dijous, 30 de setembre del 2010

29S VAGA GENERAL

Avui tenia els plans fets, volia anar a la feina, trobar un grapat de piquets i tornar cap a cas. Doncs bé, aquest han durat el que a mi l'entrepà. Així que desprès d'esmorzar, a treballar una mica. Dic una mica perquè no treballava ningú, així que desprès de dinar, com que sóc un noi molt aficient, tinc feina abançada, i el meu jefe és molt enrollat, he pogut marxar cap a casa. 
A les 5 de la tarda estic  preparat, pujo cap  a Can Boquet on he  quedat amb el Pasku,  ell feia una estona  que ja hi era...  Ens ajuntem i decidim la ruta.  Comencem a fer un tros del Vietnam al reves, per agafar un pedral que arriba fins al final de la "V". Agafem aquesta de pujada, trenquem trialera a la dreta anomenada la dels punts blancs. Ens deixa a la pista que fins al golf. Baixada a vall fins una mica abans de Can Maimó, on hi ha una cadena a la dreta, aquí  comença un corriol que el vam conèixer a la "trinxa" de l'any passat. A mi m'agrada força, ja que és un corriol molt frondós, amb unes pujades que no et pots despistar gaire, si no vols posar el peu a terra. Ens deixa  a la riera de Vallromanes.  Ara pista amunt  fins el  tot cros, on aquí el Pasku em diu que ja en te prou. Vull recordar que surt de una lesió i que encara arrastra una mica. Doncs bé, decideixo acompanyar-lo fins a Teià però baixem pel corriol que et deixa a la molassa. Ens
separem a casa el seus pares. Vaig a buscar la riera i enfilo de nou cap a munt. Em queda una estona de llum i pujo la cornisa fletxat.  Un cop a dalt baixo pel corriol que porta a la Cadira del Bisbe, pista i cap a casa.



 Distància : 29.82 km 
 Temps  :  2:18h
 Ascens + : 974 m

dimecres, 29 de setembre del 2010

SELÈNIkA 2010

Son les 5:15 del matí, sona el despertador, he descansat bastant bé. Em desperto amb ganes, em preparo un bon esmorçar, torrades amb mermalada, un suc de taronja, un petit entrepar de "pavo" i un platan. Amb tot això... merda!!! esta plovent, miro el meteocat i res, és un nuvol al maresme.
Poc abans de les 6,  arriba en Najo i en Jordi, carreguem les bicis i cap a Navarcles.  Poca conversa al cotxe, estem concentrats?no ho ser, pero jo ja tenia els meus primers simtomes de nerviosisme. Durant el cami, una trucada, en Marc, un gran amic, que lamento que no i fos, em diu unes paraules que no oblido durant bona part de la cursa... ESTAS FORT, NO DEIXIS DE PEDALAR, NO DEIXIS DE PEDALAR!!!. Això m'anima, però fins que torno a sentir com plou en algun tram, pero res important.
Arribem a Navarcles cap a les 7. Fot un fred que pela, 9º, i uns nuvols que fan por. Anem a buscar els dorsals i fem un cafe amb llet. Tornem al cotxe i jo ja estic totalment inmers a la cursa. Estic nervios pero no ho comento. Estic preparat i ja havia preguntat on era el punt de sortida per ser dels primers i no trovar cap tap. 
Osssstia!!!, sento que diu en Jordi... tinc la roda punxada, la he cambiat i aquesta no imfla...
Em poso dels nervis, però no ho demostro, son menys cuart i això esta apunt de començar. Per sort, ens diu molt honestament que marxem, que ja s'espavila a trobar una altre càmara i que ja farà la cursa pel seu comte.
En Najo i jo ens afanyem a arribar com abans a la cua. Veig un fotiment de gent, però a prop de l'inici i a un petit carrer que crec que podem trobar d'arribar . Aixi és, estem aprop de la sortida però encara tenim uns 200 o 300 per davant. Amb tot això, truca en Jordi,l'altre, dient que el dorsal el te al cotxe i no te les claus. En Najo corre a donar-li i casi no surt a l'hora.
8:02, comença la cursa, donem un parell de voltes pel poble i comença a tirar tothom com si fos una cursa de 40km. Al cap de poc ja no veig al Najo, i decideixo imposar un ritme que tard o d'hora em podria passar factura, però tinc molta gent davant i no vull trobar-me taps.
Al cap d'uns km, tothom està on li toca, el grup ja està estirat i ara queda la guerra d'un mateix, em concentro amb les pulsacions, tinc 110km per davant i no vull esforçar al màxim. Em mantenc a unes 150-160 durant una bona estona. 
És un trencacames, pujades, baixades,però a és pot fer a un bon ritme. Miro el Gps i porto una mitxa de 17km/h, m'estic menjant el km i no m'entero, em sento molt bé. Arribo al segon avituallament on agafo un grup de 2 nois, amb maillots del Doctore,  porten un molt bon ritme, els segueixo. Els perdo a les baixades i els reenganxo a les pujades.
Arribo a l'ultim avituallament i sento que em diuen que vaig el 117, em sento força bé, cap molèstia, augmento el ritme a 170. Queda poc i vusl arribar dels 100 primers. 
Amb tot això parlo amb un que em diu que en l'ultim tram hi ha un parell de pujades que tindrem que apretar les dents. Per sort és una pujada d'un km poc més, on passo a un parell. Segueixo el meu ritme una estona sol, no veig a ningú més i el meu propòsit s'en va a norris. Veig el Gps em queda molt poc, ja estic a menys de 10 km i no porto ni 6h. Venen unes baixades molt trencades, amb molta pedra suelta que m'acaba de destrossar les mans i braços. Decideixo no arriesgar i arribar abans de les 6h.
Arribo amb un temps de 5:42, posició 107, amb una mitxa de 19km/h,  i una alegria que no mi cap al cos.
Truco a la dona, i al Marc, ella sorpresa de que ja hagués arribat i ell em diu que ja m'ho deia, que confii més amb les meves possibilitats. Potser ja és hora de fer-ho.
En Najo arriba una hora més tard. Estic content per ell, ja que no havia tingut molt de temps per preparar-sa i està fent una evolució impressionant.
I de l'altre Jordi, que dir, doncs que va sortir a les 9h, va enganxar tots els taps, que és un paio collonut i molt feliç que no s'estressa per res. M' haure de fixar mes amb aquest noi a veure si se'm enganxa alguna cosa.
En fi, un gran dia de BTT i una gran companyia. Desitjo que la pròxima en siguem més. 







