // Pla // Cànoves
55.60 km // 1898 md+ // 140 ppm // 15.8 km/h // 3.31 h


Diumenge 15: Premià // Pla // Montseny // Turó de l'Home (1200 m) // St.Celoni // Santuari del Corredor // Premià
136 km // 3800 md+ // 137 ppm // 16.3 km/h // 8.20 h


Sens dubte una gran setmana, llàstima que no puguii ser sempre aixì; 

Resum: 24 hores rodades // 370 km // 11000 md+

diumenge, 1 de maig del 2011

VOLTA PEL MONTSENY ( SETMANA 14 )

La setmana 14 constava de 2 dies fent ports, un d'aeròbica i la sortida de dissabte, prevista per anar al Montseny.  Doncs anem per parts. 

Aprofitant que tenia festa el dimarts i la setmana passada havia sigut tant nefasta respecte a les hores perdudes, doncs vaig aprofitar per fer una tirada llargueta, bé, unes 4 hores.

Comencem de bon mati, a les 9 porto, per primera vegada, a la peque a la guarde. I la veritat que al marxar, vaig tenir una mala sensació, no se, com d'abandonar-la... dec ser un paranoic...

Poc  més de les 9 ja estic canviat i en marxa direcció Teià. Inicio el primer port, bé, direm portet, la cornisa. 

Baixo cap a Vallromanes. Segon portet des de Can Nadal fins a l'antena de Céllecs, deu n'hi do com pica les últimes rampes. crec que vaig veure al Gps un 25%. 

Agafo aire i per fer més amena la ruta, agafo un corriol bastant llarg que em portarà a la Roca. Aquí torno amunt per pista, creu la carretera de Sant Bartomeu i baixada per corriol cap a Orrius.

Des de Orrius, pujo per la pista llarga fins a la mútua. Aquí agafo una altre corriol que em deixa a Cabrils. On ja amb casi 40 km agafo la pujada de la mútua amb un bon ritme.

Un  cop a dalt. Direcció a  Sant Mateu. Paro a la font per carregar aigua i agafo un corriol que em deixa a la trialera de la "V".

Aquesta em deixa a  Can Gurgui.  Giro a  la dreta, per pista, fins agafar una altre corriol que em porta a Vallromanes.  On ja encaro  l'ultim portet,  des de Vallromanes  fins a  la barana de fusta dalt de la cornisa.  

Pista cap a vall i cap a casa. Amb el temps just per una dutxa i de nou a la guarde a buscar la Nora, que segur que ja m'espera amb aquell somriure que tan la caracterista.

Vale, ja ho se!... em cau la baba... i que hi voleu fer?

Resum:

4.10 h          16.3 km/h          68 km          2115 +        144 ppm



VOLTA AL MONTSENY

Després d'uns dies buscant rutes per la xarxa, fent convinacions amb varis tracks, miran que l'altimetria i el quilometratge sigui el que correspon per a les dates. Vaig trobar, això crec, una de les millors rutes fetes fins a dia d'avui. 

La zona, el Montseny, un espai natural digne d'admirar, comparable amb altres espais amb molt més nom, i es que a vegades, les coses més properes son les que hi donem menys importància i menys valor del que realment tenen.


L'espai pel que passava la ruta, em transmetia tant... que em va fer viure-la d'una altre manera. Tot i la seva duresa, ja sigui per les pujades continues de mes de 900 md+ o pel terreny trencat d'altres, l'entorn pel qual transcorria la ruta, va fer que  no ho patíssim tant.


Dissabte 30 va ser el dia. A les 6.30 quedem a premià, en Jordi, en Rob, en Pasku i jo. Amb les bicis carregades al cotxe, agafem direcció a Canoves. Aquí comença la ruta. 


Passades les 7.30, amb les bicis preparades, comencem a rodar direcció al primer port del dia, el Pla de la Calma. Crec que puc posar port amb majúscula però ho deixaré per més tard, no sé (que si sé), que pot venir d'algun més llarg-dur.


Tenim per davant 12 km de pujada continua i 950 md+. En ROb, en Pasku i en Jordi, s'ho agafen a bon ritme. Jo em quedo una mica més enredera, ja que amb fred, acostumo a portar les pulsacions al màxim i només acabem de començar.


Un cop a dalt, disfrotem de les vistes i cap a Coll Formic. On agafem una bona baixada molt llarga, que ens durà al poble de Montseny. Aquí reomplim els bidons i iniciem el següent port.