diumenge, 19 de setembre del 2010

VALLGORGUINA ...(recuperat aviat Pasku)

Avui diumenge, quedem a Teià en Pasku, en Najo, el seu amic en Jordi, i un jo mateix. 
El camí a recorre no és molt llarg d'explicar. Ens disposem a arribar fins a Vallgorguina per el Gr-92. Tot pista si, però la setmana que ve, volem fer la marxa Selenika, i això és el que toca, fer un munt de km per veure quines sensacions ens dona el nostre cos.
Tot anava molt fluid,  però en  el km 25, en Pasku  es resenteix de un dolor molt fort i constant en el genoll. Parem una estona per veure si desapareix, però aquestes molèsties, quan venen, ja no se'n van fins que un fa repòs.  Decideix continuar, li pregunto que vol fer i em diu que vol arribar fins a Vallgorguina. jo em sento força bé, i decideixo donar-ho tot, en Jordi, em  segueix, tots dos a un bon ritme fins al Santuari. Allà prenem una barreta, esperant una estona, arriba el Najo i en Pasku... ostres!!! plat petit i pinyó gran... està mort... les molèsties augmenten i ha de trocar a la dona. Ens comenta que ha quedat a Vallgorguina, la Irina el vindrà a buscar amb el cotxe. 
Entre nosaltres comentem  com ens sentim i que  fem, ja que entre una cosa i una altre em perdut fora temps i ja son les 11 passades.  En Najo, tot decidit, comenta que ja que estem aquí fem la baixada fins a Vallgorguina, ja que era el plà d'avui. Dit i fet, sense perdre més temps, baixada a vall, observant el que minuts més tart haurem de tornar a pujar.
Arribem a baix, ens despedim d'en Pasku i iniciem la pujada més llarga i dura de la jornada.
Cadascú al seu ritme anem arribant de nou al Santuari, reomplim aigua  i cap a casa que encara queden poc menys de dues hores.
En fi, un cop a Teià ens despedim  fins la setmana que be.  Personalment he tingut molt bones sensacions,  me sentit molt fort, i he pogut augmentar el ritme cada vegada que m'ho proposava... Per que  fa a la resta,  els veig força bé, en Najo augmenta amb una rapides que em sorprèn, en Jordi te molt bon fons, i d'en Pasku, poc haig de dir...desitjar-li una ràpida recuperació i que aviat estigui amb nosaltres.




 Distància : 83.91 km 
 Temps Rodat :  4:55 hr
 Ascens + : 2247 m

diumenge, 12 de setembre del 2010

ENCARA FAREM ALGUNA COSA BONA

Diumenge... Sortim de Teià en Najo i Jo  però aquest cop tenim visita. Un amic d'en Najo, en Jordi, decideix a venir una estona amb nosaltres. Se'l veu bon paio i molt ben posat sobre la bici.
Pugem fins a Can Gurgui per agafar  la trialera de la "V" i aquí reenganxem la dels punts blancs. Al arribar a baix decidim pujar pel dret, direcció als Gossos. Tenim el primer error, i és que buscant un corriol ens el trobem tot tapat per arbres caiguts. Que hi farem, volta enrera i cap a baix, a la urbanització Can Nadal i cap amunt. 
Anem a buscar uns corriols magnífics que  és per on passa normalment la Prehistòrica.  Allà ens trobem a uns companys de Premià, els Ciclopatas. Després de fer unes xarrades i menjar una barreta, ens separem, nosaltres anem a la font de Sant Bartomeu. Aquí ens separem d'en Jordi, que amb molta il·lusió ens proposa tornar a sortir junts la setmana que ve, i se'l veu animat per a fer la Selenika. 
En Najo i Jo decidim continuar direcció a la Roca. Disfrotem com a "enanos" per uns corriols. Ara toca pujar fins a la benzinera tancada per una corriol magnific. Agafem Gr, per arribar de nou a Sant Bartomeu. 
Fem  una parada a la font de Sant Mateu per veure una mica d'aigua. Allà recordo una trialera que et deixava  radera  de Can Gurgui. Doncs bé, a estat una mer... regarots, rocs, i molta pedra suelta, que ens ha fet baixar de la bici ua bona estona... en fi, és el que te la btt. 
Tornem  cap a Teià  pel corriol de la Molassa i jo ara a Premià.




 Distància : 56.27 km

 Temps :  5:12 hr
 Ascens + : 1621 m

dissabte, 11 de setembre del 2010

AIXÒ NO DEU SER BO

Divendres... Perquè no es digui que no faig res més, netejo una mica la casa... bueno, per on diuen que veurà la sogra... i marxo a fent una volta, res, per estirar les cames. Pujo per Premià fins a la creu, vaig fins a Céllecs... Un parell de fotos i torno a la pista per una parell de corriols sense fer el burro que avui faig sol. Vaig direcció al cros i trenco per la trialera que et deixa a dalt de la Molassa. Per fer uns km més vaig direcció a un corriol que passa pel cantó d'unes cases, que ja m'agradaria tenir algun dia, que arriba fins radera de l'institut d'Alella. Aquí vaig creuant pel camí del mig fins a casa.

Nota: Degut a que quan feia les fotos a Céllecs he parat el GPS, no tinc dades reals de la sortida.
 

" LAS CABRAS AL MONTE"

Dijous... i que maco és tenir vacances i fer el que a un més li agrada. Torno a quedar amb en "Francisco", 
Aquest cop no fem plans ni diem res, Fem una pujada fins al cros silenciosa i ràpida. Potser ja estàvem pensant el que ens esperava. Baixem a Vallromanes per la trialera. Anem a buscar una de les urbanitzacions, on amb una forta pujada ens dur al  inici d'una trialera que vam fer per la Trinxa de l'any passat. La fem al rebés i no està gents malament, però jo personalment m¡agrada més de pujada... no em digueu per què?. Al arribar a la pista que porta fins a Can Sant Salvador, venen uns dubtes que rapit solucionem amb la millor decisió del dia. I és fer de pujada una trialera que jo li dic la dels punts blancs que et deixa al corriol de la "V". Dura, tècnica, molt dura i molta pujada que de patinar les rodes en fa posar el peu a terra en varies vegades. Per si no n'hi havia prou, decidim fer una corriol fins a la Font de Sant mateu, que aquest ens fa caminar una bona estona per ser impossible, al menys per nosaltres, pujar sobre les bicis. Ens refresquem, agafem aire i fem l'últim corriol fins a la cornisa, baixada fins a Teià, on jo, amb una mica de temps que em sobrava, decideixo tornar a pujar la cornisa per arribar fins a Can Boquet i allà baixar fins a Premià per finalitzar la jornada amb uns km de més.