Aquest no te menys que l'anterior. 12 km i 800 md+. És de bon fer, amb vistes espectaculars,  racons inhòspits, Amb dos paraules, naturalesa pura. 

En Pasku i en Jordi en un tram on era impossible pujar sobre la bici
Anem pujant i pujant, fins que la cosa és comença a complicar. Primer uns trams amb rampes dures, molt dures. És molt dur psicològicament quant veus al Gps una pendent del 18% i més endavant veus una paret on al passar l'indicador puja fins al 25%. Pagaria diners per que tots qui ens conegueu, haguéssiu vist la cara d'en Jordi després de fer aquestes rampes. 
Més endavant haurem de baixar de les bicis per fer un tram a peu. Poc després, arribem a una carretera que va direcció a Santa Fe. 
 L'agafem amunt, però només uns metres on 

ens desviem a l'esquerra per agafar una pista de puja i baixa. 


Després de veure uns quants salts d'aigua, ens fa agafar set i parem a la Font del Prat. Ens  donem conta que no anem gaire bé de temps, portem unes 4 hores i 47 km, poc menys de la meitat i ja tenim 2000 md+ acumulat a les cames. Ens queden uns altre 1600 i 57 km. El terreny no és del tot rodador, al menys pel que estem acostomats i encara a de venir el pitjor.

Fem un altre tram de pujada que ens tornarà a la carretera que havíem deixat anteriorment. Passem per davant de "El Convento". Carretera a vall. Cap a Santa Fe del Montseny. 


Ara si, ara bé la mare de les mares que les va parir a les pujades. El track ens indica que em de pujar al Turo de l'Home per la Font de Passavets.


Els números ho diuen tot, 3.32 km, 444 md+, Inclinació màxima 22%, Inclinació mitja 13.2%.


En Rob i jo a pocs metres de coronar el Turo de l'Home
La pujada és va a un ritme lent, molt lent, però anem fent, sense dir gaire per no perdre la concentració, ja que a les dades anteriors no comentem el terreny trencat fins als últim metres on em tingut que fer uns trams a peu, i sobre tot l'últim tros que crec que és impossible pujar sobre la bici. Costa de pujar a peu i tot.


Haig de dir que fa poques hores, llegint pels foros, me enterat que aquesta zona és part del parc natural i queda prohibida la entrada amb btt. Doncs bé... PER QUÈ NO POSEU UN GUARDA A L'INICI D'AQUESTA PUJADA QUE HEM PROHIBEIXI L'ENTRADA I AIXÍ M'ESTALVIO EL CALVARI!!!... que no home!!! que tot i el patiment a estat força bé, hem fet les nostres bromes i tot mentres pujarem. La cara d'en Jordi després d'aquelles rampes ja no era la mateixa, i això a donat de que parlar...

Vistes des del Turo de l'Home
Estem a dalt el Turo de l'Home, gaudim de les poques vistes que ens permet la boira. 55 km i 2670 md+. Casi res, com he dit abans anem tard, i això ens fa canviar una mica els plans de tornada al cotxe. Ens queda la baixada de nou cap al Montseny i pujar de nou al Pla de la Calma (800 md+) per després baixar a Cànoves. 

Primer tram de carretera, després per pista (on truquem a les dones indicant el nostre retard) i finalment un espectacular corriol pel Gr-5, fins al poble del Montseny.


Un cop de nou al Montseny decidim tornar per carretera a Cànoves, no per ganes, no per forces, sinó per no fer emprenyar més a les dones, les nostres dones que tant aguanten, que tant sacrifiquen, que tanta paciència tenen.. des d'aquí dono a cada una d'elles les mil gràcies per deixar-nos disfrutar i per que no, patir d'aquest esport que tant ens omple i gratifica.


Del camí de tornada que dir, un desastre... trenca tot el que anteriorment aviem disfrutat. 30 km per carretera, una mitja de 30km/h, vent en contra, cotxes impacients...les forces s'esgoten quant un no disfruta...això és el que a mi hem va passar. S'hem va fer atern. La pujada de Cardedeu fins a Cànoves interminable. I això que deu ser casi pla.


En fi, em queda aquest gust agre-dolç d'una ruta que podia haver estat impressionant. Em pregunto com deu ser arribar al Pla de la Calma, per segona vegada, amb menys de 100 km i 3600 md+. Espero haviat poder donar jo la resposta.



  
Resum:

7.20 h          15 km/h (pel tram de carretera que si no...)     112 km          3100 +        145 ppm