 Distància : 38.79 km

 Temps :  3.26 hr
 Ascens + : 1186 m

LA GRANDESA DE LA IMPROVITZACIÓ

Si... Dimecres, aprofitant que tinc uns dies de vacances, quedo amb en Pasku per sortir na estona amb les nenes.
Tots dos disposats a fer una sortida per pista per començar a preparar la Selenika. Pugem cornisa fins a Can Boquet. Baixada fins a Cabrils però aquí ja decidim trencar pel primer corriol que ens dur a baix el poble. Pugem per un camí paral·lel a la Mutua. Ara cap al Dolmen però tornem a adornar una mica el camí entrant per un corriol que surt davant de Cal Senyor. Baixem per Can Maimó fins a la urbanització Can nadal. 
Ara toca pujar fins al creuament de Vilanova a Orrius. on el Pasku s'il·lumina i pugem per una trialera que de baixada és molt divertida però que de pujada ens fa posar les pulsacions al 90%. Ara a orris per una corriol rapit, Carreguem aigua i ens anem direcció al Bell Racó. Pugem per un camí dur i pesat fins a la benzinera tancada. Ara, fins al pla del blat i baixada guapa guapa fins a la Roca. Disfrutem amb uns corriol tècnics i divertits fins a trobar la pista que ens portarà de nou a Sant Bartomeu. 
Ara si, pista cap a casa que ja n'hi ha prou i demà volem tornar a sortir.


 Distància : 62.82 km
 Temps :  4:48 hr
 Ascens + : 1721 m

diumenge, 5 de setembre del 2010

SANTUARI DEL CORREDOR VS VOLTANTS SERRALADA LITORAL

Aquest cap de setmana a estat molt oposat. El principi de la temporada,  l'inici dels entrenos per assolir algun que altre repte important.Dissabte, com últimament estic fent, surto amb el Pasku,  una  ruta ja plantejada dies abans. Sortim de Teià, direcció al Santuari del Corredor. Avui toco pista, km, molts km després d'un estiu  de  relax  i apartat de la btt.  Només sortir, el Pasku ja em comenta que porta uns dies arrastra'n una molèstia al abductors. Però bueno, com un bon betetero, mossega la llengua i tira mts amunt. El camí és fa rapit, i a mes quan ell te un dia de xarrera com aquest. Al arribar al Santuari, miro enrere i veig que no be, espero uns instants imaginant el pitjor. Al cap de uns minuts arriba el Pasku amb cara de dolor, dient que li es impossible continuar i que les forces que li queden les guarda per la tornada. 



 Distància : 72.95 km
 Temps :  5:25 hr
 Ascens + : 1688 m








 Diumenge, a les 8 del matí ja estic de nou a Teià. Aquest cop quedo amb un altre amic, en Najo. Sortim direcció la cornisa, mentres en posem al dia de les vacances, anem decidint quins camins enllaçar amb la ruta d'avui. Fa temps que em volta pel cap una trialera que comença just darrere de la ermita de Sant Mateu. Doncs sense comentar-ho gaire, en dirigim cap allà. Bueno, a estat mes curta del que semblava... però avui era un dia diferent, avui teníem ganes de descobrir coses, doncs el Najo se li acudeix creuar el camí que et porta a la font. després de un parell d'intens, descobrim el bon camí que ens porta a la "V". Allà decideixo anar a buscar la del punts blancs, divertida i tècnica, i a sobre trobem una bona sortida que ens deixa al camí que porta a Sant Salvador. Direcció a la Mútua, uns  metres  abans,  trenquem a la esquerra,  senderillo curt per enllaçar un que el Najo encara no coneixia " la de la moto". Trialera cap avall, fins aprop de Orrius. Ara una pujada dura amb un parell de trams tècnics on ens fa posar el peu a terra. Tornem a Orrius per parar al poble a buscar repostar una mica d'aigua. Pugem cap a Sant Bartomeu, on fins fa poc en van comentar el meus companys Ciclopatas de Premià la existència d'un corriol paral·lel a la pista. un cop a dalt decidim fer una trialera que ens deixa a vaig de Can Maimó, o ens espera una de les pujades més fortes de la etapa. 
Sens fa dura la ruta després de uns dies parats i decidim tirar pel dret per anar a buscar l'ultima trialera del dia, de pujada per variar, mira que es guapa aquesta, comença aprop de " los pilares " i ens deixa aprop de la riera de Vallromanes. Bé, haig de comentar que en una de les baixades, me volgut engrescar  i  m'he estampat contra un arbre, per sort petit, sense conseqüències. En fi, pugem cap al cros i cap a casa que ja ni ha prou.



  

 Distància : 40.54 km
 Temps :  4:14 hr
 Ascens + : 1415 m